Les dates clau del mandat d'Hollande

Des del 2012, quan va ser elegit president enfront del seu rival Nicolas Sarkozy, fins a aquest dijous, quan ha anunciat que no es presentarà a les primàries socialistes per optar a la reelecció, aquestes han sigut les dates i els fets que han marcat el mandat de François Hollande com a cap d'Estat de França:

2012: VICTÒRIA SOBRE SARKOZY

2012: VICTÒRIA SOBRE SARKOZYHollande és elegit president el 6 de maig amb el 51,6% de vots enfront de Nicolas Sarkozy. El 9 de setembre es compromet a invertir la tendència de l'atur "en un any". El 6 de novembre, amb el “pacte de competitivitat”, inicia un gir econòmic amb menys càrregues empresarials i més rigor pressupostari.

2013: INTERVENCIÓ A MALI

2013: INTERVENCIÓ A MALIL'11 de gener comença la intervenció francesa a Mali contra els grups gihadistes armats que ocupen des de fa mesos el nord del país. França intervindrà també a la República Centreafricana al desembre. El 23 d'abril, s'aprova definitivament la llei que autoritza el matrimoni homosexual i l'adopció entre parelles del mateix sexe, després de mesos d'intensos debats.

2014: VALLS, PRIMER MINISTRE

2014: VALLS, PRIMER MINISTREEl 10 de gener, la revista ‘Closer’ revela la relació sentimental entre Hollande i l'actriu Julie Gayet. El dia 25, el president anuncia “la fi de la seva vida en comú” amb la seva companya oficial Valérie Trierweiler. El 31 de març, Manuel Valls substitueix Jean-Marc Ayrault com a primer ministre, després d'una aclaparadora derrota del Partit Socialista a les municipals. El 23 d'agost, nova remodelació de Govern: surten tres ministres, inclòs el d'Economia, Arnaud Montebourg, reemplaçat per Emmanuel Macron.

2015: ATEMPTATS GIHADISTES

Notícies relacionades

Hollande no serà candidat a la seva pròpia successió en les presidencials del 2017

Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»

2015: ATEMPTATS GIHADISTESL'11 de gener, més de 3,7 milions de persones es manifesten per tot França en solidaritat pels atacs gihadistes contra el setmanari ‘Charlie Hebdo’, dos policies i un súper ‘kosher’. Hollande desfila a París amb dirigents mundials com David Cameron, Angela Merkel o Benjamin Netanyahu. El 13 de novembre, nous atemptats a París causen 130 morts. Hollande decreta l'estat d'emergència i proposa retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme. El projecte serà abandonat el 30 de març del 2016 per falta de consens, quan ja ha originat la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira. Un nou atemptat, el 14 de juliol del 2016, provocarà 86 morts a Niça.

2016: REFORMA LABORAL

2016: REFORMA LABORALEl 20 de juliol s'adopta una reforma laboral després de cinc mesos de polèmica, protestes i violència als carrers. El Govern ha de recórrer tres vegades a un decret constitucional per superar l'oposició al Parlament. El 30 d'agost, després de mesos de declaracions provocadores i llançar un moviment polític, Macron dimiteix. El 12 d'octubre, la publicació d'‘Un president no hauria de dir això’, escrit per dos periodistes de ‘Le Monde’ a partir d'unes 60 entrevistes amb Hollande, provoca un escàndol polític, especialment pels seus despectius comentaris sobre la magistratura o la immigració.