Clinton-Trump: el debat del segle

El titular pot semblar superlatiu però no ho és. Aquest dilluns, en la més impredictible campanya electoral dels EUA, Donald Trump i Hillary Clinton s’enfronten en el seu primer cara a cara a la Universitat de Hofstra, a menys de 30 quilòmetres de la ciutat de Nova York, on els dos aspirants han passat el cap de setmana tancats preparant-se per l’acte. L’audiència prevista per a la cita, que comença a les 3 de la matinada de dimarts a Espanya, és de 100 milions d’espectadors tan sols als EUA, xifra que faria petit el rècord de 80 milions que Ronald Reagan i Jimmy Carter van marcar fa 36 anys. I encara que l’expectació ha portat estrategs com el demòcrata Paul Begala a aventurar que serà «més gran que l’arribada a la Lluna, el Mundial, la Super Bowl, els Jocs i l’últim casament reial», el que hi ha en joc és més transcendental: és el futur polític immediat dels Estats Units.

La vigília de l’extraordinària cita, una enquesta de The Washington Post va confirmar el que no fa tant semblava impensable: la candidata demòcrata, amb tota la seva veterania i experiència, i el republicà, un outsider durant anys més conegut per les seves incursions en reality shows i les seves aparicions en les pàgines de paper cuixé que pels seus negocis immobiliaris, estan pràcticament igualats en intenció de vot a nivell nacional. I en el terreny que compta, el dels estats frontissa, les coses són similars. Segons la mitjana de sondejos que manté Real Clear Politics, Clinton té avantatge en set d’aquests estats. Trump, en uns altres set.

“MÉS ESTIL QUE SUBSTÀNCIA”

Ningú espera que el debat sigui una sessió informativa per a la ciutadania sobre qüestions polítiques vitals, malgrat que estigui organitzat en sis segments de 15 minuts que el moderador (el presentador d’informatius de l’NBC Lester Holt) centrarà en temes com «la direcció dels Estats Units», «prosperitat» o «seguretat». De fet, fins i tot des del camp de Clinton es va reconèixer que la seva preparació s’ha centrat «més en l’estil que en la substància», en la manera de projectar «cada segon» la imatge que és algú en qui es pot confiar (un dels seus punts febles) i a preparar-la «per als diferents Trumps que poden aparèixer».

Notícies relacionades

El Banc Mundial s'assegura que Trump no podrà elegir el seu president

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Aquest últim és un misteri insondable. Pot ser que Trump recorri als insults que va utilitzar en primàries contra altres republicans, però també que intenti donar mostres de ser «presidenciable», aparcant una agressivitat que representa un doble risc a l’anar dirigida contra una dona. I aquesta vegada s’ha preparat, encara que sigui menys que Clinton. Amb l’ajuda d’una firma especialitzada en anàlisi política de dades i l’estudi dels 30 debats en els quals la demòcrata ha participat des que el 2000 va ser candidata al Senat, Trump ha comptat amb un «perfil psicològic» de Clinton i ha estudiat el seu llenguatge corporal i els seus tics verbals per saber com reaccionar o fer-la reaccionar a ella.

Clinton, per la seva banda, ha vist en els assajos que li va millor esperar que el seu contrincant es cavi la seva pròpia tomba amb mentides o informacions incorrectes. El seu problema pot ser que, fins ara, almenys, l’excavació no sembla que tingui fons.