Dues dones yazidites que van ser esclaves sexuals de l'Estat Islàmic, guanyadores del Premi Sàkharov

Nadia Murad Basee i Lamiya Aji Bashar, dues víctimes yazidites segrestades i violades per l'Estat Islàmic durant la guerra a Síria i l'Iraq, i que van aconseguir escapar-se d'aquell captiveri, han sigut reconegudes amb el premi Sàkharov 2016 a la llibertat de consciència que atorga el Parlament Europeu. “Comparteixen una tràgica història. Totes dues van haver de presenciar les atrocitats comeses per l'anomenat Estat Islàmic. Totes dues van presenciar l'assassinat de familiars molt pròxims i totes dues van ser denigrades a l'esclavitud i explotació sexual”, ha dit el president de de l'Eurocambra, Martin Schulz, davant el ple d'Estrasburg. 

Les dues joves, que rebran el premi durant la sessió plenària del 14 de desembre a Estrasburg, van ser segrestades el 3 d'agost del 2014 a la localitat de Kocho, un poble situat a la província iraquiana de Sinjar. L'Estat Islàmic va massacrar tots els homes de la localitat i gairebé un centenar de dones grans i va convertir en esclaves la resta de dones i nens, entre elles les dues premiades. En el cas de Nadia aquell dia va perdre els seus sis germans i la seva mare, que va ser assassinada amb 80 dones més que els terroristes van considerar sense valor sexual. La història de Lamiya és igual de tràgica. L'Estat Islàmic va assassinar el seu pare i els seus germans i va convertir en esclaves sexuals ella i les seves germanes a més d'obligar-les a fabricar bombes i armilles suïcides a Mossul.

FUGIDA DEL CAPTIVERI

La primera que va aconseguir escapar-se d'aquell horror, el novembre del 2014, va ser Nadia gràcies a l'ajuda d'una família veïna que la va treure de forma clandestina de la zona controlada pel Daesh. La jove va aconseguir arribar a un campament de refugiats al nord de l'Iraq i posteriorment a Alemanya des d'on es va convertir en activista contra la violència sexual de l'organització terrorista. De fet, el desembre del 2015 va intervenir en la primera sessió de la història del consell de seguretat de Nacions Unides dedicada al tràfic de persones i el setembre d'aquest any es va convertir en la primera persona supervivent de tràfic de persones a ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l'ONU.

A Lamiya, la segona protagonista d'aquesta història, li va costar més escapar-se de les urpes del Daesh però després d'intentar-ho en diverses ocasions ho va aconseguir l'abril d'aquest any. Va travessar la frontera kurda però en la seva fugida una mina terrestre la va deixar parcialment cega. També Nadia va acabar a Alemanya, on ha rebut tractament mèdic, i des d'on també va començar a ajudar dones i nens víctimes de les atrocitats comeses per l'Estat Islàmic.

RECONEIXEMENT A LA SEVA LLUITA

Notícies relacionades

L'ONU confirma que l'Estat Islàmic va cometre genocidi contra els yazidites

Dues dones yazidites que van ser esclaves sexuals de l'Estat Islàmic, guanyadores del Premi Sàkharov

Amb el guardó, l'Eurocambra vol demostrar que la lluita d'aquestes dues joves, portaveus de la perseguida minoria religiosa yazidita, “no ha sigut en va” i que “estem disposats a ajudar” contra “les dificultats i la brutalitat del denominat Estat Islàmic a la qual tantes persones segueixen exposades”, ha proclamat Schulz destacant el coratge i la dignitat d'aquestes dues joves la candidatura de les quals ha estat promoguda per dos grups: els Socialistes i Demòcrates i l'Aliança de Demòcrates i Liberals.

L'elecció s'ha produït durant la reunió de la conferència de presidents del Parlament Europeu –que reuneix els presidents de tots els grups polítics- d'una terna de tres candidats entre els quals també figuraven un periodista turc crític amb el govern de Tayyip Erdogan, Can Dündarn, i el líder de la minoria tàrtara de Crimea, Mustafà Dzemilev, que ha exercit com a diputat a Ucraïna. El guardó, que entrega anualment la cambra des de l'any 1988 i que inclou una dotació de 50.000 euros, pretén recompensar els esforços en matèria de drets humans i llibertats fonamentals de ciutadans i organitzacions.