Colombians de Catalunya: uns pel 'sí', altres pel 'no', tots per la pau

Amb el polze cap amunt, símbol del vot pel 'sí' en el plebiscit de Colòmbia, Carmen Bermúdez confessa als seus compatriotes colombians que es va posar a plorar amb les imatges de la firma del acord de pauacord de pau entre el Govern i les FARC: “Se'm va posar la pell de gallina, vaig pensar que moriria sense veure aquesta imatge, vaig plorar d'alegria”.

Javier Guzmán mira la seva parella, Ladys Romero, i tots dos fan el mateix gest amb el polze: “Vaig sentir molta alegria al veure-ho per la tele i vaig tenir certesa que el bé és més fort que el mal”, diu Javier. 

Amb el polze cap avall, símbol del vot pel 'no', Mario Montoya comenta sobre el petició de perdó feta per Timochenko, el líder de les FARC:: “Em sembla bé que hagi demanat perdó, però estaria bé que respongués per tot el que va fer”.

UN MOMENT ESPECIAL

Malgrat la diferència d'idees tots coincideixen a dir que és un moment especial per al seu país: “Tots volem la pau. Va ser maco veure al rei Joan Carles i els altres líders vestir de blanc per la pau. Aquest acord va ser pensat per molta gent, no és un procés d'una persona”, opina Henry Pérez. 

Ells són alguns dels 25.000 colombians que viuen a Catalunya, i es van reunir a Barcelona per parlar del plebiscit. Els colombians residents a l'estranger també poden votar aquest diumenge, anant als seus consolats, per acceptar o rebutjar l'acord de pau. 

Carmen és del municipi de Girardot, a la regió de Cundinamarca, i va arribar a Barcelona fa 17 anys. Està bolcada en la campanya pel 'sí': “Per tenir la Colòmbia que volem, on es pugui viure i conviure, s'ha de participar en el plebiscit i votar pel ‘sí’". 

La parella formada per Ladys i Javier, naturals de Barranquilla, al Carib colombià, han vingut a la trobada des de Sabadell, on viuen. Ladys fa 10 anys que està lluny de Colòmbia i vota pel 'sí': "Fins i tot lluny em sento responsable del futur del meu país. Hi tinc els meus fills, néts i altres familiars. Aquest moment ens està omplint d'esperança i d'il·lusió per construir un país millor”.

“Nosaltres que estem fora del país també patim pels nostres familiars i compatriotes que hi viuen”, diu Javier, que fa un any i mig que viu a Catalunya. Vol que s'aturi el vessament de tanta sang i espera que els colombians a l'estranger vagin a les urnes per aquest canvi.

Tots deixen clar que volen el canvi i la pau. Però no tots confien en la manera com el president Juan Manuel Santos està conduint el procés. Mario porta un any a Barcelona, és de San Sebastián de La Plata i votarà pel 'no'.

DRET DE VOT

A Henry, que porta gairebé set anys a Barcelona, natural de Huila, tampoc li fa gràcia que les FARC rebin amnisties i indemnitzacions, però diu que tot i així val la pena votar: "Colòmbia és tan bella que mereix la pau, per això vot pel ‘sí’”.

Carmen, Ladys, Javier, Mario i Henry estan entre els 16.000 colombians residents a Catalunya que poden exercir el dret de vot en el plebiscit, segons les regles electorals pactades. “M'agrada l'oportunitat de participar i aportar al procés de pau que el plebiscit ens dóna”, diu Henry.

DEBAT POLARITZAT

Les campanyes pel 'sí' i pel 'no' i el debat sobre el plebiscit han estat polaritzats a Colòmbia. Segons Carmen, passa el mateix entre els colombians que viuen a l'estranger: “si votes pel 'no' ets 'uribista', si votes pel 'sí' ets 'santista'. Crec que la pau és d'interès de tots els colombians, dels que viuen a Colòmbia i també dels que estem lluny”.

Els punts del acord de pau més controvertits són els referents a les amnisties i ajudes econòmiques a les FARC, així com la seva transformació en partit polític. “La gent que va fer tant de mal a Colòmbia ha de pagar pels seus crims abans de reintegrés a la societat, són delinqüents”, afirma Mario.

Henry està d'acord amb el seu paisà, però creu que el conflicte ja ha durat massa temps. El seu poble va ser molt afectat pels combats entre guerrilles i exèrcit: “Vaig ser testimoni de molts assassinats. Vaig veure la meva àvia de 85 anys dormir en una església per protegir-se de les bombes i de les bales. Vaig veure el patiment de la meva tieta veient morir el seu fill d'un tret. Potser es pogués acabar amb la guerra si seguíssim matant-nos els uns als altres, però això no és la sortida intel·ligent. Hem d'aprendre a perdonar per viure en pau. Segur que no oblidarem tot el dolor, però hem de perdonar”.

L'atipament cap a la violència és palpable entre els colombians. “Volem pau. D'un vot depèn un futur, per això la importància que tots votem, encara que estiguem lluny”, diu Ladys. “Jo prefereixo les FARC a la vida política i no matant”, afegeix Carmen.

UN FUTUR MILLOR

Encara que lluny, tots deixen clar la preocupació per la seva terra natal. “Desitjo un futur millor per als meus néts, vull que creixin en un país diferent del que vaig créixer jo”, diu Javier. “Els que vivim fora no hem d'oblidar la terra que ens va donar la vida”, agrega Henry.

A Mario el preocupa que els que viuen a l'exterior no s'hagin informat bé abans de decidir el seu vot: “Que s'informin realment què passa allà, que preguntin als seus familiars i amics qual és la situació real que es viu en el país". 

Notícies relacionades

Colòmbia decideix: guerra o pau

Somnis de pau en l'epicentre del conflicte colombià

La conclusió a la qual arriben és que s'ha d'aturar aquesta guerra de perdedors, on ningú guanya. El debat sobre plebiscit ha generat un clima d'esperança i il·lusió que serviran de combustible per fer front el llarg camí que queda en la transformació de Colòmbia. 

Aquests cinc colombians, encara que lluny del seu país, són el exemple que el poble del país sud-americà vol la pau, encara que hi hagi divergències del camí elegit cap a ella. Tenen consciència que un paper firmat no assegura la pau i que hi ha molta feina per fer. Però Carmen arriba a la conclusió: “Fa una alegria immensa saber que d'aquí 15 o 20 anys veurem els resultats del que estem plantant avui”.