Colòmbia i les FARC culminen amb èxit les negociacions de pau

El Govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC van tancar ahir a l’Havana els punts pendents del més ambiciós acord de pau que s’hagi intentat a Colòmbia des que es va iniciar el conflicte armat l’any 1964. El que es va iniciar a la freda Noruega el 19 de novembre del 2012 com un tímid intent d’aproximació s’acaba a l’Havana amb una agenda de pau que es convertirà en l’instrument de les transformacions que reclama una societat que va tenir milers d’assassinats, 88.000 desaparicions forçades, set milions de desplaçats, 88.000 segrestats i milers de mutilats per les mines antipersones.

El document donat a conèixer a Cuba, la seu de les negociacions, marca en els fets la fi de temps foscos. Les pròximes setmanes, el president Juan Manuel Santos i Rodrigo Londoño Echeverri, Timochenko, firmaran a Colòmbia i de cara a la societat el que s’ha pactat. El senador Roy Barreras va estimar que el dia D de la firma seria abans del 23 de setembre. El que ja se sap és que Santos i la insurgència estaran envoltats de representants de països que van acompanyar aquestes complexes negociacions (Xile, Noruega, Veneçuela, Cuba), com també altres líders internacionals.

Quan s’hagi firmat l’acord se’n publicarà el contingut i es remetrà al Senat. La ciutadania decidirà en un plebiscit si està a favor o en contra del que s’ha pactat. La consulta popular es portarà a terme la primera setmana d’octubre. Les FARC han de viatjar a Colòmbia per informar les seves tropes què s’ha discutit en el marc de la desena i última conferència d’aquesta organització com a guerrilla.

TRES MONUMENTS / Cinc dies després de la subscripció dels acords, les unitats insurgents es començaran a desplaçar a les zones convingudes per a l’abandonament de les armes, que seran destruïdes o reciclades per personal de Nacions Unides. Amb les seves restes es construiran tres monuments a Bogotà, Cuba i la seu de l’ONU a Nova York.

L’amnistia als guerrillers que no tenen delictes greus, la participació en política dels caps de la guerrilla i la reincorporació a la vida productiva i social van ser alguns dels últims temes que s’han abordat a l’Havana. El Govern hauria ofert a les FARC tres quotes al Senat per disputar-se en eleccions. La guerrilla va demanar les banques dels congressistes assassinats els anys 80 del segle passat, més quotes en consistoris i assemblees. La solució s’hauria trobat a mig camí. El cert és que les FARC podran participar en les legislatives l’any 2018.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«És a les mans de tothom fer la seva aportació per construir la #Pau i al cor de tothom buscar la #reconciliacióJa», va escriure Timochenko al seu compte de Twitter. Santos, els seus aliats, l’esquerra no armada i els defensors de drets humans ja encapçalen la campanya a favor del sí al futur plebiscit. L’expresident Álvaro Uribe, antic capitost de la contrainsurgència, va convocar a una «resistència civil» que impulsi el no al que s’ha acordat a l’Havana. Si s’imposés el rebuig, han advertit diferents personalitats, l’amenaça d’un nou cicle violent estaria a les portes de Colòmbia. «¿Cal explicar que la decisió pel sí o pel no té efectes molt més enllà de la conjuntura santisme versus uribisme?», va alertar al seu editorial el diari El Espectador.

Dues setmanes enrere, l’enquesta Ipsos Napoleón Franco revelava que un 50% dels consultats s’inclinava pel no. La de Datexco donava al no un avantatge insignificant. Aquests resultats van encendre totes les alarmes. Dijous passat va arribar la tranquil·litat: Invamer Gallup va informar que el 67,5% votaria a favor del sí. El que és notable d’aquesta enquesta és que es desdibuixa la figura de Santos, és ponderat Uribe i creix la mala imatge del Parlament i les pròpies FARC. «D’aquestes dades en trec una gran conclusió: el sorgiment d’una ambiciosa campanya per donar suport a la pau des de la societat civil, allunyada del Govern, dels partits, del Congrés i de les FARC, enfortiria la inclinació de la ciutadania a votar a favor», va dir l’analista León Valencia.