50 anys de la revolució dels Panteres Negres

El passat, sovint, no ho és tant, o almenys no se sent passat. Diumenge que ve es compliran 50 anys exactes de la fundació del Black Panther Party, els Panteres Negres, una organització i un moviment que va desaparèixer formalment el 1982, però els seus ressons no són difícils de trobar avui a Black Lives Matter.

Aquell 16 d'octubre de 1966 Huey Newton i Bobby Seale, dos joves negres de 25 i 30 anys, van firmar a Oakland un programa de deu punts que obria amb la demanda de «llibertat i poder per determinar el destí de la nostra comunitat negra». I hi van incloure reclamacions que bé podrien haver-se escrit en els últims anys a Ferguson, a Nova York, a Baltimore, a Cleveland, a Filadèlfia, a Tulsa, a Charlote...: «Volem la fi immediata de la brutalitat policial i de l'assassinat de la gent negra».

Newton i Seale havien estat fent enquestes a gent en barris pobres de la ciutat sobre vivenda, educació, empresonament, relació amb la policia... Havien estudiat ideologies d'esquerra. I van donar la resposta socialista i revolucionària a una realitat on seguia sense complir-se la promesa d'igualtat que en els anys previs havia deixat avanços com la Llei de drets civils o la de dret de vot.

La dels Panteres Negres també va ser una resposta armada, i la seva reivindicació que els negres portessin armes com a defensa davant la policia va col·locar els conservadors en un lloc que avui sembla impensable: propugnant i aprovant lleis de control que limitaven la seva ara sacrosanta segona esmena de la Constitució.

Ideologia marxista

Notícies relacionades

L'Amèrica negra després d'Obama

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

No es van limitar a realitzar les seves patrulles ciutadanes. Amb una ideologia marxista, van formar aliances amb altres grups oprimits i van organitzar programes comunitaris, des de clíniques de salut i escoles fins al repartiment d'esmorzars i àpats gratis en barris pobres. «Plena ocupació». «Vivenda decent». «Educació». Les reclamacions del manifest original també ressonen avui.

L'èxit d'organització i la capacitat dels Panteres per mobilitzar van espantar les estructures de poder i Edgard Hoover, el director de l'FBI, va arribar a definir-los com «la principal amenaça per a la seguretat interna del país». Per això va centrar els esforços del seu infame programa de contraespionatge a desarticular-los. I va aconseguir fer-los mal amb els seus agents infiltrats, amb espionatge, amb assetjament judicial, i potenciant les divisions internes en un grup que ja tenia debilitats com la desorganització i els cultes a la personalitat i la seva imatge pública es va anar deteriorant, també per acusacions d'implicacions en crims.