Crits i pànic en alta mar

Si hi hagués uns Jocs Olímpics de la supervivència, segurament la Stella --ghanesa, 21 anys-- coparia el medaller. Acaba d'arribar al bell mig d'enlloc: 17 milles al nord de la costa de Líbia, enmig de la nit, en una pastera compartida amb un altre centenar de persones. Apinyats sobre els flotadors laterals del 'cayuco' o atapeïts al centre de la barca.

La immensa majoria dels ocupants són de diversos països de l'Àfrica Occidental, com ella. D'aproximadament 100 passatgers de la barca, només un té armilla salvavides. Però els n'arriben poc després de l'alba, quan dues llanxes ràpides de les oenagés Proactiva Open Arms i Migrant Offshore Aid Station (MOAS) se'ls acosten i reparteixen a desenes aquestes peces de color taronja.

Stella diu que a bord hi ha embarassades, però no sap precisar quantes. La Stella té cara d'angoixa i està més que justificada. Els socorristes de POA acaben de fer pujar la noia a la seva llanxa perquè, enmig de la pugna interna per aconseguir armilla, amb els nervis de punta a la pastera i amb el precari equilibri de l'embarcació, vint passatgers han caigut a l'aigua.

Se sent un “¡xof!”. I després, crits. Ni un sol d'ells sap nedar. Les cares de pànic abunden. Enmig dels xipollejos inútils, però, algun d'ells descobreix que l'armilla el manté surant i es calma. A més, la ràpida reacció dels socorristes, Albert Roma i Oriol Canals, deixa la situació controlada en pocs minuts.

El vaixell d'assistència de MOAS a la zona carrega els immigrants rescatats i l'enèsim episodi de l'odissea de la Stella li concedeix un moment d'alleujament en un matí que havia començat hores abans, a les sis tocades i amb el sol encara sense despuntar enmig d'un mar pla.

"¡TOTS A PUNT PER SORTIR¡"

“¡Tots a punt per sortir!”, havia ordenat aleshores Albert Bargués, capità de l''Astral' (el veler que Proactiva Open Arms té desplegat al Mediterrani central per assistir en el rescat de refugiats), a l'albirar una pastera de fusta que havia sortit feia poques milles de les aigües territorials líbies. L'equip de rescat de l'organització de Badalona va posar a punt una de les llanxes ràpides i va sortir cap al lloc marcat. Allà hi havia un vell pesquer de fusta amb 22 refugiats a bord. La majoria, subsaharians; algun de magribí, algun d'asiàtic.

Al cap de pocs segons, s'acosta veloç una embarcació blanca. Es tracta dels guardacostes de Líbia, en un bot de fibra amb aparença d'haver navegat molt, amb la inscripció del cos de torn en anglès i en àrab, i amb dos motors de 225 cavalls cadascun. Difícil de fugir-ne en cas de necessitat, malgrat que l'escena ja té lloc en aigües internacionals. A bord, tres tripulants vestits de militar. Almenys un d'ells porta un kalàixnikov a l'esquena. Tot i que el panorama podria ser inquietant, la proximitat de les embarcacions de rescat i les seves naus nodrissa deixa més tranquils tots els presents. Contribueix a la calma l'aparició al cel d'un avió espanyol de recerca i rescat i la fragata Reina Sofia, localitzada al radar a no gaires milles.

En qualsevol cas, els guardacostes libis semblen més interessats a rapinyar el que puguin de les pasteres abandonades que a aplicar alguna norma, ja que són fora de la seva jurisdicció.

Les maniobres dels rescatadors de l'oenagé Proactiva són simples i efectius. Aproximació tranquil·la, diàleg amb un dels passatgers perquè exerceixi de portaveu de la barca, repartiment d'armilles salvavides per als que no en tinguin i intervenció aquàtica en cas que calgués. No ho és aquesta vegada i l'estona passa esperant que arribi el centre d'assistència flotant de MOAS, el 'Topaz Responder', i faci pujar a bord els immigrants, que demostren una calma sorprenent donades les circumstàncies.

Notícies relacionades

Un vaixell en un mar de desigualtat

'Salvados' vol portar el documental al cine per finançar el treball de Proactiva al Mediterrani

Una vegada a coberta, només han d'esperar que el vaixell els desembarqui a les costes italianes. Així que la jove Stella serà ben aviat al sud del 'bel paese'. El seu objectiu és arribar a França. Si ho aconsegueix, podria ser plusmarquista d'una imaginària prova de 4.500 quilòmetres obstacles.