Önhon: "La UE busca excuses per no complir el pacte amb Turquia sobre refugiats"

Dos mesos després del cop fallit a Turquia, i amb l’estat d’emergència encara en vigor, Ömer Önhon justifica les detencions i purgues massives al seu país, encara «impactat i traumatitzat» per l’intent colpista presumptament ordit pel clergue opositor Fethullah Gülen, exiliat als EUA. L’ambaixador turc a Espanya es declara decebut amb el «tardà» suport de la Unió Europea (UE), que critica per no complir el que s’havia acordat en el pacte per controlar el flux de refugiats cap a Europa.  

  –A la UE va sorprendre la contundent reacció després del cop fallit a Turquia. ¿Com explica que al cap de pocs dies es realitzessin tants milers de detencions? En el cor de l’intent de cop hi ha el Moviment Gülen, infiltrat des de fa anys en institucions estatals, empreses, mitjans de comunicació, acadèmies… Té dues cares: una façana de pau, diàleg interconfessional, educació, i un d’interior molt diferent, terrorista i criminal. El 2013 ja va intentar agafar el control de l’Estat usant la magistratura. Hi va haver arrestos, judicis i acomiadaments per suposats vincles amb el moviment. Després del cop, la investigació ja havia començat, teníem una llista prèvia de noms. 

 

  –¿Quants continuen sota arrest? No en conec el nombre exacte, potser en són 30.000 o una cosa així, però la investigació segueix en marxa. Pot ser que algunes d’aquestes persones siguin innocents, però ho sabrem després que hagin passat pels tribunals…  

 

 –¿Com valora la reacció de la UE durant i després del cop fallit? Ens va decebre una mica, perquè es va tractar d’un intent de cop contra el poble turc i la seva democràcia, i esperàvem que la UE i la comunitat internacional, especialment la UE, seria més afable en el seu suport a Turquia. Però desafortunadament no va ser així, les declaracions de suport van ser febles i algunes una mica tardanes. 

 

  –¿Com afectarà aquesta situació a les relacions amb la UE i a les negociacions d’adhesió? Crec que aquesta qüestió hauria de ser preguntada bàsicament a la UE, perquè Turquia ha escollit l’adhesió a la UE com una opció estratègica, i estem negociant amb ella des de fa anys. Vam començar el 2004, però desafortunadament, encara que la UE vulgui fer la impressió que és Turquia qui s’està distanciant de la UE, no és així de cap manera. Al contrari. Volem convertir-nos en part de la UE, i aquesta ens està tancant la porta als nassos. Les declaracions d’alguns països membres de la UE són en realitat molt decebedores en aquest sentit. 

 

  –¿Perilla l’acord entre Turquia i la UE sobre els refugiats? No diria si està en perill o no, però sí que diré que quan dues parts firmen un acord, han d’implementar-lo. Turquia ho està fent, però la UE no. L’exempció de visats per als turcs, per exemple, no s’està produint. A més, la UE havia de contribuir a finançar projectes per als refugiats sirians, i l’ajuda que ha arribat fins ara és només una mínima quantitat del que s’havia estipulat. 

 

  –Després de sis mesos, ¿no pot fer un balanç més satisfactori? Per descomptat que no. ¿Com puc estar satisfet? L’acord amb la UE establia una ajuda de 3.000 milions d’euros en un any i 3.000 al següent. La quantitat que ha arribat fins ara no supera els 300 milions. Aquests diners no són per a les arques turques, sinó per gastar en projectes assistencials que hem de discutir i acordar entre tots. 

Notícies relacionades

"A Turquia no hi ha hagut mai atacs contra els refugiats, ¿com es pot qüestionar si és un país segur?

«La crisi seguirà mentre duri la guerra a Síria»

 

  –¿Per què encara no està solucionada la qüestió de l’exempció de visats? Ho hauríem de preguntar a la Unió Europea. Quan els seus dirigents acorden alguna cosa, al tornar als seus països cadascú diu alguna cosa més. ¿Com es pot negociar d’aquesta manera? Gairebé totes les condicions que van exigir s’estan complint. Pel que sé, hi ha un problema amb la definició de terrorisme en la nostra legislació, però Turquia està patint baixes diàriament, i així és incomprensible que la UE intenti imposar-nos canvis en les lleis antiterroristes. Lleis que, per cert, no són diferents de les de molts països que integren la UE. Això ens porta a fer-nos una pregunta: ¿estan buscant excuses? Perquè cada vegada troben una excusa, i aquesta no és manera d’actuar.