Flotilla de la dignitat

Els quatre punts cardinals apunten a un blau intens i immens. Inabastable. L’Astral, un veler renovat i amb la tripulació professional de l’oenagé badalonina Proactiva Open Arms (POA), ha trigat 20 hores a recórrer les 200 milles que separen el port de la Valletta, a Malta, de les aigües internacionals davant les costes de Líbia. Una surrealista travessia en la qual els refugiats s’embarquen, en rumb invers i a la desesperada, des de les platges de Líbia, amuntegats en pasteres de fusta o llanxes inflables, sense cap equip de salvament i sense queviures.

És molt improbable que cap expedició d’aquestes característiques arribi a terra europea sana i estàlvia. La prova: des de començament de 2016, com a mínim 2.742 persones han mort en l’intent per connectar el nord de l’Àfrica amb el sud d’Europa per mar, segons xifres de l’Organització Internacional per a la Migració (OIM).

Punt negre

Punt negreI el nombre podria ser molt més elevat si no fos per la flotilla humanitària desplegada per a la recerca i rescat d’immigrants en una zona del Mediterrani que potser és el principal punt negre del món. Mentre que l’oenagé de Badalona Proactiva va iniciar les seves operacions en aquesta àrea a finals de juny, altres organitzacions com l’alemanya Sea Watch, la maltesa MOAS o l’omnipresent Metges Sense Fronteres (MSF) el patrullen des de fa més temps buscant piragües per rescatar. Un esforç al qual contribueixen diferents vaixells de països de la UE i la Guàrdia Costanera italiana. Els exercicis d’aquests últims serveixen, a més, per controlar el flux d’entrada d’immigrants, la denegació d’estatus de refugiat dels quals i la deportació és habitual, segons fonts de l’OIM.

La majoria dels que opten per intentar entrar a la UE per aquesta ruta procedeixen de l’Àfrica subsahariana. Aquest viatge sol incloure travessar el desert del Sàhara en camió, a través de Níger, i estades de fins i tot mesos a Líbia en condicions deplorables, empresonats o en situació de semiesclavitud. «Trobem molts casos de cops i cremades pel combustible de la pastera», afirma Hayley Morgan, responsable de premsa de MSF al Dignity, un dels vaixells d’aquesta oenagé al Mediterrani. «Però el més habitual són casos d’estrès i fatiga, derivats de la duresa extrema del viatge», apunta Morgan.

Centre mèdic

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Centre mèdicA l’interior d’aquesta nau hi ha un centre mèdic que ha atès més de 5.000 persones aquest 2016. En cooperació amb l’oenagé SOS Mediterranée, MSF també opera a l’Aquarius, un vaixell de 77 metres d’eslora amb 31 tripulants a bord i que, igual que el Dignity, els vaixells de MOAS i els dels guardacostes italians, serveix d’’autobús: porten els refugiats del mar a Itàlia.

A aquests esforços s’hi sumen els d’organitzacions com Iuventa i Sea Watch. Igual que POA, aquests últims estrenen vaixell de rescat aquest any i treballen també en una altra fossa comuna del Mediterrani: l’Egeu. Tots aquests dispositius de rescat constitueixen una alternativa ferma de la societat civil davant una comunitat internacional que respon de manera molt qüestionable a la crisi migratòria més important des de la segona guerra mundial.