Renzi es juga el càrrec al referèndum de la reforma constitucional
La consulta, que se celebrarà el 4 de desembre, aborda temes com la supressió del Senat com a Cambra legislativa
Per primera vegada des del 1948, els italians es preparen per votar, en un referèndum el dia 4 de desembre, una reforma important de la Constitució. Els canvis inclouen, com a aspectes més destacats, la supressió del Senat com a segona Cambra legislativa, la seva transformació en territorial i la disminució del nombre de membres de 315 a 100. Segons els últims sondejos, gairebé un 50% dels electors tenen intenció de participar i la reforma donaria, avui dia, un empat. Quan falten 40 dies per a la cita, el percentatge d’indecisos seria d’entre un 15% i un 20%, xifra que podria fer canviar el resultat.
Al principi de la campanya electoral, que de fet va començar el mes de juliol passat, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va cometre l’error, admès de manera explícita les setmanes successives, de supeditar la permanència del seu Gabinet al resultat de la consulta. «Me la jugo del tot i si perdo me’n vaig cap a casa meva», havia dit.
LLEI ELECTORAL / Els dubtes dels electors, que reflecteixen els que diàriament presenten els partits polítics, no es refereixen tant als canvis constitucionals com a la nova llei electoral que haurà de ser aprovada immediatament després pel fet d’haver suprimit el Senat. Els crítics rebutgen el projecte de llei electoral presentat pel Govern, adduint que, després de la supressió del Senat, «els poders de l’Estat han de comptar amb nous contrapesos que assegurin els equilibris en els quals es recolzen els sistemes democràtics». Alguns, temorosos perquè els Executius tindran més poder, acusen el primer ministre, Matteo Renzi, de voler-se convertir en un «dictador».
Les instàncies internacionals, des de l’FMI fins a la UE, passant per centres financers internacionals, s’han manifestat a favor dels canvis constitucionals, com també, encara que d’una manera més velada, diversos líders estrangers, com Angela Merkel i Barak Obama.
ELS OPOSITORS / En l’àmbit interior, l’extrema esquerra (SEL), una part minoritària del Partit Demòcrata (PD) que dirigeix el primer ministre Matteo Renzi –en la qual es troba el líder històric Massimo D’Alema– i eximis constitucionalistes del país s’han expressat en contra de les reformes, si van acompanyades de la successiva llei electoral prevista fins aquest moment.
Els cinc partits en què s’ha fracturat la dreta que va dirigir Silvio Berlusconi estan dividits davant del referèndum i els indignats del Moviment 5 Estrelles (M5S) –una espècie de Podem espanyol, segon partit nacional– s’expressen a favor de les reformes i el conseqüent projecte de llei electoral. Aquesta comprèn un segon torn entre les dues formacions més votades, la qual cosa podria permetre al moviment liderat per Beppe Grillo la primera victòria nacional.
Notícies relacionades«La jugada és tota aquí, qui vulgui canviar que ens doni un cop de mà», afirma ara Renzi, que ja ha iniciat una campanya electoral per tota la nació, mentre que la ministra per a les Reformes, Maria Elena Boschi, està fent el mateix a les circumscripcions electorals de l’estranger. «La jugada és ara i no tornarà, no hi haurà una altra ocasió», explica Renzi als electors.
64 GOVERNS /Al final de la segona guerra mundial, els italians van votar (1946) a favor de la República i contra la Monarquia. Dos anys després, van aprovar l’actual Constitució, sorgida al final del vintenni feixista, per la qual cosa la Carta Magna del país expressa d’alguna manera el temor dels pares constituents de propiciar un nou dictador com Benito Mussolini. Ho fa fragmentant de tal manera els tres poders democràtics –executiu, legislatiu i judicial– que des d’aleshores Itàlia ha tingut 64 governs nacionals, fruit de pactes i mediacions i amb escassos poders reals, la qual cosa ha endarrerit la modernització del país.
Cent senadors sense poder legislatiu
