Rússia: una democràcia controlada

Poques eleccions generen tan poc debat, poques reserven un marge tan petit per a la sorpresa. Rússia segueix sota el control de Vladímir Putin i encara que les eleccions d'aquest diumenge no puguin ser percebudes com una farsa, en el fons només són un tràmit: matemàtica per acabar omplint escons afins al president.

No importa que el Govern hagi canviat d'estratègia. En les eleccions anteriors, el 2011, els partits d'oposició no s'hi van poder presentar i el resultat que va donar majoria absoluta a Rússia Unida, el partit de Putin, va ser protestat als carrers i qualificat de frau. Ara la lliçó està apresa. En les eleccions d'ahir no s'ha prohibit la participació d'opositors, s'han multiplicat els debats i fins i tot s'ha permès donar publicitat al ventall polític que va dels antics comunistes als liberals. Però amb un poder del qual depèn tot, a l'oposició ara potser no li falten oportunitats, el problema és que és molt feble perquè no té recursos, ni ha tingut capacitat de moviment fora d'aquesta campanya. Tot sota control.

A Rússia no hi ha res que s'escapi de la mirada gèlida de Putin que durant aquests últims anys s'ha entregat a construir una oligarquia piramidal que depèn exclusivament d'ell i que s'estén des del control del gas i el petroli fins al de tots els mitjans de comunicació. Una màquina totalitària amb pell de be democràtic que anorrea les organitzacions critiques, permet ara que observadors independents elogiïn la netedat del procés. Per això Rússia Unida seguirà mantenint la majoria, i encara que perdi alguns escons, sobretot pel descontentament d'una economia cada vegada més excloent, aquests escons acabaran en mans de partits satèl·lit.

Notícies relacionades

El Pakistan mata 54 insurgents que intentaven entrar des de l’Afganistan

Grans cues per veure la tomba de Francesc

L'escàs marge de conquista que pugui aconseguir l'oposició és potser l'única incògnita. Al Parlament anterior, de 450 escons només un era independent. En aquest és possible que el marge sigui una mica més gran, però en tot cas l'oposició seguirà sent irrellevant. La matemàtica de les urnes, no obstant, té un altre interès: saber si aquest resultat avança cap a unes eleccions presidencials, previstes per al 2018, que siguin de nou un passeig per a Putin o en canvi es comença a veure fatiga. Perquè el president rus, que es considera el patriota elegit per retornar la glòria a un imperi descompost, ha recuperat un paper central en l'agenda global amb l'annexió de Crimea, la invasió de l'est d'Ucraïna i els bombardejos als rebels sirians. Però alhora que amb el seu nacionalisme radical vol tornar a projectar-se com a potència mundial, i la seva oligarquia es passeja entre Marbella i Sardenya, la classe mitjana s'ofega econòmicament.

En una democràcia real, el descontentament en unes eleccions parlamentàries serveix per canviar governs. Però a Rússia al capdavall les eleccions des de fa dues dècades només serveixen per saber fins on arriba el suport a la democràcia controlada de Putin. De moment és l'única cosa que podem esperar.