Llums i ombres d'una icona del segle XX

Queden poques icones del segle XX amb vida. Fidel Castro n'era una. Per als seus més fidels seguidors, la figura d'un avi sempre assegut, que havia abandonat l'uniforme verd olivera i la 'guayabera' per un xandall que era tota una declaració d'estètica, seguia sent la imatge de l'home que va tornar Cuba als cubans; que els va insuflar l'orgull de ser els protagonistes d'una revolució; que es va enfrontar al gegant del nord que havia convertit l'illa en casino i bordell, el camarada que va instaurar l'educació i la sanitat gratuïta en un tercer món on els dos serveis no existien, i era l'enveja de molts fins i tot al primer món. No obstant, el preu que els cubans -afectes i no afectes al règim- han pagat per això és enorme. Molts ho han fet amb la seva vida en horribles presons o executats després de judicis sumaríssims falsejats o, simplement, travessant les poques milles de distància que separen l'illa dels EUA en unes embarcacions artesanals que difícilment aconseguien arribar a l'altra riba.

Notícies relacionades

Un enamorat del poder

El vídeo en què Raúl Castro anuncia la mort de Fidel Castro

Els historiadors debatran i dilucidaran si aquell guerriller barbut que va entrar triomfant a Santiago de Cuba l'1 de gener de 1959 ja era marxista leninista o es va convertir a aquella doctrina per necessitat, per salvar la revolució mitjançant el suport de la Unió Soviètica, perquè, amb la perspectiva del temps, és evident que sense aquella ajuda el castrisme hauria tingut una vida curta. Caiguda l'URSS, la necessitat de comptar amb el paraigua de Veneçuela per assegurar la supervivència del país indica el fracàs d'aquella revolució, fracàs ja anticipat en els intents d'emular-la en altres llocs.

La seva retirada del poder fa 10 anys va obrir tímidament la porta a tot el que la revolució havia combatut, com el treball per compte propi o el dret a emigrar. El canvi de ruta ha culminat amb el restabliment de les relacions amb els EUA, el gran satan, i la visita del president Barack Obama a l'illa, encara que segueixi pendent l'escull de l'embargament. La figura dels últims dies de Castro, que en els últims anys havia limitat les seves intervencions públiques a les reflexions que desgranava amb regularitat a 'Granma', el diari del partit, era la d'un avi una mica patètic, la de l'ombra del tirà que va ser i que tan ben descrita està per la literatura llatinoamericana.