Milers de cubans comencen a acomiadar Fidel

No per esperada la imatge que oferia l’Havana ahir deixava de ser molt impactant: des de la matinada, columnes interminables de persones arribaven fins a la plaça de la Revolución des de diferents punts de la capital cubana per donar l’últim adéu a Fidel Castro.

La gent anava marxant. Sols, agrupats per barris, per col·legis, centres de treball, unitats militars... fins que el que eren individus aïllats o petits grups s’anaven compactant. Altres, des de punts més llunyans, arribaven en autobusos i camions.

ORGULL

Un cop a la plaça eren organitzats en zones des de les quals partien files, en silenci, compostes per individus de diferents edats. Fonamentalment per joves, que van néixer amb la revolució i que fins fa només uns anys havien tingut Fidel Castro com a única imatge de la política nacional, omnipresent. I més joves encara, com Idoliris, de 16 anys, que mentre feia cua narrava a Efe el seu «orgull enorme» per poder acomiadar-se de Fidel i la seva «enorme pena» per la seva pèrdua.

També hi abundaven persones grans i molt grans que han viscut escoltant-lo sempre, sovint en interminables jornades a la televisió, el seu mitjà favorit, amb el qual captivava. «Orgullosa» i «eternament agraïda» a Fidel es declarava Bárbara Guerra, mestra jubilada de 78 anys, que afirmava a Efe que sense els èxits de la revolució, ella, com a dona negra, no hauria disfrutat dels «drets i oportunitats» que ha tingut.

EN SILENCI

La majoria dels que hi assistien anaven vestits de manera informal, però cridaven l’atenció algunes persones grans que van decidir lluir la seva millor indumentària i que avançaven seriosos, en senyal de respecte. El silenci era tan gran que arribava a molestar i més en aquesta plaça, acostumada al bullici dels cubans.

Dins del Memorial José Martí es repartien en tres sales, cadascuna presidida per una de les més icòniques fotografies de Fidel: a Sierra Maestra, amb una motxilla a l’esquena i el fusell de mira telescòpica que acostumava a portar en els seus dies de guerriller. Mira cap a l’horitzó.

L’homenatge no és exclusiu de l’Havana. A la resta del país s’han establert locals on es convoca els cubans a firmar un document de fidelitat als principis de la Revolució cubana, definits punt per punt pel mateix comandant en cap fa 16 anys.

CARAVANA DE QUATRE DIES

Els cubans podran seguir assistint a aquest memorial havaner durant tota la jornada d’avui, dimarts. Al capvespre hi haurà una concentració a la plaça de la Revolución que es preveu que sigui una de les més multitudinàries que s’hagin vist mai en aquest país.

A partir de demà, l’urna amb les cendres de Castro serà traslladada, en un recorregut de 900 quilòmetres i quatre dies, des de l’Havana fins a Santiago de Cuba, rememorant, en sentit invers, l’itinerari que va realitzar l’anomenada caravana de la llibertat el mes de gener del 1959.

L’enterrament està programat per al diumenge al cementiri de Santa Ifigenia de Santiago de Cuba, el mateix en el qual està enterrat el poeta i polític republicà José Martí (1853-1895).

Des que el mandatari va començar fa 10 anys el seu retir progressiu –encara que mai va abandonar el poder de manera total i definitiva– sovint es podia sentir la gent conversar sobre com serien els funerals del comandant en cap.

Després va arribar l’anunci, el 2008, que no acceptaria més càrrecs, perquè els havia tingut tots, des del de secretari general del Partit Comunista, el poder real en aquesta illa, fins al de cap militar suprem i president dels consells d’Estat i de Ministres. Però ell seguia manifestant les seves opinions amb editorials que denominava 'Reflexiones', que eren reproduïdes una vegada i una altra pels principals mitjans i que portaven cadascuna l’hora exacta en què les havia finalitzat. Parlava al món, no acceptava tribunes petites i volia que l’escoltessin ben alt i clar.

Notícies relacionades

Les imatges del dol a Cuba per la mort de Fidel Castro

Trump amenaça de fer marxa enrere en l'acostament a Cuba

Des d’aleshores, a les seves fotos i vídeos –que amb prou feines incloïen àudios– se’l va anar veient cada vegada més deteriorat, encorbant-se. I, en igual mesura, els cubans tornaven sobre el tema dels seus funerals, els que s’estan realitzant ara i que són com tothom s’imaginava, fins i tot per la magnitud.

Eternitat va ser una de les paraules preferides de Fidel Castro. Parlava de revolució eterna, socialisme etern… L’eternitat es repeteix molt encara.