Trump i Clinton: farts l'un de l'altre

Acabat el debat, Hillary Clinton ha baixat al pati de butaques, on ha saludat tothom amb un somriure tan forçat com necessari. Donald Trump s'ha quedat a l'escenari, escrutant l'horitzó, desafiador, conscient que les càmeres seguien gravant i que allà, en un lloc elevat, podia guanyar quota de pantalla. La seva família, al comprovar que no baixava, ha hagut de pujar a buscar-lo. La seva dona l'ha agafat carinyosament de la mà. El seu fill Eric li ha fet un petó volador, d'aquells que no toquen la galta. Ell s'ha mantingut allà, tossut, uns minuts més. L'animal televisiu contra l'animal polític.

El debat ha començat entumit, amb un assumpte, la reforma constitucional, que no donava per a grans astracanades. No hi ha hagut encaixada de mans, cosa que ja no sorprèn encara que segueixi resultant estranya. Ella, vestit jaqueta blanc. Ell, vestit fosc i corbata vermella, el color dels republicans; l'única referència al partit del qual cada vegada s'allunya més. En el primer debat, a la Universitat de Hofstra (Long Island, Nova York), tots dos van elegir el color del partit contrari. 

La desgana de Trump s'ha esvaït quan ha pogut brandar el suport de l'Associació Nacional del Rifle, la congregació d'amics de les armes que va tenir Charlton Heston com a president i que segueix sent un potent 'lobby' en defensa de la segona esmena que permet als ciutadans guardar un arsenal a casa, amb les bicis, el Trivial o la nevera de vins.

Els que van seguir el segon debat, celebrat el 26 de setembre a la Universitat de Washington (Saint Louis), deuen haver trobat a faltar les passejades del candidat republicà, aquelles caminades per darrere de Clinton que tanta conya van generar a Twitter i que buscaven, gat vell, que el televident prestés més atenció als seus passets que a les paraules de la seva oponent. Trump s'ha mantingut agafat al faristol i només ha aixecat les mans, sobretot la dreta i unint el polze i l'índex, en un gest molt seu, a partir de la mitja hora de joc, quan Vladímir Putin ha entrat en escena.

pic.twitter.com/u4muzPgClJ

— Dave Itzkoff (@ditzkoff) 10 de octubre de 2016

TITELLA DE PUTIN

Clinton, que en aquesta ocasió no ha pogut recórrer a un tamboret, ha regalat aquí el primer titular de la nit a l'assegurar que el magnat és un “titella” del president rus. Res de nou en el contingut, sí en el continent. Sorprenent que Trump hagi repetit fins a en dues ocasions, malgrat insistir que no el coneix, que Putin és més intel·ligent que Clinton i Obama. No hi ha guerra freda, però sí galledes d'aigua freda.

Who's the puppet? #Debate #debatenight pic.twitter.com/58CsQ8UGcI

— Chris Demarais (@ChrisDemarais) 20 de octubre de 2016

No han faltat les acusacions velades, d'aquelles que es llancen perquè l'elector nord-americà, que té 20 dies per pensar el sentit del seu vot, es quedi amb l'alarma, no amb la possible veracitat. Com la que ha llançat Trump a l'insinuar que la secretària d'Estat es va quedar amb 6.000 milions de dòlars desapareguts del seu departament. Aquí ha quedat, i tampoc ella s'ha entretingut gaire a desmentir-ho.

La relació del candidat conservador amb les dones ha entrat en escena a les 3.52 hores d'Espanya. “No he hagut de demanar perdó perquè no he fet res dolent”, ha sostingut Trump, que ha aixecat rialletes entre el públic que el moderador ha hagut de temperar a l'assegurar que ningú respecta les dones com ell. Ha quedat molt clara la seva consideració pel sexe femení quan ha deixat anar “such a nasty woman” (“quina dona més fastigosa” o “desagradable”, en la traducció més suau) al definir Clinton en el moment en què aquesta parlava sobre la reforma sanitària d'Obama. Així ho ha vist una il·lustradora de 'Washington Post'.

Trump is a nasty man #debatenight #debate @PostOpinions @washingtonpost pic.twitter.com/C22pBW5aGe

— Ann Telnaes (@AnnTelnaes) 20 de octubre de 2016

Clinton, per cert, ha seguit referint-se al seu rival com a “Donald”, cosa que ell no suporta. El seu equip de campanya, ordres seves, li diu sempre Mr. Trump.

ISIS I L'ARÀBIA SAUDITA

Tal com ja va succeir en els dos debats anteriors, el veterà empresari ha donat mostres del seu coneixement de la política internacional al confondre l'Aràbia Saudita amb l'Estat Islàmic. En una de les seves brutals crítiques a la Fundació Clinton, ha recordat que aquesta entitat de l'expresident dels Estats Units rep diners d'aquest país àrab “on tiren els gais des de dalt dels edificis”. Aquesta és una inhumana pràctica de l'EI, no del govern de Riad, al qual es poden retreure moltes altres coses, però aquesta no. Per si això fos poc, la relliscada, potser ha oblidat que el 2001 va vendre la planta 45 de la seva Trump Tower de Nova York al regne alauita per 4,5 milions d'euros.

Notícies relacionades

Així serà el tercer i últim debat presidencial entre Clinton i Trump

Els moments clau del debat Clinton-Trump, en vídeo

La seva sensibilitat ha deixat gelada la bancada al recordar la crisi humanitària d'Alep per, a la mateixa frase, deixar anar que molts refugiats que estan entrant al país són terroristes. “Veurem què passa d'aquí uns anys”, ha regalat. Clinton ha tirat de bonisme, però el paper dels Estats Units en el conflicte de Síria, en el qual ella ha participat, diu molt més que les seves bones intencions.

En resum, un debat més de contingut, més avorrit, menys tens, repetitiu, en el qual ha quedat clar que estan farts l'un de l'altre. I per als que creguin que això s'acaba el 8 de novembre amb les eleccions, recordin que Trump, en la seva insistència per fer història, no ha assegurat que respecti el resultat en cas de perdre. No havia passat mai en 240 anys de democràcia nord-americana. Faltava Donald.