Putin s'implica a favor del partit pro-Kremlin en l'esprint final de les legislatives a Rússia

És el partit «del president». Així s’ha presentat  als anuncis televisius als 110 milions de ciutadans russos convocats avui a les urnes el partit oficial Rússia Unida (RU), encapçalat pel primer ministre, Dmitri Medvédev. Amb uns índexs de suport demoscòpic sota mínims històrics, que amb prou feines superen el 40%, la formació de l’oficialitat russa, acostumada a guanyar des del 2003, sense contrincants de pes, elecció rere elecció en aquest vast país d’11 fusos horaris, ha hagut de recórrer al seu principal actiu –el líder del Kremlin– per animar els seus simpatitzants a votar.

El mateix cap de l’Estat, que en altres moments del seu longeu mandat s’ha estimat més situar-se per sobre del partit que el va fer pujar al poder el 1999, ha sentit en aquesta ocasió la necessitat de donar-li un cop de mà, deixant-se fotografiar a la plaça Roja amb el cada vegada més impopular cap del Govern. La crisi econòmica que afecta  Rússia des de l’inici de la crisi ucraïnesa el 2014 sembla estar passant factura al partit que ha nodrit de quadros les institucions de l’Estat des del 2000, deixant de moment intacta la figura presidencial, segons els sondejos.

ATIAR LA INDIFERÈNCIA

La indiferència, que en un principi havia sigut fomentada des del Govern –els comicis van ser avançats del desembre al setembre per afavorir les expectatives de Rússia Unida i dificultar el vot a les classes mitjanes urbanes– podria acabar tornant-se en contra dels que la van idear si els col·legis electorals apareixen avui tan desangelats com molts dels mítings d’aquesta abúlica campanya electoral.

Per això, en una al·locució televisada fa dos dies, el líder del Kremlin va instar els seus conciutadans a complir amb la convocatòria electoral, donant a entendre que el vot no només era un dret sinó també un deure. «Independentment de les opinions, participar en unes eleccions és un deure per a tothom; confio que assumeixin una postura cívica que sigui responsable i equilibrada», va dir.

Malgrat que no bufen vents excessivament favorables per a RU, un partit que va néixer el 1999 sota el nom d’Edintsvo (Unitat) per fer pujar l’acabat de nomenar primer ministre Putin a la cúpula del poder, el sistema electoral li donarà oportunitats addicionals per corregir la seva –relativament– baixa popularitat. Per primera vegada en 16 anys, els russos elegiran els 450 diputats que s’asseuen a la Duma (Cambra baixa) d’acord amb dos sistemes:  la meitat dels parlamentaris seran elegits per llistes de partit i l’altra meitat, en circumscripcions uninominals. És en aquest últim apartat on el partit pro Kremlin podria consolidar la seva majoria i podria fins i tot obtenir prop de la meitat dels escons.

Tres forces polítiques més que conformen la denominada «oposició sistèmica» –partits que no qüestionen les línies generals de la política del Kremlin en els grans temes com per exemple la guerra d’Ucraïna o bé la restricció de les llibertats– es repartiran la resta d’escons de l’assemblea sense grans canvis, amb una única possible excepció. El Partit Comunista de la Federació Russa (KPRF, per les seves sigles en rus), que és l’hereu de la força homònima de la Unió Soviètica (PCUS), podria ocupar el tercer lloc, darrere dels ultranacionalistes de Vladímir Zhirinovski, segons apunten les enquestes.

PRESSIÓ DELS COMUNISTES

Davant aquestes pobres perspectives electorals, els comunistes han protagonitzat una mena de minirebel·lió, i el seu líder, Guennadi Ziugànov, ha evocat la possibilitat de sortir al carrer «si hi ha manipulació», cosa que s’interpreta com un mètode de pressió a l’establishment per no quedar relegats a la Duma. El vicepresident del Comitè Central, Dmitri Nóvikov, ja ha anunciat una sol·licitud de manifestació, que, segons la legislació russa, ha de rebre el vistiplau de l’oficialitat.

Notícies relacionades

El disgust dels jubilats russos

L'oficialisme multiplica les iniciatives per empènyer al vot en les eleccions de Rússia

L’oposició extraparlamentària, liberal i prooccidental, enfrontada entre si, amb prou feines compta amb possibilitats d’entrar a la Duma. Els liberals de Iábloko podrien acabar superant el 3% de vots, cosa que els donaria accés a finançament estatal i a concórrer a les eleccions presidencials del 2018, però tenen realment molt difícil superar el 5% necessari per ser presents a l’assemblea. Els pronòstics són fins i tot més negres per a  SPS-Parnas, la formació política de l’assassinat Borís Nemtsov.

Les autoritats russes intenten garantir la netedat de l’escrutini amb el nomenament, al capdavant de la Comissió Electoral Central, d’El·la Pamfílova, una respectada exdefensora del Poble i antiga diputada del Soviet Suprem de l’URSS. Després de les últimes eleccions, desenes de milers de persones van protestar durant mesos contra el «frau».