La tensió política es dispara al Brasil després de la treva dels jocs

Fa poc menys de cinc dècades, el 1970, una jove guerrillera de la Vanguardia Armada Revolucionària (VAR-Palmares) es va asseure al banc dels acusats davant un tribunal de la Dictadura Militar del Brasil. Per ironies del destí, aquella jove de 23 anys, que únicament pretenia la instal·lació de la democràcia en el país més gran de l'Amèrica Llatina, tornarà a asseure-s'hi aquest dilluns, aquesta vegada amb el títol de presidenta Dilma Vana Rousseff, per provar la seva innocència davant els 81 membres de Senat i el president del Tribunal Suprem, Ricardo Lewandowski. Després de la treva dels Jocs Olímpics, la crisi política torna a posar el sistema institucional brasiler al caire del precipici.

Des que el 12 de maig passat va ser apartada del seu càrrec, acusada d'incórrer en un delicte de frau fiscal i maquillatge comptable, Rousseff no ha abandonat els carrers, els teatres i les seus sindicals de tot el país per denunciar que es tracta de la víctima d'un cop d'estat encobert i liderat per l'oligarquia financera del país. Ni una llàgrima, ni una petició de clemència, ni un penediment, la presidenta ‘guerrillera’, que ja suma 68 anys, mai va demostrar un bri de debilitat. Fins i tot el dia que va descendir la rampa del Palau de Planalto, un gest simbòlic dels presidents que finalitzen el seu mandat, Rousseff va mantenir el somriure mentre el seu mentor polític, l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva, es mostrava completament abatut. 

"TINC L'ÀNIMA NETA"

“Tinc l'ànima neta”, va sentenciar aquell dia la presidenta suspesa davant les 500 dones que van anar a rebre-la llançant-li roses blanques i paraules de suport incondicional. Davant elles, Rousseff va prometre que algun dia tornaria al Palau de Planalto per acabar amb el seu legítim mandat recolzat per 54,4 milions de vots. L'última gran batalla de la líder del Partit dels Treballadors (PT) ha començat. Recolzada per un seguici de 35 polítics, entre els quals no faltarà Lula da Silva, Rousseff disposarà de 30 minuts previs a l'interrogatori per realitzar les seves últimes al·legacions sobre els polèmics decrets suplementaris pels quals va aconseguir modificar els pressupostos sense passar pel filtre del Congrés. Uns 686 milions d'euros extra que els bancs públics van avançar al seu Govern per al pagament dels costosos programes socials i que l'oposició del país no ha dubtat en qualificar d'operació de crèdit encoberta i un delicte de frau fiscal. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

“La presidenta Rousseff va seguir estrictament el que estipula la llei. En la meva opinió no existeix cap base per afirmar que hi va haver un delicte de responsabilitat fiscal”, va declarar l'exministre d'Economia, Nelson Barbosa, en la sessió del judici polític o ‘impeachment’ de dissabte passat en què, a més, va recordar que tots i cadascun dels presidents brasilers van utilitzar un mecanisme fiscal similar sense ser acusats de  cap mena d'irregularitat. Un dia abans, divendres passat, la tensió a la Cambra Alta entre els senadors partidaris de Rousseff i els seus detractors va ser tan alta que, en acte de seny, el jutge Lewandowski va suspendre la sessió per espai de dues hores. “El Senat s'ha convertit en una casa de bojos, estem donant un espectacle lamentable a la ciutadania”, va arribar a dir el president del Senat, Renan Calheiros, que a pesar d'estar inclòs en totes i cadascuna de les investigacions del cas Petrobras, Rousseff no està en cap, es permetrà el luxe de guiar el procés contra la presidenta.

'OPORTUNA' IMPUTACIÓ

L'oportuna imputació de Lula i la seva dona Marisa Letícia divendres passat per part de la Policia Federal, acusat de tres delictes de corrupció, blanqueig de capitals i falsedat documental, no farà més que caldejar els ànims entre els presents. No obstant, un acord de mínims entre els senadors permetrà, almenys, que el torn d'interrogatoris a la presidenta funcioni de manera àgil cosa que permetrà la definitiva votació de l''impeachment' dimecres que ve com a molt tard. Tenint en compte que la presidenta hauria abandonat qualsevol esperança d'evitar els 54 vots necessaris per a la seva suspensió definitiva del càrrec, el discurs de Rousseff al Senat podria ser històric. Homenatjant els presidents que van perdre el seu mandat de forma abrupta abans que ella (Getúlio Vargas, Janio Quadros i Joao Goulart), la presidenta va llançar fa uns dies la seva particular declaració de guerra: "No renunciaré, no em suïcidaré i tampoc m'exiliaré a l'Uruguai".