La dreta francesa celebra primàries per elegir al seu candidat a l'Elisi

La dreta francesa organitza avui la primera volta de les eleccions primàries per elegir el seu candidat a l’Elisi. Dels set aspirants, tres són els més ben situats en uns comicis enormement oberts: els exprimers ministres Alain Juppé i François Fillon i l’expresident Nicolas Sarkozy.

Tots els sondejos auguren que qui venci en les primàries s’enfrontarà a la ultradretana Marine Le Pen a la segona volta de les presidencials que França celebrarà la primavera del 2017, és per això que les estratègies per contenir el Front Nacional s’han situat al centre de la campanya. La victòria de Donald Trump als EUA amb un programa populista i antisistema ha tingut igualment un impacte en la posició dels candidats conservadors.

En matèria econòmica, les diferències entre els líders de la dreta són únicament de matís. Tots comparteixen un ideari liberal sense complexos que proposa retallades en la despesa pública, supressió d’impostos a les grans fortunes, disminució del nombre de funcionaris, el final de la jornada laboral de 35 hores i endarrerir l’edat de jubilació.

PLA SOCIAL

És en el terreny social on els plantejaments dels candidats divergeixen a l’hora d’oferir solucions en un país afectat per l’atur, obsessionat amb la seguretat després de l’onada d’atemptats dels últims anys, sotmès a la pressió migratòria i a debats recurrents sobre valors republicans, identitat, laïcisme, educació o islam.

Alain Juppé, de 71 anys, actual alcalde de Bordeus i primer ministre de Jacques Chirac el 1995, ha mantingut un discurs moderat de centredreta amb què pretén unir els francesos, davant dels quals es presenta com el millor antídot contra el populisme. La seva defensa de la «identitat feliç» ha sigut criticada pels seus adversaris com un símptoma de debilitat. Favorit durant molt de temps en els sondejos, ha perdut terreny en la recta final de la campanya, cosa que fa témer als seus seguidors una rèplica de la derrota de Clinton. «Jo no sóc Hillary Clinton i França no és Amèrica», s’ha defensat. El diari The New York Times l’ha definit aquesta setmana com «l’anti-Donald Trump».

Nicolas Sarkozy, de 61 anys, líder del partit Els Republicans, encarna una línia de fermesa davant la immigració i l’islam que l’acosta a les tesis de la ultradreta. L’inquilí de l’Elisi entre els anys 2007 i 2012 intenta esgarrapar vots a Le Pen amb proclames populistes en què esmenta els gals com a únics avantpassats dels francesos i amb propostes excèntriques com donar doble ració de patates fregides als nens musulmans que no mengin porc als menjadors escolars. La victòria de Trump la va interpretar com un avís a les elits del cabreig popular i la fi del «pensament únic».

A mig camí entre aquests dos perfils, ha aparegut com a seriós aspirant en la recta final de la campanya qui va ser durant cinc anys primer ministre de Sarkozy i que ara és diputat per París. François Fillon, de 62 anys, un catòlic contrari al matrimoni homosexual que fa bandera del valor del treball, pretén deixar en evidència els sondejos que auguraven un duel final entre Sarkozy i Juppé. Els analistes apunten que els electors no només es guiaran per les propostes que han presentat els candidats, sinó per la seva personalitat i la seva capacitat per encarnar la funció presidencial.

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

El to assossegat de Juppé divideix menys que l’enèrgic de Sarkozy, a qui molts no suportarien tornar a veure a l’Elisi. L’expresident compta, no obstant, amb el suport incondicional dels militants del partit, mentre que Juppé basa el seu èxit en els simpatitzants no només conservadors, sinó de centreesquerra. Fillon recull suports en l’ala més conservadora de la dreta, que el veu com un potencial renovador.

La resta d’aspirants –l’exministra Nathalie Kosciusko-Morizet, els exministres Bruno Le Maire i Jean-François Copé o el president del Partit Cristià Demòcrata, Jean-Fréderic Poisson– no tenen cap opció de passar a la segona volta, que es disputaran entre els dos més ben classificats el 27 de novembre.