El nou acord de pau a Colòmbia, en sis claus

Aquesta vegada serà tot breu i sobri, sense convidats internacionals ni càmeres. Abans del migdia, el president Juan Manuel Santos i Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, l'autoritat màxima de les FARC, firmaran davant els presents al Teatre Colón de Bogotà el nou acord de pau amb què es busca tancar 52 anys de conflicte armat. El Congrés el rebrà immediatament per ratificar-lo i aprovar la seva implementació enmig d'una delicada situació política. La Conferència Episcopal i Human Rights Watch (HRW) van recolzar aquest acord. L'expresident Álvaro Uribe i els seus seguidors es mantenen ferms en el seu rebuig malgrat que el flamant text inclou canvis en gairebé 60 temes, i en alguns casos amb modificacions de pes que van tenir en compte les opinions del vencedor en el plebiscit del 2 d'octubre. Santos va qualificar els canvis d'una manera inusual: “radicals”.

El Govern i les FARC arriben a aquesta instància després de dies d'àrdues negociacions, afavorides per l'atorgament del premi Nobel de la pau al president. La guerrilla va haver de fer concessions: l'acord no tindrà rang constitucional. El que es va pactar a l'Havana podria ser susceptible a possibles correccions que estaran determinades per les relacions de força en un futur Congrés.

SENSE PRESÓ PER A GUERRILLERS

No hi haurà presó per als guerrillers que confessin els seus delictes de sang i col·laborin plenament. El Tribunal per a la Pau ha de fixar espais concrets on han d'estar els sancionats. Només es podran moure en àrees que no seran superiors a la de les zones acordades per a la desmobilització. HRW va assegurar que aquest text defineix millor quina mena de càstig rebran els membres de les FARC i com es restringirà la seva llibertat. Les Nacions Unides verificaran el compliment de les sancions. Pel que fa a les responsabilitats militars en la violació de drets humans, es presumeixen càstigs equivalents als contemplats per a la insurgència.

PAGAMENT AMB EL BOTÍ DE GUERRA

Les FARC es van comprometre a reparar les víctimes amb el capital econòmic acumulat al llarg dels anys del conflicte. El misteri sobre el capital acumulat es desvelarà en el procés d'abandonament de les armes, quan la guerrilla haurà de presentar un inventari de béns i actius per destinar-los al fi especificat.

ELS ESCONS, PER A LES VÍCTIMES

Una vegada convertida en agrupació política i reinserida en la vida civil, les ja ex-FARC no podran inscriure candidats perquè ocupin els 16 escons transitoris que contempla l'acord de pau. Aquests els correspondran a les comunitats i víctimes afectades pel conflicte. En les eleccions del 2018 i del 2022 se'ls garantiran, no obstant, cinc escons a les dues cambres del Congrés, a més de les que poguessin obtenir pels vots. El partit polític naixent no tindrà beneficis excepcionals de finançament: estarà en igualtat de condicions amb els altres competidors tradicionals.

PROTECCIÓ A TOTS ELS CIUTADANS

La protesta social serà legítima sempre que sigui pacífica, i que l'Estat té l'obligació de protegir els drets de tots els ciutadans. Aquest últim aspecte va demostrar ser d'extrema importància després dels assassinats de tres líders socials perpetrats dies enrere i atribuïts a la ultradreta paramilitar. “Ens estan matant”, va alertar Iván Márquez, un dels negociadors de les FARC.

Pel que fa als delictes que tinguin connexió amb el narcotràfic, es tindrà en compte cas per cas la jurisprudència de les corts colombianes.

SENSE JUTGES ESTRANGERS

Uribe va intentar carregar-se la Justícia Especial per a la Pau. Si bé va fracassar en l'intent, ha aconseguit que s'ajusti a la jurisdicció colombiana. En virtut del que es va pactar, ja no hi haurà jutges estrangers. Només s'admetrà la participació d'experts en postconflicte i en qualitat d'“amicus curiae”. Les oenagés no podran actuar com a fiscals i acusar. Només presentar informació que serà valorada i contrastada pels jutges.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Pel que fa a la qüestió agrària, es va subratllar que “res del que establert l'acord ha d'afectar el dret constitucional a la propietat privada”.

CONCESSIONS MÚTUES

Monsenyor Luis Augusto Castro, president de l'Episcopat colombià, va destacar la importància d'aquest segon acord. “Hi ha alguns aspectes en els quals la guerrilla no pot cedir i el Govern no pot forçar la situació”.