"Seguirem aquí fins que sigui necessari"

Ja han passat tres dies des de l'últim gran terratrèmol de diumenge, però no volen que se'n vagin. Pels dubtes. Per si de cas la terra torna a rugir d'intensitat i deixa enrere més ferits o morts. "Ens ho han demanat. Així que seguirem aquí fins que sigui necessari", assegura Felice La Rocca, de 60 anys i pertanyent a la unitat d'Espeleologia del cos dels Alpins d'Itàlia.

Aquests especialistes s'han convertit en un dels pilars de les operacions de salvament després dels sismes que han sacsejat Itàlia en les últimes dècades. Són dels primers a arribar al lloc, a furgar entre el que queda sota els enderrocs, reptar dins dels els llocs més angostos i recuperar els que es troben sota la runa. El més arriscat està al seu càrrec, juntament amb els bombers i algunes unitats de l'Exèrcit.

El mateix Felice és un home bregat en mil i una tragèdies. El 2009, la seva unitat va rescatar una de les últimes supervivents del gran terratrèmol de L’Aquila, que va causar més de 300 morts i va deixar 1.600 ferits. “Sí, es deia Marta i estava sota de la Casa de l'Estudiant. Ho recordo molt bé. Es va convertir en un símbol d'esperança enmig d'aquella tragèdia”, recorda Felice, a qui se li ha d'insistir perquè expliqui les seves gestes. “No som herois. És el que fem. Això sí, no em demanis en quants terratrèmols he estat, perquè n'he perdut el compte”, argumenta.

PERSONES, ANIMALS I OBRES D'ART

Massimiliano, el seu col·lega més jove, assenteix. “És cert que és una feina molt dura, molt física. De portar càrregues pesants, treballar amb les mans i a vegades fins i tot utilitzar explosius. Però també és un ofici que et reconcilia amb la vida”, raona aquest voluntari, que en la seva quotidianitat treballa en el sector de la seguretat privada. “Per sort, a Itàlia, hi ha una llei que ens permet absentar-nos de la feina sense perdre la paga”, afegeix, a l'assenyalar que a tot el país no hi ha més de 500 espeleòlegs dels Alpins encarregats d'aquestes tasques. 

Així, acabada la primera fase d'ajuda -que en general no va més enllà de les 72 hores després del cataclisme-, ara aquestes unitats han sigut encarregades de cooperar en les tasques menys urgents, com rescatar les obres d'art més valuoses, com el trasllat -dimarts al matí- d'una marededéu de Norcia al poble de Spoleto, situat a prop. Altres, en canvi, es van ocupar d'atendre els animals que es troben en les situacions més extremes i han entrat, per exemple, en diversos estables de la zona per evitar que ho facin els seus propietaris. Això, en una zona on la ramaderia és una de les principals font d'ingressos.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tot plegat mentre continuen les rèpliques -la més forta, registrada dimarts poc abans de la nou del matí, ha arribat als 4,8 graus de l'escala Richter-, alhora que prossegueixen en una carrera contra rellotge també les operacions d'evacuació de la població. Als monts Sibil·lins, les localitats Ussita i Visso ja són pobles fantasmes, als quals s'arriba gairebé exclusivament en helicòpters o vehicles especials. Per això la pràctica totalitat dels habitants han sigut obligats a abandonar el lloc i han sigut traslladats a la ciutats de costa adriàtica. Un altre és el cas de Castelsantangelo sul Nera, que ja apareix com un gran cúmul de runa.

A Norcia, en canvi, alguns pobladors, preocupats pel temps que comportarà la reconstrucció i els danys econòmics que implicarà, han demanat que se'ls instal·li en tendes de campanya. Cosa que en principis les autoritats van rebutjar però que, després de les insistències dels habitants, ara han accedit a fer. I també preocupen les desenes de ponts, túnels i passos superiors, molts dels quals estan tancats al trànsit i amb afectacions que són, de moment, difícils de calcular.