La UE només ha reubicat el 3% dels refugiats promesos fa un any

Fa just un any els ministres d'Interior de la Unió Europea, malgrat el rotund rebuig d'alguns països de l'Est, creaven un pla per reubicar durant un període de dos anys 120.000 refugiats arribats a les costes d'Itàlia i Grècia. Un compromís que se sumava a l'acollida de 40.000 persones ja anunciada uns mesos abans per respondre a la crisi migratòria desencadenada a conseqüència de la guerra a Síria i que elevava la xifra total a 160.000. Des d'aleshores ja han passat 12 mesos, però els resultats són extremadament escassos.

La solidaritat segueix sent pràcticament inexistent i les xifres no menteixen. L'última actualització de la Comissió Europea -a data de 20 de setembre- confirma que només s'han reubicat 5.233 sol·licitants d'asil dels 160.000 promesos, encara que el flux de refugiats que intenten travessar el Mediterrani no s'ha aturat: 4.077 des de Grècia i 1.156 des d'Itàlia, els dos països més pressionats i afectats per l'arribada d'immigrants des de Turquia i el nord d'Àfrica. És a dir, poc més d'un 3% del total i amb unes diferències enormes entre països.

Polònia i Hongria, fidels al seu rebuig al pla de quotes -el 72% dels hongaresos s'oposen a un repartiment automàtic segons un sondeig publicat aquesta setmana-, no han acollit al seu territori ni una sola persona procedent dels citats dos països. Altres, com Eslovàquia o la República Txeca, ho han fet però acceptant una xifra tan minúscula -3 el primer i 12 el segon- que no deixa de ser un gest simbòlic que deixa molt clara quina és la seva opinió sobre la solució pactada pels Vint-i-vuit per respondre a la pitjor crisi migratòria viscuda al Vell Continent des de la segona guerra mundial.

UN REPARTIMENT DESIGUAL

A partir d'aquí, hi ha qui s'ha mostrat més o menys generós però sense respondre a les grans expectatives creades fa un any, quan la foto d'un nen sirià ofegat a les platges de Turquia va obligar els caps d'Estat i de Govern de la UE a reaccionar. França està al capdavant (1.812 refugiats acollits), seguida de lluny per Finlàndia (690), Holanda (665) i Portugal (534), molt més generosos que Espanya, que ha rebut fins ara 237 sol·licitants d'asil, 187 procedents de Grècia i 50 d'Itàlia, encara que, segons Brussel·les, hauria notificat la posada a disposició del programa de 400 places. En qualsevol cas, una xifra que segueix estant a anys llum del nombre de refugiats que va prometre reubicar l'any passat: 16.231 persones.

Però els progressos no només són extremadament lents pel que fa a la reubicació de refugiats. Els Vint-i-vuit també van decidir el juliol de l'any passat reassentar 22.504 persones directament des de tercers països, com el Líban o Jordània, però fins ara només han portat 8.268 persones amb unes desigualtats en la distribució entre països molt notables. “Durant aquest any hem comprovat que els països de la UE tenen dues velocitats: són desesperadament lents a l'hora d'acollir refugiats, mentre que la rapidesa i l'eficàcia la reserven per impedir a tot preu l'accés dels sol·licitants d'asil als seus territoris”, denuncia Estrella Galán, secretària general de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), que xifra al voltant de 4.200 el nombre de persones que han mort aquest any intentant travessar el Mediterrani i en cinc milions el nombre de desplaçats al Pròxim Orient.

CRÍTIQUES AL PACTE AMB TURQUIA

Les crítiques de la CEAR es dirigeixen molt especialment a l'acord subscrit entre la UE i Turquia a finals de març d'aquest any. “La UE no només mostra una passivitat flagrant al no habilitar vies segures per alleujar el drama de les persones que fugen de la guerra i la violència, sinó que amb mesures com l'acord amb Turquia sembla centrar els seus esforç a dificultar l'arribada de refugiats als nostres països”. D'aquesta manera, afegeix Galán, els refugiats l'únic que fan és “emprendre rutes més perilloses” i “pagar més diners a les màfies”.

Notícies relacionades

Un vaixell amb 600 immigrants naufraga davant la costa d'Egipte

Només promeses (i espera) per als refugiats a l'ONU

Els números de l'acord amb Turquia també evidencien que el pacte, malgrat la fèrria defensa que en fan a la Comissió Europea, tampoc ha donat els fruits que molts països esperaven. El nombre de persones tornades de Grècia a Turquia segueix sent molt limitat, 502 en total des del 4 d'abril, i el total de sol·licitants d'asil reubicats directament des d'aquest país candidat a l'adhesió a penes supera els 1.600. Pràcticament la meitat d'ells a Alemanya (609), altres a Suècia (269), França (228) i Holanda (170) i, menys, a Itàlia (75), Bèlgica (63), Finlàndia (62) o Espanya (57).

El problema, segons denuncia la CEAR, és que els líders “segueixen decebent” amb declaracions de bones intencions que no van més enllà de ser meres promeses, tal com ha quedat patent aquesta setmana a Nova York. “Les declaracions de bones intencions sense cap mena d'acord vinculant no serveixen de res a les 17 persones que moren cada dia al món tractant de millorar o salvar la seva vida”, adverteixen. Segons aquesta organització, molts dels sol·licitants d'asil reubicats a Espanya ja han rebut la condició de refugiat.