'Brexit', amb x de xenofòbia

«Després de 20 anys en aquest gran país i després d’haver sigut condecorada amb l’Orde de l’Imperi Britànic, ¿quant temps passarà fins que hagi de cosir una estrella a la meva roba?» Aquest tuit de Tamara Rojo va ser el millor exemple la setmana passada de fins on ha arribat el malestar dels estrangers que viuen al Regne Unit. L’admirada ballarina i respectada directora de l’English National Ballet evocava l’estrella groga amb què els nazis marcaven els jueus.

Una comparació apassionada, en resposta als plans del Govern de la primera ministra conservadora, Theresa May, d’exigir a les empreses les llistes dels seus empleats estrangers. Rojo donava l’alarma mentre el Ministeri d’Exteriors britànic excloïa qualsevol acadèmic i especialista estranger de la possibilitat d’actuar com a conseller sobre les futures negociacions sobre Europa.

Una cosa molt estúpida i perillosa està passant al Regne Unit. Els extremistes del 'brexit' volen acabar amb la tradició liberal britànica i de passada arrasar l’economia del país. Per a May i el seu Govern, 'brexit' s’escriu amb x de xenofòbia.

L’última conferència dels conservadors va ser un xou d’intolerància i ressentiment davant dels estrangers que viuen al Regne Unit. El llenguatge va ser agressiu. Els propòsits, intimidants. En lloc del talent o la preparació, es va evocar la preferència nacional a l’hora de cobrir llocs de treball. La contractació de mà d’obra d’altres països es va presentar com a vergonyosa per a les empreses.

RESSENTIMENT CREIXENT

«No deixarem la Unió Europea per tornar a cedir el control de la immigració», va declarar May. La llibertat de moviment no estarà, doncs, damunt la taula de negociacions amb Brussel·les. Una «retòrica cada vegada més proteccionista i antiestrangera», com assenyalava el diari alemany 'Frankfurter Allgemeine', que denunciava el «ressentiment creixent contra els estrangers a la Gran Bretanya».

El nou esperit del 'brexit' és el de Little Britain. Petit, mesquí. Tancament de fronteres i ments encara més tancades. «Si vostès creuen que són ciutadans del món, llavors no són ciutadans d’enlloc», proclamava May des de la tribuna. I com més l’aplaudien els assistents a la conferència, més queia la lliura esterlina al mercat internacional de divises.

Com apuntava el columnista del 'Financial Times' Martin Wolf, el llenguatge del menyspreu i la xenofòbia no solament desmoralitza els treballadors estrangers que viuen al Regne Unit, sinó també possibles inversors. «Els polítics proposen i els mercats disposen», adverteix Wolf. «El Regne Unit està disposat a recuperar el control del seu destí. Però la sobirania formal no equival a poder».

La gestió del 'brexit' ha quedat en mans de l’inefable Boris Johnson i dos dels elements més retrògrads del Partit Conservador, Liam Fox i David Davis, amb dues arnades carreres polítiques que semblaven esgotades fa temps.

Certa premsa britànica es burla d’aquest trio en articles i vinyetes, comparant-los amb els nans de la Blancaneu. «El que anomenen reforma és una desvergonyida regressió i una venjança revisionista. Una interpretació del resultat del referèndum com un suport a la divisió, a una agenda dretana molt allunyada del centre», assenyalava 'The Observer' en un llarg editorial diumenge passat. «Hem de combatre aquesta marxa enrere de la Gran Bretanya de tradició liberal i mires obertes», proclamava el diari.

ÚS UNILATERAL DE PODERS

Notícies relacionades

La pèrdua d'ingressos fiscals pel 'brexit' enfonsa la lliura

"El 'brexit' ha fet sortir la vena racista als anglesos"

May desitja que les negociacions de la separació amb Brussel·les es portin a terme en secret. No solament n’ha exclòs els acadèmics estrangers. També pretén excloure’n el mateix Parlament britànic. Els diputats, inclòs un bon nombre de les files conservadores, acusen la primera ministra de «tirania» i de falta de respecte a la democràcia.  May es va comprometre ahir a informar de les negociacions la Cambra dels comuns sempre que sigui pertinent, però va rebutjar qualsevol possibilitat que els diputats puguin votar per determinar l’abast del 'brexit'.

La polèmica sobre l’ús unilateral de poders per part de Theresa May i la retirada de la Unió Europea sense un vot del Parlament és d’ordre constitucional i ja ha arribat als tribunals. Seran els jutges els que tindran l’última paraula sobre la qüestió. «I no descarto la possibilitat que el Govern perdi el cas», afirma la veu autoritzada del professor Mark Elliott, de la Universitat de Cambridge.