Trump torna l'esperança als perdedors de la globalització

Els carrers del centre de Monessen, un poble de 7.500 habitants del nord-oest de Pennsilvània que vivia de la producció d'acer, semblen el decorat d'una pel·lícula de zombis. Un comerç abandonat encara té impressores a l'aparador. Hi ha edificis escrostonats amb les finestres trencades que serveixen d'alcova per prostituir-se o xutar-se heroïna. Una de les poques coses que queden amb vida, a més de la renovada biblioteca, és una botiga d'articles de segona mà regentada per un home gran amb indicis de patir la síndrome de Diògenes. “Si les tropes de l'Estat Islàmic vinguessin a aquesta ciutat passarien de llarg pensant que ja ha sigut bombardejada”, diu l'alcalde demòcrata, Lou Mavrakis.

Aquest vell sindicalista de 79 anys li ha enviat tres cartes a Barack Obama per explicar-li que el poble està a punt de fer fallida i necessita fons per reparar el clavegueram, reasfaltar carrers que des dels anys seixanta no han vist una capa nova de quitrà o enderrocar les més de 400 cases colonitzades pels matolls que deprimeixen el seu urbanisme. Dels 8.000 treballadors ben pagats que tenia aquí la metal·lúrgia fa algunes dècades, s'ha passat a menys de 200. El no hi ha futur dels punks britànics es podria haver escrit en aquests carrers. 

“Necessito la seva ajuda”, comencen les seves cartes. “Els meus electors, que són majoritàriament demòcrates, em pregunten constantment per què el nostre Govern, que dóna milers de milions a governs estrangers, no pot ajudar la nostra ciutat. Les mateixes comunitats que van construir Amèrica són avui les que més estan patint”. Obama no li ha contestat.

La regió se sent abandonada per la classe dirigent i víctima d'una globalització que ha creat una legió de perdedors als estats industrials del 'cinturó de l'òxid' com Michigan, Ohio o Pennsilvània. En pobles demòcrates com Monessen, només es veuen cartells de suport a Donald Trump. El seu missatge proteccionista, les seves crítiques al lliure comerç i les seves promeses per rellançar el carbó o l'acer han tornat a molts l'esperança. “La globalització ha fet molt rica l'elit financera que dóna als polítics, però no ha deixat més que pobresa i desesperació a milions dels nostres treballadors”, va dir al juny el candidat republicà a Pittsburgh, l'anomenada “ciutat de l'acer”.

Amb Bernie Sanders

Trump no ha estat sol en la seva denúncia de la globalització. També ho va fer el socialista Bernie Sanders durant les primàries demòcrates, encara que el seu missatge va estar més centrat en la rampant desigualtat creada pel model de liberalització neoliberal que a acusar la Xina o Mèxic de "robar" als EUA al subsidiar la seva producció o manipular la moneda per abaratir les exportacions. “És una tempesta que es gestava des de fa molt temps”, diu l'expert del Wilson Center Kent Hughes. “En els últims 30 anys hi ha hagut molt creixement, però ha anat gairebé tot al 20% més ric i particularment a l'1%, de manera que hi ha la sensació que la globalització no està funcionant”.

Així ho reflecteixen les enquestes. Només un 35% de votants creien al juliol que els EUA hi han sortit guanyant amb la globalització, mentre que el 43% veu el comerç com un factor “dolent”. Un escepticisme que comença a ressonar entre la classe política. Hillary Clinton va passar de promoure com a secretària d'Estat el TPP, l'acord comercial amb 11 nacions del Pacífic (TPP) que va definir com l'“estàndard d'or”, a oposar-se a la seva ratificació.

Des de començaments d'aquest segle, els EUA han perdut cinc milions de llocs de treball industrials i 63.000 fàbriques van tancar entre el 2006 i el 2014, un 15% del total. Però la desindustrialització no és nova ni s'explica únicament per la presumpta competència deslleial d'alguns països, la deslocalització d'empreses o unes regles del joc que han primat els interessos de les grans empreses. L'automatització de les fàbriques és un factor fonamental per explicar la caiguda de l'ocupació. El principal, segons alguns estudis. Dels 20 milions de treballadors industrials que hi havia el 1978 s'ha passat a 12 milions.

“General Motors necessita avui quatre vegades menys treballadors que als anys cinquanta per produir un cotxe”, escriu Enrico Moretti a ‘The New Geography of Jobs’. La productivitat és avui més alta que en qualsevol altre moment. Els economistes coincideixen que el lliure comerç s'ha acarnissat especialment en els treballadors menys qualificats, els que han tingut més problemes per reciclar-se. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Enmig d'aquest paisatge de precarietat, Trump s'ha erigit en l'heroi dels desheretats. S'ha atrevit a amenaçar Ford i altres empreses que traslladen la seva producció a Mèxic de taxar els seus productes amb un 35% d'aranzels, una mica menys que el 45% que vol imposar a les importacions xineses. Molts economistes creuen que aquestes polítiques provocarien una guerra comercial i abocarien els EUA a una recessió. L'última vegada que es va intentar una cosa semblant, el 1930, quan Hoover era president, el proteccionisme no va fer més que agreujar la Depressió.

Però en llocs com Menessen senten que almenys algú ha escoltat els seus laments. El republicà va visitar el poble fa uns mesos, al contrari que Obama o Clinton. “La globalització ens ha matat”, diu l'alcalde. “Jo sé que els milers de llocs de treball no tornaran perquè l'automatització és un fet, però si en tornen uns quants ja ens serveix”. Mavrakis està furiós i, encara que no vol dir si votarà Trump, per primera vegada en la seva vida es planteja seriosament apostar per un republicà.