"El 'brexit' ha fet sortir la vena racista als anglesos"

Dionizy Dukicki: "Per primera vegada, la gent té por"

POLONÈS. TREBALLADOR DE LA CONSTRUCCIÓ 

El nom que figura aquí no és el seu. És el d'un conegut a Polònia, sosté, el país on va néixer i d'on va sortir fa quatre anys per venir a Anglaterra. Treballador de la construcció, fa uns quants mesos que és a dalt de les bastides d'un bloc de vivendes en reparació a l'oest de Londres i prefereix “que no figurin les meves dades, perquè no vull problemes”. Tots els seus companys a la quadrilla que està renovant les finestres d'aquest edifici són de l'Est d'Europa.

Dionizy, en la trentena, casat en segones núpcies i pare de tres fills, pensava fins fa poc que el seu futur estava a la Gran Bretanya. “Ara no sé què passarà. No sabem si haurem de marxar quan hi hagi el ‘brexit'. I si ens quedem, tampoc sabem en quines condicions”. De moment, “tot segueix com estava”, però es va sentir molt afectat per l'assassinat racista d'un ciutadà polonès a finals d'agost a Harlow. “Durant la campanya del referèndum van parlar malament dels polonesos i ara hi ha gent que té por per primera vegada”.

Aquest home creu que “els estrangers que viuen en petites poblacions són els que han d'enfrontar-se a un ambient més hostil. A Londres no s'ha notat tant el ‘brexit’ en aquest aspecte”, segons explica mentre es pren una tassa de te amb tres cullerades de sucre. Ell va marxar de Polònia perquè es va quedar sense feina.  “Per a mi no hi ha res allà”, afirma. “Els meus fills estan escolaritzats aquí i ja parlen anglès millor que jo”. 

Carolina Marín Pedreño: "Vaig sentir terror quan vaig sentir allò de les llistes d'estrangers"

ESPANYOLA. ADVOCADA

Especialitzada en dret internacional de família, des que es va col·legiar el 2006 ha exercit a Anglaterra i és sòcia d'un despatx a Londres. Carolina representa espanyols casats amb persones d'altres nacionalitats que, en el moment del divorci, tenen problemes amb la tutela dels fills. Molts dels seus casos tracten de nens sostrets o retinguts sense autorització per un els progenitors. “Des del referèndum del 'brexit' el nombre de sol·licituds de mares espanyoles solteres que volen tornar a Espanya s'ha disparat”, ens confirma.

El ‘brexit’ ha creat “una situació d'inseguretat entre aquestes mares, que temen no poder quedar-se a Anglaterra en el futur i veure's forçades a tornar a Espanya i deixar els nens aquí, amb l'altre progenitor”. La jurista considera un problema “que el govern britànic no estigui assegurant que seguirà vigent l'article 8 de la llei de drets humans del 1998, que garanteix el dret a una família”. 

Quan va saber que el govern pretenia demanar a les empreses les llistes d'empleats que fossin estrangers, “vaig sentir terror en un primer moment”. Casada amb un britànic, mare d'una nena nascuda al Regne Unit i esperant un altre fill, afirma que quan va conèixer el resultat del referèndum, “vaig plorar i em vaig sentir per primera vegada que no era benvinguda en aquest país. El meu marit em va demanar que sol·licités la nacionalitat britànica per estar tranquils, però jo em nego a fer-ho”.   

Francisco Torres Soto: "Vaig sentir que als anglesos els sortia la vena racista"

ESPANYOL. AGENT D'ASSEGURANCES

Ha viscut a Londres fins aquest mes, però després de quatre anys ha fet les maletes de tornada. Francisco, de vint-i-tants encara, ha acceptat una oferta de feina en una empresa d'assegurances de Barcelona. El ‘brexit’ va influir en la seva decisió d'anar-se'n. “Em vaig desanimar. Sempre havia vist els anglesos com gent de tracte correcte, però ara vaig sentir que els sortia la vena racista. Per primera vegada em van assenyalar com a ‘europeu’”. El que més el va sorprendre i fastiguejar, explica en conversa telefònica, va ser la ignorància supina de molts votants. “Ni tan sols sabien què els preguntaven. Cadascú sentia el que volia sentir. Hi va haver gent que va votar per la sortida perquè estava en contra dels musulmans”.

Ell va arribar com molts amb una llicenciatura sota el braç, necessitat de perfeccionar l'anglès i preparat per acceptar d'entrada qualsevol feina. “Vaig començar com a cambrer en un restaurant, però vaig acabar al departament de recursos humans. A més, he fet un màster d'aquesta especialitat que vaig acabar la setmana passada”.

Reconeix que, “professionalment hi ha més perspectives de fer carrera a Londres però la qualitat de vida no és bona, perquè només vius per treballar i els preus són exorbitants. Jo pagava 700 euros per una habitació compartida”. Quan va arribar la galleda d'aigua freda del ‘brexit’, li va dir a la seva nòvia eslovaca que marxessin. Creu que, “el canvi més seriós per als estrangers arribarà després del 2019”. 

Massimiliano Tagliapieira: "El 'brexit' els ho posa difícil als que vulguin venir" 

ITALIÀ. GERENT D'UN RESTAURANT

Notícies relacionades

La pèrdua d'ingressos fiscals pel 'brexit' enfonsa la lliura

May ve a Madrid a explicar el 'brexit'; Rajoy li demanarà negociar la cosobirania de Gibraltar

Té 26 anys, en fa quatre que és a Londres i és tot energia, joventut i determinació. “No sóc aquí per elecció, és que a Itàlia no tinc futur”, comenta al cafè restaurant de Kensington al seu càrrec. “El ‘brexit' va ser una sorpresa per a mi, perquè vaig venir aquí amb la idea que aquesta és una ciutat oberta, on pot conviure gent molt diferent sota el mateix sostre”, reconeix. Ara ho segueix pensant però és una mica més cautelós. No obstant, afirma que mai ha vist a Anglaterra el racisme que existeix a Venècia, la seva terra natal, “contra els moldaus o els ucraïnesos per exemple. Allà sempre es mira els estrangers com un perill”. De moment on més ha notat el ‘brexit’ és en la factura de provisions i comandes. “Aquest és un negoci italià i els preus de tots els productes que importem d'Itàlia, la fruita, les verdures, la mozzarella, han pujat de preu per la caiguda de la lliura”.

Massimiliano no descarta, “que l'economia britànica pateixi amb la sortida de la Unió Europea”, però no s'espanta. “Per molt malament que vagi, mai estarà tan malament com a Itàlia”. El seu futur, amb la seva nòvia, també italiana, el veu a Londres, on “d'aquí dos mesos em compraré una vivenda”.  I sobre el futur no creu “que el ‘brexit’ canviï gaire les coses per als que ja estem aquí, si no toquen la sanitat pública. Però serà més difícil per als que vulguin venir”.