Somnis de pau en l'epicentre del conflicte colombià

El 9 de juliol del 2011 una chiva, un rudimentari autobús habitual a les zones rurals de Colòmbia, va esclatar als voltants de la comissaria de policia de Toribío. Enmig del caos produït per la detonació, guerrillers de les FARC van obrir foc des de dalt de les muntanyes que envolten el poble. «Vam sentir una explosió i vam anar tots a terra», recorda Naftalí, un sacerdot kenyà que acabava d’arribar aquell mateix dia al poble per celebrar-hi un bateig. «Van caure resquills i vidres sobre la gent a l’interior del temple, així que vam intentar evacuar-los, però ens vam trobar que tothom era al mercat de la plaça, entrant a l’església per protegir-se». Aquell dia van morir quatre persones i 103 van resultar ferides, cosa que va augmentar encara més una ja en aquell moment llarga llista de víctimes de la localitat més castigada pel conflicte a Colòmbia.

CENTRE DEL CONFLICTE

Toribío es troba en un punt estratègic sobre vessants del Nevado del Huila, al nord de la regió del Cauca. Aquesta zona, habitada fonamentalment per indígenes nasa, va patir 350 combats entre la guerrilla i les tropes estatals, 743 assetjaments, cinc atemptats terroristes, 10.357 víctimes i un nombre no registrat de persones afectades per mines, munició sense detonar i reclutament forçat.

HISTÒRIES

Enmig d’aquestes dades, històries com les de Julia, una infermera i gerent d’un hotel a Toribío que encara rep ajuda psiquiàtrica per estrès posttraumàtic: «Aquí hem viscut moltes ocupacions guerrilleres, amb combats pel poble, mentre ens refugiàvem a casa amb els nens», relata Julia. El més gran dels seus fills, Juan Pablo, explica com es refugiava amb els seus germans durant els combats i eren capaços de distingir el tipus d’arma segons el so. «La pau és positiva, perquè un ja no ha d’estar amb el neguit de saber si la guerrilla ve o va», explica Juan Pablo, que regenta una pizzeria al costat de l’hotel de la seva mare.

EL CANVI

Santiago, locutor de la ràdio local comunitària, Radio Nasa, explica que els policies amb prou feines podien sortir del recinte de la comissaria. «Si sortien per la cantonada, els llançaven una granada i els ferien», recorda, caminant per la plaça central. L’ambient és radicalment diferent avui dia, des que les FARC van anunciar l’alto el foc aquest estiu mentre negociaven un acord de pau amb el Govern. «Ara veus gent pel carrer i molts dels desplaçats pel conflicte estan tornant al poble», explica Santiago.

    La guerra es va intensificar particularment a partir de l’any 2000 a Toribío i els habitants locals es van veure enmig d’un conflicte entre guerrilla i militars en la qual no van voler prendre partit. 

INTERÈS

«Des de fa molt de temps, la política del poble indígena és no armar-se, perquè l’arma només genera més problemes», explica Alcibíades Escué, alcalde de Toribío. «A les FARC els interessava [el nord del Cauca] perquè era una zona amb capacitat d’organització social i van voler sedimentar les seves bases polítiques als Cabildos indígenes», afegeix el polític nasa.

    Les FARC, però, no van aconseguir el suport dels indígenes, que es van veure atrapats amb acusacions d’una banda i de l’altra de col·laboracionisme. La casa del capellà, ubicada al costat de la parròquia local, va ser parcialment destruïda per l’atemptat de la chiva el 2011. Al pati descansa ara una peça del vehicle que hi va aterrar arran de l’explosió envoltada de pedres amb noms de persones del poble que van morir durant la guerra. 

RELATS

El pare Naftalí relata cadascuno dels casos. «Salatier era un noi a qui van matar els guerrillers acusat de col·laborar amb l’enemic», explica el sacerdot assenyalant una de les pedres. «El que havia fet era cuidar un policia ferit fins que arribés l’helicòpter de salvament». Un punt àlgid dels moments de tensió entre la guerrilla i els indígenes nasa va tenir lloc el mes de setembre del 2004. Les FARC van segrestar l’aleshores alcalde de Toribío, Arquímedes Vitonás, acusant-lo d’auxiliar grups paramilitars. En resposta, centenars de membres de la guàrdia indígena desarmats es van introduir al bosc per pressionar la guerrilla i aconseguir l’alliberament de l’alcalde. Els nasa també han tingut enfrontaments amb l’Exèrcit, com quan el 2013 tres militars van ser retinguts durant 24 hores a Toribío per ser jutjats per la mort d’un guàrdia indígena.

Notícies relacionades

Colòmbia d'ara endavant. Històries de reconciliació

Colòmbia decideix: guerra o pau

TRACTE MILITAR

«La guerrilla va voler imposar el seu règim, i el poble nasa això no ho accepta», explica l’alcalde Alcibíades. «Donar-li un tractament militar a la comunitat indígena és la pitjor equivocació que hi ha». És difícil trobar a Toribío gent que sigui afí a la guerrilla, encara que els locals admeten veladament que n’hi ha; no obstant, sí que sembla que hi hagi un consens pel que fa als suports als acords de pau. «Nosaltres els vam dir al Govern i a les FARC mentre estaven negociant a l’Havana que cap ens representava», declara l’alcalde. «El moviment indígena sempre havia fet crides a una sortida negociada al conflicte i ara està pel sí [en el plebiscit] perquè s’entén que és una esperança a un descans i més tranquil·litat».