Trump apunta que endurirà el desglaç amb Cuba pactat per Obama

La futura Administració de Donald Trump, president electe dels EUA, ha assegurat que anirà desvelant a poc a poc la seva postura respecte a Cuba. Ja es pot entreveure, però, que el successor d’Obama pretén endurir les condicions pactades amb l’Havana pel seu antecessor. 

L’entorn de Trump sosté que l’Administració sortint ha fet massa concessions al règim castrista, en relació amb l’aixecament de part de l’embargament econòmic nord-americà sense obtenir contrapartides de l’Havana. Rience Priebus, futur cap de Gabinet de Trump, ha detallat a la cadena televisiva Fox quines són les prioritats del futur president en relació amb Cuba: «Hem d’obtenir el millor acord». «Fi de la repressió, apertura dels mercats, llibertat religiosa i de presoners polítics són aspectes que han de canviar per poder tenir una relació oberta i lliure», ha afegit.

I és que la mort de Fidel Castro no només ha suposat un estremiment per als cubans més enllà de les seves afinitats sentimentals o els seus rebutjos. Com si es tractés d’un acte reflex, molts s’han començat a preguntar què passarà amb l’anomenat desglaç (paraula d’inevitable encuny soviètic al país caribeny) de les relacions entre l’Havana i els Estats Units, informa Abel Gilbert des de Buenos Aires.

Notícies relacionades

Cuba sense Fidel

La mitja taronja del comandant

L’interrogant no té cap fonament real, almenys referit a la desaparició física de Fidel. Una vegada ja fora del poder i allunyat de la grans decisions, el pare de la Revolució cubana va saber acompanyar el procés de restabliment de les relacions diplomàtiques entre l’illa i l’imperi ubicat a 145 quilòmetres de distància. Els dubtes sobre el que pugui passar ara no estan associades a la seva desaparició física, sinó al triomf electoral de Trump.

ACOSTAMENTS

Al llarg de mig segle, Fidel va utilitzar tots els tons possibles per anomenar el veí o al·ludir-hi. El 1976 hi va haver un moment fugaç en el qual Washington es va plantejar la possibilitat d’arribar a un acord amb la Cuba castrista. Fidel no va acceptar la moneda de canvi: l’abstenció cubana en la guerra civil d’Angola. Onze anys més tard, després de la batalla de Cuito Canavale, Cuba va forçar els sud-africans a accelerar el principi del final de l’apartheid. Va ser curiosament a Sud-àfrica, durant el funeral de Nelson Mandela, quan Raúl Castro va donar la mà a Barack Obama i es va posar en marxa el procés que va acabar amb la visita a l’illa del president nord-americà. «Felicito el company Raúl per la seva brillant tasca», va dir Fidel respecte a aquell gest d’alt impacte polític.