El disgust dels jubilats russos

Va ser una ensopegada verbal que de seguida va enardir les xarxes socials provocant la ira de molts pensionistes, i una de les raons per les quals els sondejos situen Rússia Unida (RU) en mínims gairebé ignots de popularitat. Durant una visita a Crimea, el primer ministre i líder de RU, Dmitri Medvédev, va respondre a una àvia que es lamentava de l’elevada inflació i de les magres pensions no indexades al ritme de l’increment de preus amb unes paraules que van ser interpretades com una falta de sensibilitat envers l’estament social que més sent la crisi que viu Rússia des del 2014: «No tenim diners; així que en trobem, indexarem les vostres pensions; però vosaltres aguanteu; us desitjo el millor, i bona salut».

Ielena Babkova, de 83 anys, és una d’aquelles retirades a les quals van fer enfadar les declaracions estiuenques del primer ministre Medvédev. «He treballat 42 anys en un ministeri, cobro una pensió de 18.000 rubles (uns 240 euros)», explica. Assegura que el seu motiu de queixa no radica en la impossibilitat d’adquirir menjar, ja que de nena va viure les «estretors» de la segona guerra mundial i pot conformar-se perfectament amb aliments simples com per exemple «patates, verdures i llet».

«Ja sóc gran i acumulo problemes de salut; he d’anar regularment a l’endocrinòleg, el neuròleg i el cardiòleg; ho he de fer en clíniques privades i cada visita em costa 1.700 rubles; els medicaments també els pago, i per a això m’ajuden alguns familiars», explica.

Notícies relacionades

El conclave per elegir el successor del papa Francesc s’iniciarà el 7 de maig

Cristóbal López Romero, cardenal arquebisbe de Rabat: "Dels més de cent cardenals, en conec 50. I a alguns els he vist tres vegades"

El 2015, per primera vegada des del 1999 –és a dir, des de l’arribada de Putin al poder–, les pensions a Rússia han perdut capacitat adquisitiva, al voltant del 3,8 %. Des de primers d’any, s’han reduït en termes reals un 3,6% addicional.

Tatiana Trifónova, de 67 anys, adquireix els seus aliments a un venedor ambulant, ja que les botiguess estan fora de l’abast de la seva pensió. «Ja gairebé no em compro vestits», explica amb un somriure.