Els quatre terratrèmols arrasen el cor medieval d'Itàlia

Torres medievals destruïdes, campanars romànics desplomats o trontollant, palaus gòtics fets miques, monestirs reduïts a pols. Els quatre terratrèmols que s’han succeït a Itàlia central han destruït el 60% de les vivendes de 62 municipis i també han acabat amb uns 5.000 monuments. «Ho reconstruirem tot, on era i com era», han promès el primer ministre, Matteo Renzi, i la secretària general del Ministeri de Cultura, Antonia Pasqua Recchia. «Seran necessaris 30 anys, dues generacions», expliquen els experts de Belles Arts.

Els 5.000 «béns culturals», principalment esglésies, estan als Apenins centrals, columna vertebral del país, on va néixer no solament «l’ànima d’Itàlia», sinó també una de les dues ànimes de la identitat europea, anterior a l’Europa laica sorgida de la Revolució Francesa. No eren només llocs d’oració, sinó d’atracció de pelegrins i ara turistes i, per tant, motor de l’economia d’uns camps cada dia més despoblats.

Per aquests vessants baixava des de Canterbury fins a Roma la medieval Via Francigena, camí de pelegrins, com la Via Làctia o el Camí de Santiago, però també autopistes per on oficis, costums, economies i cultura es van escampar per Europa. Fins a desembocar en un nou renéixer: el Renaixement.

IDENTITAT

«Itàlia central és un dels llocs de la identitat, no només occidental», il·lustra l’antropòleg Marc Augé. Després del terratrèmol, «el cor de l’edat mitjana podria mantenir-se només als llibres», escrivia el diari 'Il Messaggero'.

Els desperfectes més greus s’han produït a Norcia, pàtria dels pintors Rafael i Perugino. Entre els damnificats, la basílica de Sant Benet, del segle XII, fundador dels benedictins, patró d’Europa i forjador d’amanuenses fins a la invenció de la impremta. Els que van copiar a mà els versos de Dante Alighieri sobre «els Pennini», els Apenins. Queda dreta la façana gòtica. Mitja catedral de Norcia està desplomada; així com el santuari de la Verge dels Dolors (segle XII) i l’església de Sant Francesc, del segle XIV, amb annexos, una biblioteca i un arxiu secular.

A Amatrice lamenten la caiguda de la torre cívica de la cèlebre església de Sant Agustí i de tots els temples d’aquesta ciutat símbol dels sismes. Les imatges dels drons evidencien només esquelets.

La llista inclou els 62 municipis. Cisternes ara contaminades que sobrevivien des de l’imperi romà, ponts que van construir etruscos, romans i senyors feudals. El castell de Giove. El museu cívic d’Illica, que ja s’havia mudat a l’agost i la nova seu del qual també s’ha desplomat. L’abadia del bonic poblet de Preci i la de Campi. El poble de Càssia, del qual pren el nom santa Rita, famosa arreu del món.

La majoria de pobles i pedanies guardaven alguna pintura dels alumnes de Giotto, poeta, escultor, arquitecte, però sobretot pintor del segle XIII, conegut per les seves obres a Assís. La majoria també conservaven les muralles medievals, ara ensorrades.

ROMA

L’ona expansiva de diumenge va baixar, provocant ferides, des de l’epicentre d’Ussita fins a la catedral d’Orvieto, el millor en gòtic que ofereix Itàlia, van donar una estocada al campanar de Civita de Bagnoregio i, seguint la Via Francigena, van arribar fins a Roma: la plaça de Sant Pere, la basílica de Sant Pau Extramurs, la de Sant Llorenç, la cúpula de San Ivo Alla Sapienza, de Borromini, al costat de la plaça Navona.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Equips amb unes 200 persones de Belles Arts es disposaven a començar la recuperació després dels sismes de l’agost, però «ara s’haurà de començar tot de nou», afirma Antonia Pasqua, de Belles Arts. «Haurem de canviar l’estratègia», il·lustra. En lloc de recuperar, es començarà cobrint i guardant tot el que s’ha enfonsat. «Ho reconstruirem tot, fins i i tot les peces que tinguin només un centímetre quadrat», assegura.

«Si els poblets es queden deserts, sense avis, fills i néts, runa acumulada i turistes lluny, haurem perdut una part de la nostra ànima», escrivia Mario Calabresi, director de 'La Repubblica'.