El vot blanc dóna la victòria a Trump

Donald Trump s’ha rigut de tothom. No solament dels enquestadors i la premsa, que van ser incapaços de predir la seva victòria. El multimilionari novaiorquès ha conquistat la presidència saltant-se totes les regles del que se suposa que s’ha de fer en unes eleccions. Es va despatxar a gust amb un heroi de guerra com John McCain i va ridiculitzar un expresident republicà com George Bush. Va presumir de no pagar impostos i va voler seduir els evangèlics sense aprendre’s ni un sol versicle de la Bíblia per quedar bé a les entrevistes. Mai va demanar perdó per la seva vida donjoanesca i a les xarxes socials es va embrancar amb qualsevol que s’atrevís a provocar-lo. El magnat ni tan sols es va envoltar de l’exèrcit d’assessors i analistes que coreografien totes les campanyes modernes. En va tenir prou amb el seu instint.

Trump es va presentar com el justicier populista que ha escoltat les pors i les preocupacions del nord-americà mitjà. En un llenguatge pla i sovint vulgar, sense grans elucubracions teòriques ni complicacions esotèriques, els va dir el que volien sentir. Reciclant una vella frase de Reagan, es va treure del barret aquell 'Tornar a fer gran Amèrica', es va posar el casc de miner i va prometre un retorn a un passat de càndida vida comunal i feina abundant en unes fàbriques que ja no existeixen com si estigués reescrivint el repertori de Bruce Springsteen. La seva narrativa va burxar en la nostàlgia del món de fa mig segle, mentre anava culpant de tots els mals les elits i el sistema. Va disparar contra les multinacionals que deslocalitzen llocs de treball, contra la premsa «deshonesta» o contra els «polítics corruptes» de Washington.

MENYS CÀSTIG DEL VOT HISPÀ

El carismàtic magnat també va ignorar aquella autòpsia que va fer el seu partit després de la derrota de Mitt Romney el 2012. Un document on es deia categòricament que el Partit Republicà havia d’obrir-se a les minories per recuperar les opcions de reconquistar la Casa Blanca. Trump no només el va desdenyar, sinó que es va dedicar a demonitzar els immigrants, qualificant els mexicans de «violadors» i «criminals». 

Al final li va bastar en gran mesura el vot blanc, segons les enquestes oficials fetes a peu d’urna, malgrat que els hispans no el van repudiar tant com s’esperava. Un 29% va fer costat a la seva candidatura, lluny dels números de George Bush fill, però dos punts per sobre de Romney el 2012. Això s’explica perquè el seu electorat està lluny de ser homogeni. Els cubans, per exemple, tendeixen a votar majoritàriament conservador.

Notícies relacionades

La victòria de Trump sumeix el món en la incertesa

Eleccions EUA 2016, en directe

Però va ser l’Amèrica caucàsica la que el va catapultar a la victòria, especialment els treballadors sense estudis universitaris. El van votar de forma massiva a les zones rurals, però també a les regions industrials de l’Oest Mitjà, on més mal han fet la liberalització del comerç i els canvis tecnològics. El 72% dels homes i el 62% de les dones sense estudis superiors van apostar per ell. Estats tradicionalment demòcrates com Michigan, Pennsilvània i Wisconsin van canviar de bàndol, cosa que no passava des dels anys de Reagan. Clinton es va emportar el 51% dels votants afiliats a un sindicat, set punts menys que Barack Obama fa quatre anys. L’estrella de la telerealitat també va desafiar les prediccions guanyant entre els joves, els mateixos mil·lennistes que van votar el primer president negre.

Hillary Clinton va guanyar als centres urbans i a les dues costes del país, essencialment les regions més pròsperes i cosmopolites. També ho va fer entre les dones, després que dos terços d’elles mostressin la seva preocupació pels comentaris sexistes del republicà. 54% a 42%, un resultat que, no obstant, es queda un punt per sota del que va aconseguir Obama fa quatre anys. També li van fer costat els hispans, negres i asiàtics, encara que els marges van ser insuficients per donar-li la victòria. Entre els afroamericans, per exemple, el seu percentatge va arribar al 88%, cinc punts menys dels conquistats per Obama.