Hillary Clinton, una dona a l'ull de l'huracà

La primera vegada que Hillary Rodham Clinton es va presentar a la presidència tenia 16 anys. Va ser a Park Ridge, el suburbi blanc als afores de Chicago on es va criar en una família de classe mitjana sense marge per als luxes. El seu pare, un republicà esquerp i autoritari, regentava un petit negoci de tapisseria. La seva mare, demòcrata a l'armari, era mestressa de casa i voluntària en l'església metodista del barri. El tumult dels anys 60 encara havia d'arribar, però el canvi es començava a cuinar en llocs com l'institut de Maine East. Hillary es va presentar a la presidència del seu consell estudiantil, cosa que mai abans havia fet una dona. Deu ser “realment estúpida” per pensar que una noia pot guanyar, va dir un dels seus companys. Com li va passar a tants altres després, el seu company s'equivocava.

Clinton està ara a les portes de culminar una vida dedicada al servei públic, tres dècades de carrera política en què ha hagut de reinventar-se per superar més obstacles dels deguts per la seva condició de dona i per les ferides que ha deixat la permanent exposició al mirall públic. En la seva vida hi ha una constant. El seu entorn tendeix a adorar-la. La considera una persona càlida, propensa a riure i la primera a recordar-se'n dels aniversaris dels amics o de trucar per consolar-los. El públic tendeix a veure-la com a distant, calculadora, opaca i sempre en guàrdia. La veritat és que els seus índexs d'aprovació són molt millors quan ocupa un càrrec que quan competeix per aconseguir-lo. La seva competència és innegable.

FER POSSIBLE L'IMPOSSIBLE

A la universitat va continuar demostrant els seus dots de lideratge. Rodham va ser elegida pels seus companys per fer el discurs de graduació de la seva promoció a Wellesley, una facultat per a dones de l'Ivy League. Era el 1969 i aleshores la seva ideologia havia començat a canviar. Ja no era la republicana convençuda de Barry Goldwater que va mamar a casa, i ho va demostrar improvisant una resposta al discurs previ d'un senador republicà partidari de la guerra del Vietnam. “Durant massa temps els nostres líders han utilitzat la política com l'art del possible. El repte ara és fer una política que faci possible el que sembla ser impossible”, va dir Rodham. El seu discurs va tenir ressò nacional i per primera vegada va aparèixer a la revista 'Life'.

Des d'allà se'n va anar a Yale a acabar els estudis de Dret, després que un professor de Harvard li digués que a la seva facultat no necessitaven més dones. A Yale va conèixer Bill Clinton, però, abans de traslladar-se amb ell a Arkansas, va treballar en la defensa dels nens, una de les constants de la seva vida, i va participar com a advocada en la comissió del Watergate que va acabar amb la presidència de Nixon.

LES PRIMERES LLIÇONS

Arkansas li va donar les primeres lliçons de la seva vida política. Després de només dos anys com a governador, Bill Clinton va perdre la reelecció i Rodham va pensar que part de la culpa havia sigut d'ella. El seu rebuig a adoptar el cognom del seu marit, la seva vestimenta de jove liberal i la seva actitud de dona emancipada s'havien cobrat un preu. Hillary va optar per adaptar-se al conservadorisme d'Arkansas. Va vestir més discreta i va acceptar el cognom de casada. El seu marit va ser reelegit i els Clinton van passar una dècada a la mansió del governador.

La carrera meteòrica de Bill va culminar a la Casa Blanca el 1992. Just començar la seva presidència, va posar la primera dama al capdavant de la reforma sanitària. Hillary va trencar novament les convencions a l'instal·lar el seu despatx a l'Ala Oest, a pocs metres del president. Les crítiques es van fer sentir. Hillary va viatjar per tot el país, però la reforma va dividir el país i va fracassar. La premsa la va acusar de ser massa opaca i intransigent. El menyspreu conservador havia nascut.  

EL 'CAS LEWINSKY'

Els escàndols van marcar aquells anys, alguns derivats de les infidelitats del seu marit. Quan es van publicar les revelacions sobre Monica Lewinsky, Hillary va dir inicialment que no era més que una altra mostra de la “vasta conspiració de la dreta”. Quan es va saber la veritat, va quedar devastada. “Va ser realment dur i dolorós”, va dir anys després a la CNN. El benestar de la seva filla Chelsea va ser, segons fonts de l'entorn, el que va mantenir el matrimoni unit.  

Hillary es va tornar a reinventar el 1999, quan es va presentar al Senat per Nova York, un estat on no tenia arrels. Els seus vuit anys a Washington van revelar la seva verdadera personalitat política, marcada per la moderació i el pragmatisme. L'ex primera dama va treballar al costat dels republicans. Es va guanyar el seu respecte i es va fer fins i tot amiga d'aquells que havien demonitzat el seu marit promovent el seu ‘impeachment’.

EL PRIMER INTENT

Notícies relacionades

Eleccions EUA 2016, en directe

¿Qui guanyarà les eleccions als EUA? Clinton, amb avantatge respecte a Trump

Després va arribar el seu primer intent per arribar a la presidència el 2008, i els seus quatre anys com a cap de la diplomàcia de l'home que li va arrabassar el somni de la Casa Blanca. Una vegada més va optar per prioritzar les oportunitats que deparava el futur al rancor que havia creat el passat.

Hillary Rodham Clinton acaricia ara la presidència. Ja ho havia dit la tutora de la seva tesi a Wellesley: “Té la capacitat intel·lectual, la personalitat i el caràcter per fer una contribució destacable a la societat nord-americana”.