Trump tria el caos i posa en dubte la democràcia dels EUA en l'últim debat

Donald Trump va arribar al tercer i últim debat de la campanya presidencial als EUA amb la necessitat d’ampliar el seu calador de votants i girar full de les polèmiques que l’han acompanyat durant les últimes dues setmanes. Havia de frenar urgentment la seva caiguda en les enquestes i, per a la sorpresa de molts, va començar la nit amb disciplina i centrat, oferint la seva versió més presentable i esquivant les trampes que li va col·locar la seva rival. Però l’apòstol de la conspiració va acabar cometent un d’aquests errors que al capdavall han enfosquit el seu millor debat. Trump es va negar a reconèixer el resultat de les eleccions del 8 de novembre si acaba perdent, una posició que posa en dubte la netedat de la democràcia nord-americana i enrareix l’ambient de cara a la votació.

«T’ho diré quan arribi el moment», va respondre el candidat republicà a la pregunta directa del moderador de la Fox, Chris Wallace. «Et mantindré en suspens». Trump feia setmanes que deia que «les eleccions estan arreglades», tant per la «parcialitat» en contra seva de la premsa com pels suposats estratagemes que es preparen en algunes meses electorals. «Hi ha moltes ciutats que són molt corruptes i el frau electoral és molt i molt comú», va dir en un míting recent a Wisconsin. Però en les últimes 24 hores tot el seu equip d’assessors havia insistit que Trump acceptarà els resultats. Els diferents estudis són bastant concloents en aquest sentit. El frau massiu simplement no existeix.

PER ENDAVANT

La postura de Trump ha ocupat les portades de tots els grans diaris del país. «Menyspreu a la democràcia», va titular el 'New York Times' en un editorial. Ningú li nega al magnat el dret a contestar el resultat si hi ha proves de frau, una cosa que molt pocs entenen que desafiï les regles del joc d’entrada. El seu rebuig a criticar l’autòcrata rus Vladímir Putin durant el debat no va fer sinó reforçar aquesta idea. «El que ha fet no té cap precedent entre els candidats de la història del país», va assegurar l’influent estrateg republicà Steve Schmidt, un dels molts conservadors que van expressar la seva disconformitat amb l’actitud de Trump.

Fins i tot en els moments més disputats de les últimes dècades, els perdedors van acceptar el veredicte de les urnes, garantint així la transició pacífica del poder. Nixon ho va fer el 1960 al perdre per menys del 0,2% dels vots contra Kennedy. I el mateix va fer Al Gore al caure per uns centenars de vots contra Bush fill el 2000. Lluny de reconèixer l’error, Trump es va mantenir ahir tretze són tretze. Durant un míting va assegurar: «Acceptaré completament els resultats (…) si guanyo».

Durant el debat celebrat a Las Vegas, la seva rival Hillary Clinton va reaccionar a la seva resposta ja memorable de forma inequívoca. «És esgarrifós», va assegurar la candidata demòcrata. «No és així com funciona la nostra democràcia. Tenim 240 anys d’història. Hem tingut eleccions lliures i netes. Hem acceptat el resultat fins i tot quan no ens agradava». Clinton va dir que l’actitud de Trump forma part d’un patró recurrent per culpabilitzar els altres dels seus fracassos personals. «Hi va haver fins i tot un moment en què, quan no va aconseguir emportar-se’n un Emmy pel seu programa durant tres anys consecutius, va començar a tuitejar que els Emmy estaven arreglats en contra seva».

PERDRE

El magnat odia perdre. Ha construït la seva identitat sobre la base que és un guanyador. «Me l’havia d’haver emportat», va respondre a la frase de Clinton. Les enquestes realitzades després del debat donen l’exsecretària d’Estat com a guanyadora: 49% contra 39%, segons un sondeig de la CBS realitzat en 13 estats frontissa. La CNN situa la diferència en 13 punts. Fins i tot estant millor que mai, Trump va tornar a demostrar que és incapaç de controlar els seus instints durant més d’una estona. Les seves sortides intempestives. La seva tendència a l’assetjament. «Quina dona més fastigosa» o «desagradable», segons es vulgui traduir, li va deixar anar a Clinton gairebé al final del debat, una frase que en res l’ajudarà a reparar el greu problema que té amb l’electorat femení.

Notícies relacionades

Els moments clau del debat Clinton-Trump, en vídeo

Així serà el tercer i últim debat presidencial entre Clinton i Trump

«Això ha sigut un microcosmos de la campanya presidencial», va dir l’exdirector polític del Comitè Nacional Republicà Mike DuHaime. «Trump ho fa bé en alguns moments, però no es pot controlar tota l’estona i comet errors innecessaris». Entre els conservadors impera la idea que l’elecció està sentenciada, que Trump ha perdut la seva última oportunitat per remuntar el vol, d’acostar-se als independents i demostrar la temperància que requereix el càrrec. «Molt probablement perdrà i perdrà per un gran marge», va opinar el 'pope' Bill Kristol, un dels conservadors més crítics amb el magnat durant la campanya.

DESAFIAMENT

El presentador del llegendari programa polític televisiu 'Face the Nation', John Dickerson, va expressar millor que ningú la disjuntiva que Trump enfrontava. «El desafiament per a Trump consisteix a decidir si vol ser canvi o caos».