L'últim comandant

   - Les reaccions a la mort de Fidel Castro, en directe

 

Si a Fidel Castro se li hagués presentat l’oportunitat de conversar uns breus instants amb Déu, segur que l’hauria convençut que acceptés el diable al paradís. Aquest va ser el carismàtic home, captivador com pocs, mestre a les tribunes, el comandant en cap, el líder etern de la Revolució cubana, que va morir divendres a la nit (22.29 hora local) als 90 anys i el mateix dia –el 25 de novembre– que 60 anys enrere, el 1956, va sortir de Tuxpan, Mèxic, a bord del iot Granma amb 82 expedicionaris per enfrontar-se des dels turons de Sierra Maestra a Fulgencio Batista.

La seva personalitat no donava lloc a mitges tintes; és a dir, o se l’estimava fins a les últimes conseqüències o se l’odiava d’allò més. Per això, i per la tossuderia i el voluntarisme que va aplicar en aquella illa –on no es movia una fulla sense el seu consentiment–, el seu lideratge deixarà un buit difícil d’omplir, un buit que el seu germà, el president Raúl, no pot ni vol ocupar. Tant és així, que ja abans del decés havia anunciat que deixarà els seus càrrecs al capdavant de la nació el 2018.

Fins que va deixar la vara de comandament, el 80% de la població cubana no havia conegut com a president més que Fidel Castro, que ho englobava tot: secretari general del governant i únic Partit Comunista, comandant en cap i president dels consells d’Estat i de Ministres. En essència era perquè no deixava lloc a ningú més, ni tan sols a quilòmetres de distància.

El Govern ha decretat nou dies de dol nacional, que van començar ahir, dissabte, i faran possible que la ciutadania li reti honors al monument a José Martí, ubicat davant la tribuna de bona part dels seus més memorables discursos. Actes d’homenatge que es reproduiran per tota l’illa. Els cubans de tot el país, a més a més, estan convidats a retre tribut a Castro demà, dilluns, i dimarts firmant un «jurament solemne de compliment amb el concepte de la revolució». Dimarts tindrà lloc un acte a la plaça de la Revolució de l’Havana que s’espera que sigui una de les concentracions més grans mai vistes allà.

COS INCINERAT

Les autoritats governamentals han informat que les activitats i els esdeveniments públics han quedat cancel·lats i la bandera cubana onejarà a mig pal mentre la televisió i la ràdio estatal, úniques del país, mantindran una programació informativa, patriòtica i històrica, durant tot el temps que duri el dol.

El cos del comandant va ser incinerat ahir, tal com va anunciar el seu germà Raúl, que en la seva al·locució televisiva pronunciada divendres a les dotze de la nit (sis del matí hora espanyola) no va revelar les causes de la mort.

Dimecres, les seves restes recorreran la mateixa ruta, però en sentit invers, que va emprendre quan amb les seves tropes es va encaminar des de l’orient del país fins a la capital, a l’occident, a la qual va arribar el 8 de gener de 1959 per iniciar el que ell mateix va denominar «una Revolució més gran que nosaltres mateixos». El funeral serà a Santiago de Cuba, on es troba el quarter Moncada, que va ser atacat pels seus homes fallidament el 1956 en l’acció que va donar inici a la seva llegenda. Es desconeix encara quins dirigents internacionals assistiran a les honres fúnebres.

Finalment, les cendres seran enterrades el 4 de desembre al cementiri de Santa Ifigenia, on també reposen les restes de José Martí, el gran pensador de la nació, l’apòstol per la independència de Cuba. Encara no s’ha informat del lloc de la necròpolis on es dipositaran les restes i on, possiblement, s’erigirà un monument en memòria seva.

La pàgina de la Història que es va tancar ahir amb la desaparició de Fidel va començar quan va anunciar que es retirava per malaltia l’agost del 2006, que va oficialitzar el 19 de febrer del 2008. El líder màxim va abandonar les seves últimes responsabilitats al Partit Comunista de Cuba l’abril del 2011. El comandant deixa un país empobrit per més de mig segle de bloqueig dels Estats Units i que va anar galopant d’un disbarat econòmic a un altre de més  gran i d’allà a altres de més grans encara.

Però també llega com a herència la més profunda i exemplar revolució social mai duta a terme a l’Amèrica Llatina, que l’economia de l’illa no podrà continuar sufragant. Gran detractor de la superpotència nord-americana i icona planetària de tota l’esquerra, Fidel Castro va ser un símbol de la lluita contra «l’imperialisme» que va aconseguir sobreviure a 11 presidents nord-americans.

INCERTESA

Raúl Castro diu i repeteix que el que denomina èxits de la revolució no s’entregaran mai. Però fins i tot ell mateix sap que no és possible mantenir-los amb una educació i un sistema sanitari totalment gratuïts, subsidis en l’electricitat, el gas, així com en una part –ínfima– dels aliments de la cistella bàsica. La nació no compta amb fons per aconseguir-ho.

D’aquí ve la incertesa respecte al futur. Els joves veuen que la realització dels seus somnis passa rigorosament per l’emigració, en primer lloc cap als atractius Estats Units, i que la feina a l’illa no és font de benestar personal ni per a les seves famílies, que van entregar les seves vides a la Revolució i que avui, com a principal tresor, només guarden diplomes, medalles, gallardets i res més.

Fidel Castro va arribar al final dels seus dies sense el seu uniforme verd oliva de comandant suprem, vestint un xandall, i sense l’espessa barba de guerriller, que li va créixer negra a Sierra Maestra. Amb ella va baixar triomfant fins a l’Havana, on va finalitzar esclarissada i blanca de cabells blancs.

Un dia li va dir a la periodista nord-americana Barbara Walter que únicament se la trauria quan els Estats Units aixequessin el bloqueig. No va poder ser. L’embargament segueix però, sota la seva atenta mirada, sí que s’ha fet un pas de gegant cap al desglaç amb el restabliment de relacions diplomàtiques entre els EUA i Cuba. El mes de març passat, el president Barack Obama rubricava el nou clima d’entesa amb una històrica visita a la capital cubana en la qual no es va trobar, no obstant, amb l’històric líder.

Notícies relacionades

Pels seus discursos el coneixereu

Castro, l'home a qui Twitter va matar més vegades

 

L’elecció de Donald Trump com a nou president nord-americà estén una ombra de dubte sobre el futur de les relacions bilaterals. Trump va acomiadar ahir Fidel Castro anomenant-lo «cruel dictador».