Valònia posa en perill la UE pel seu rebuig a l'acord comercial amb el Canadà

Amb 3,6 milions d’habitants, un PIB pròxim al 90% de la mitjana europea i una taxa d’atur del 14%, Valònia és l’única regió europea que ha aconseguit el que no han aconseguit fins ara milers de ciutadans amb les seves protestes: resistir a les pressions polítiques de la Unió Europea i posar en perill (si més no de moment) la firma del tractat de lliure comerç entre la UE i el Canadà (CETA en les seves sigles en anglès) prevista per al pròxim 27 d’octubre a Brussel·les.

La política comercial és una competència exclusiva de la UE, cosa que significa que la Comissió Europea és la institució encarregada de negociar en nom dels 28. Quan s’ha arribat a un pacte són el Consell i el Parlament Europeu els que l’han d’aprovar. La pressió de Berlín va fer que Brussel·les –amb l’opinió en contra del seu servei jurídic– declarés el CETA com un acord mixt, la qual cosa en comporta la ratificació addicional en tots els estats membres. I aquí és on entra en joc Valònia.

Sense garanties

Sense garantiesDes de l’última reforma constitucional, tots els parlaments regionals de Bèlgica han de donar el seu consentiment previ al Govern federal perquè aquest pugui firmar un tractat comercial. I la zona sud del país ha aprofitat aquesta finestra per posar en qüestió un pacte que ha trigat set anys a veure la llum i que no li ofereix prou garanties ni per protegir els seus agricultors, ni per mantenir fora de perill els serveis d’interès general ni per fer front al poder de les multinacionals.

Durant aquesta boja setmana de reunions de crisi hi ha hagut avanços, però els aclariments obtinguts continuen sent insuficients. I l’escull més important es diu sistema d’arbitratge per a la resolució de conflictes. Una espècie de tribunal independent, aliè a la justícia ordinària, al qual les empreses podran recórrer per solucionar un conflicte amb un estat. Els jutges serien nomenats pel Canadà i la UE entre juristes de prestigi i inclouria una instància d’apel·lació.

Encara que tant el Canadà com Brussel·les ja han garantit que no entrarà en vigor en la fase d’aplicació provisional del pacte, el Parlament való no en té prou i creu que queden escletxes que poden permetre a les multinacionals imposar la seva voluntat i exigir contrapartides al govern de torn quan opinin que una llei o reforma els perjudica.

Transparència escassa

Transparència escassaI això últim en una regió com Valònia, que fa anys que es dessagna en termes industrials, diu molt. L’últim revés tenia lloc fa poc més d’un mes amb l’anunci de la nord-americana Caterpillar de tancar la seva fàbrica de Gosselies i acomiadar 2.000 persones.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Amb aquest tancament i la polèmica que susciten els acords comercials per la poca transparència amb què es negocien, el ministre president de Valònia, el socialista Paul Magnette, ha vist l’ocasió de canalitzar el descontentament i recuperar militants d’esquerra. El Partit Socialista només governa al sud del país i no és present a la coalició de govern federal –que lideren els liberals–, de manera que aquest assumpte l’ha retornat a primera línia d’una negociació que ningú dóna per liquidada.

El president de l’Eurocambra, Martin Schulz, que va llançar ahir un últim intent per negociar, es diu optimista. Magnette no va tan lluny, però no tanca la porta. «No hem volgut crear problemes», assegura. Només «necessitem més temps», justifica.