Adéu massiu a Fidel

L'Havana ha viscut aquest dimarts (matinada de dimecres a Espanya) una de les concentracions més multitudinàries que es recorden des del triomf de la Revolució, fa 57 anys. Una enorme multitud s'ha anat congregant des de les 13.00 hores, hora local (sis hores més a Espanya) per honrar la figura del que ha sigut el líder històric de la Cuba comunista, Fidel Castro. L'acte, que ha començat poc després de les set de la tarda, s'ha celebrat a la plaça de la Revolución, lloc conegut, entre altres coses, per ser l'escenari on Fidel va pronunciar la majoria dels seus discursos més memorables.

L'acte d'homenatge, llarg i tediós i que s'ha allargat gairebé quatre hores, ha consistit en successius discursos pronunciats per part dels caps d'Estat i de Govern que s'han desplaçat fins a l'Havana per retre el seu últim homenatge al líder cubà. En total han parlat una vintena de representants de quatre continents. L'últim a fer-ho ha sigut Raúl Castro, que va assumir el càrrec de cap d'Estat el 2006 després que el seu germà Fidel el deixés per malaltia. "Per a tranquil·litat de tots jo sóc l'últim orador", ha començat dient Raúl que, després de fer un repàs de part dels esdeveniments més significatius del lideratge del seu germà Fidel, ha acabat amb la consigna "fins a la victòria sempre".

Abans de Raúl han pres la paraula, entre altres, els president de l'Equador, Rafael Correa, que ha condemnat el "criminal embargament" de mig segle que pateix l'illa caribenya, el de Sud-àfrica, Jacob Zuma, que ha agraït el suport militar cubà a la independència d'alguns països africans, el primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, que ha alabat la figura del que ha qualificat com a "gran revolucionari del segle XX", i el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, que, juntament amb el de Nicaragua, Daniel Ortega, ha sigut el que ha pronunciat el discurs més llarg i grandiloqüent.

MAREA HUMANA A LA PLAÇA

Hores abans de la multitudinària cerimònia d'homenatge, els centres públics havien tancat aviat perquè els treballadors anessin a la plaça, a bord d'autobusos de transport públic llogats especialment per a l'ocasió, també els vehicles escolars. Els principals carrers que desemboquen o circulen al voltant de la plaça s'han tancat al trànsit. La marea humana que es desplaçava per retre homenatge al difunt líder cubà contrastava amb aquells veïns de l'Havana aliens a l'acte d'homenatge i que semblaven més preocupats per buscar desesperadament una manera per tornar a casa, ja que la ciutat s'havia quedat sense transport públic.

La cerimònia ha sigut la culminació de dos dies en què cubans afins a Fidel Castro han fet llargues cues per passar davant l'urna que conté les cendres del comandant, que a partir d'aquest dimecres recorreran, franquejades per una llarga comitiva, els 900 quilòmetres que separen ñ'Havana de Santiago de Cuba, on serà finalment enterrat diumenge que ve. Abans d'enfilar la carretera central que uneix les dues ciutats, la comitiva transcorrerà pels principals carrers i avingudes de l'Havana, com va fer Fidel Castro quan va entrar victoriós a la capital el 8 de gener de 1959.

FASE D'INCERTESA

Molts cubans s'acomiaden amb afecte del mandatari però ara, amb el buit deixat davant la seva partida definitiva, necessiten donar-se un temps de reflexió. Pair la notícia que s'ha apagat l'única veu que han sentit durant més de mig segle i veure què va ser de les seves vides, de les seves famílies dividides, dels seus fills a la diàspora.

Carmen, que treballa en un centre comercial de la capital, ha anat a la plaça convençuda que era la seva obligació. "El que sento amb la seva absència en com un buit a l'estómac. És com una por perquè, bo o dolent, amb Fidel hi havia un ordre, ningú es moria de gana, els nens tenien mestres. Estàvem acostumats a ell i ara no sabem què passarà. Quan se'n vagi Raúl d'alquí dos anys (Raúl Castro ha dit que abandonarà la presidència el 2008), m'imagino que serà pitjor. Es diu que més val dolent conegut que bo per conèixer", diu.

Juntament amb la resta de treballadors del Centre Comercial, Carmen ha abandonat l'edifici, que ha tancat les portes a la una del migdia, per anar a la plaça. S'han concentrat tots a l'entrada i d'aquí han sortit caminant en grups. La plaça està a prop i és fàcil arribar-hi a peu, així que tots han començat a caminar en grups. "Jo hi vaig perquè ho sento, em crec en el deure de fer-ho, d'acomiadar-me de Fidel, potser fins i tot ploro, però hi ha altres companys meus que hi van per fer el paripé, vull dir la façana, per no ser assenyalats ni buscar-se després problemes i pel camí es desvien i no arriben a la plaça", afegeix Carmen.

"Si no l'haguessin incinerat, crec que hauria entrat a veure'l, per comprovar que de veritat està mort", deia per la seva part Roberto Valencia, un mestre 'ronero' de 70 anys que no ha assistit a l'acte a la plaça de la Revolución. "Ara així no hi ha forma d'aclarir-me què és el que sento perquè un dia el vaig estimar i un altre el vaig odiar", explicava.

Notícies relacionades

Milers de cubans comencen a acomiadar Fidel

Un vídeo mostra com la televisió cubana ha prohibit dir 'bon dia' en senyal de dol

La plaça de la Revolución, que va tenir per primer nom el de plaça Cívica, data de temps de Fulgencio Batista i és una de les més grans del planeta amb 72.000 metres quadrats. Aquí radica el poder a Cuba. Agrupa el Comitè Central del Partit Comunista de Cuba (PCC), els ministeris de les Forces Armades (Defensa) i de l'Interior, que té a la façana la imatge més coneguda del Che Guevara, i els Consells d'Estat i Ministres.

Per arribar a la plaça de la Revolución els estrangers no necessiten mapes ni tampoc preguntar, només cal seguir les files de cartells amb les fotos de Fidel que inunden l'Havana. Per als que hi arribin des del sud, en tindran prou guiar-se per les interminables fileres de busos aturats i que han transportat les persones des de diferents punts, des de barris llunyans o des dels pobles pròxims a la ciutat. També han servit per portar gent des d'unitats militars, centres escolars i de feina.