Els refugiats fantasma de Malta

En qüestions migratòries, Malta és un d’aquests països que sembla haver-ho vist tot: és terra d’emigrants (després de la segona guerra mundial), lloc de pas per a refugiats (afectats per les guerres dels Balcans als 90, per exemple) i, des de l’eliminació de limitacions a la Convenció de Ginebra el 2001, també país d’acollida de refu­giats. Ara s’hi uneix una nova categoria: els refugiats fantasma.

El pare Alfred Vella dirigeix des de fa dècades la Comissió d’Emigrants de Malta i, encara que en el seu origen es va centrar a donar assistència als maltesos que buscaven una vida millor, ara lluita per acollir aquells que tenen les seves esperances posades en el petit país, una de les fronteres sud de la Unió Europea (UE). «Des de fa dos o tres anys, han caigut les arribades en pastera a Malta, però el nombre de sol·licituds d’asil es manté més o menys constant», indica a EL PERIÓDICO.

Una ullada a les estadístiques oficials proveïdes per l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refu­giats (ACNUR) ho confirma. El 2014, van arribar a Malta 568 persones en barcasses procedents de Líbia, mentre que hi va haver 1.280 sol·licituds d’asil. El 2015, 104 arribades per mar davant 1.692 sol·licituds. El 2016, només 5 persones, d’una mateixa família, estan registrades oficialment com a rebuts i les sol·licituds d’asil ja són 786. Alguna cosa no quadra.

«Ens han explicat que ara hi ha alguns que entren [a Malta] en vaixells de pescadors», diu Fabrizio Ellul, encarregat de relacions amb la premsa a l’oficina de l’ACNUR al país arxipèlag. «Però la majoria entren amb visat, en avió o per vaixell», afegeix. L’Organització Internacional per a la Migració assenyala en aquesta direcció. A més, les tendències han canviat des de la posada en marxa de l’operació Mare Nostrum, un desplegament de vaixells de la UE que intercepta les pasteres i condueix a port els seus ocupants, que es tradueix en el fet que es porten a Itàlia sense passar pel seu territori.

No només ha caigut l’arribada de bots sobrecarregats des de la costa líbia, sinó que les nacionalitats han variat: el 53% dels sol·licitants d’asil a Malta el 2015 eren libis, per un 24% de sirians. Només un 17% del total va obtenir l’estatus de refugiat l’any passat. A més, una investigació del diari local 'Times­ of Malta' va revelar una trama de corrupció per la qual es concedien visats mèdics a ciutadans libis a preus desorbitats, cosa que els permetia arribar al petit arxipèlag europeu.

Discurs xenòfob en auge

Notícies relacionades

Crits i pànic en alta mar

Flotilla de la dignitat

Aquest canvi de nacionalitats suposa un enorme salt, tenint en compte que entre les aproximadament 16.000 arribades que es van registrar a Malta entre els anys 2005 i 2015, més de la meitat eren somalis, seguits de ciutadans de la dictadura més atroç de l’Àfrica: Eritrea. Molts dels arribats llavors viuen a Malta i la pell negra és habitual en el paisatge. La societat maltesa –indiquen diverses fonts consultades– es va mostrar en principi molt oberta a l’arribada d’immigrants, però a poc a poc el discurs xenòfob s’ha anat obrint camí, un fet comú a molts  països afectats pel fenomen. Una enquesta publicada per 'Times of Malta' el mes passat apunta que més de la meitat dels entrevistats situen la immigració com la seva preocupació més important.

«¿Què farem amb aquesta gent, si aquí la desocupació és del 20%?», exagera un botiguer de la localitat de Bugibba. Molts subsaharians treballen de manera il·legal i en feines mal pagades en sectors com el de la construcció, el turisme o la neteja, en feines de mínima qualificació. «Per això, per a nosaltres –destaca Ellul– va ser una petita victòria que el Banc de Malta i el Govern emetessin un comunicat dient que, si no fos pels estrangers, no hi hauria creixement».