Els demòcrates dels EUA, en un dilema

Entre les moltes prediccions fetes abans de les eleccions als EUA es va donar per segur que el 9-N començaria una llarga travessia del desert per al Partit Republicà. La conquista de la nominació i la campanya d’un outsider com Donald Trump havien reconfirmat la fractura entre l’establishment moderat i la base més radical, a la qual la formació conservadora va començar a donar ales el 2010 per frenar Barack Obama, encara que en el seu ascens el Tea Party amenacés no solament el president, sinó també l’aparell del partit.

Però la predicció ha fallat. Trump és president electe, i avui és el Partit Demòcrata el que està immers en una greu crisi, forçat a l’anàlisi de com s’ha produït un col·lapse que va molt més enllà de la pèrdua de la presidència i obligat a bussejar en la recerca de la seva ànima i d’un camí de futur.

Encara que Hillary Clinton hagi atribuït la seva derrota a la qüestio­nada decisió del director de l’FBI, James Comey, de reobrir la seva investigació 10 dies abans dels comicis per tancar-la una setmana després, a ningú en el partit se li escapa que les causes han sigut més complexes. I arrenquen amb la seva selecció com a candidata, afavorida per tot l’establishment malgrat la seva impopularitat en un any en què els senyals del descontentament ciutadà no solament estaven en l’ascens de Trump, sinó també en els 12 milions de vots que va aconseguir en les primàries demòcrates el progressista Bernie Sanders.

DESCONNEXIÓ

Més transcendental encara és que la gran coalició -fonamentada en les minories i en els joves- que va donar embranzida a Obama ni s’ha mantingut amb el mateix vigor ni ha sigut suficient per contrarestar el vot blanc aconseguit per Trump. I la desconnexió dels demòcrates amb bona part dels votants de classe treballadora s’ha fet massa evident per obviar-la. Trump es va emportar el 43% del vot en llars on hi ha almenys un afiliat a un sindicat, només el 8% menys que Clinton.

El dilema demòcrata ara és com buscar la reconnexió amb aquests votants sense abandonar el focus en polítiques que han donat al partit el suport de progressistes i minories. Hi ha divisió d’opinions sobre quines són les prioritats. Però també hi ha una convicció. «La coalició necessita ser més àmplia», ha dit el senador Mark Warner. «No podem ser només el partit de les costes est i oest i d’àrees metropolitanes».

No menys important és desprendre’s de la imatge de partit d’elits. «No li pots dir a la gent que estàs de la seva banda a la vegada que estàs traient diners de Wall Street i els milionaris», ha declarat Sanders. I Obama també hi va insistir: «Grans parts del país no ens senten i no ho faran si no hi anem i si no lluitem dia sí, dia també».

La seva presidència ha sigut una espècie d’analgèsic que ha posat molts demòcrates en una bombolla, però era un miratge que estava punxant lluny de Washington. Des de les legislatives del 2010, els demòcrates han patit pèrdues en els estats, i de controlar el Govern i les dues càmeres en 17 estats, han passat a fer-ho en sis. Per això part del focus es dirigirà cap a la política local, amb esperança de recuperar terreny i preparar les legislatives del 2018, quan les opcions de recuperar el Senat federal són més difícils encara del que eren aquest 2016.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Un partit ferit i dividit que enfronta a més el repte de com reaccionar davant el triomf de Trump: alguns aposten per la resistència frontal, i altres, per donar una oportunitat al nou president.

Al carrer, mentrestant, activistes que han protestat als carrers després de l’elecció de Trump intenten anar més enllà. La seva meta és canalitzar el descontentament i la por per crear un «Tea Party de l’esquerra». «La gran meta és recolzar en primàries els que desafiïn demòcrates que negociïn amb Donald Trump», ha dit Waleed Shahid, un d’aquests activistes. «És hora que els falsos progressistes s’apartin», ha afirmat per la seva part RoseAnn Demoro, directora del sindicat d’infermeres. «El canvi és l’únic que salvarà el partit».