Renzi posa a l'aguait Europa amb la seva continuïtat en l'aire

Itàlia decidirà aquest pròxim diumenge si vol fer el canvi més profund en la seva ConstituciócanviConstitució des que és República (1946), o endinsar-se en un futur per explorar i que s'anuncia turbulent. En entredit no sols hi ha una proposta constitucional que modifica 44 articles -de 139- de la Carta Magna sinó també la supervivència del principal promotor de la reforma, el primer ministre Matteo Renzi, que va assegurar que dimitirà si perdprimer ministre Matteo Renzi. Una eventualitat que, alimentada pel vot antisistema i de protesta, els sondejos donen per feta. El remolí està anunciat, i més enllà de les fronteres d'Itàlia

"Hi ha un clima de guerra civil", ha ironitzat el còmic Maurizio Crozza, al subratllar la inusitada polarització social que està generant la cita. “És el salt al buit de Renzi”, ha dit el comentarista Massimo Gramellini.  

Uns 47 milions d'italians estan cridats a les urnes per respondre amb un ‘sí’ o un ‘no’ sobre la reforma que, en el seu punt més rellevant, proposa el final de l'anomenat bicamarisme paritari. Això implica la supressió de la paritat de poders de la Càmera de Diputats i del Senat. Aquesta última es transformaria en un òrgan de vocació més regional amb menys senadors (de 319 passaria a 100) i, per contra, la Cambra de Diputats passaria a ser l'única institució amb prerrogatives per tramitar i aprovar la gran majoria de les lleis (s'exclouen les constitucionals i els tractats europeus), donar el vot de confiança al Govern o declarar guerra. 

La qüestió és que des que el Parlament va aprovar la llei de la reforma a l'abril, el flanc dels opositors s'ha anat engruixint. En concret, al Moviment Cinc Estrelles (M5S) i la xenòfoba Lliga Nord, s'han anat sumant partits de la dreta que en una fase inicial la van recolzar. Entre aquests hi ha fins i tot la maparada Força Itàlia, de Silvio Berlusconi. Però també s'hi han afegit moviments de ciutadans -juristes, periodistes i altres professionals- i fins i tot un ala rebel i esquerrana del mateix Partit Democràtic (PD).

EL 'NO' GUANYA EN EALS SONDEJOS

Amb això, des que al setembre es va anunciar la data del referèndum, els sondejos apunten a una derrota de Renzi. Els últims, d'Ipsos, Piepoli i Demopolis, han situat la victòria del 'no' per vuit punts. 

No obstant, el resultat és encara una incògnita. No solament pels desencerts de les enquestes en l'últim any. També es preveu una abstenció alta (si bé el quòrum baix no posa en entredit la validesa de la consulta), i hi ha també un gran nombre d'indecisos. Cosa que relaciona també al fet que molts italians desconeixen una reforma que és complexa i que sols el 8% considera prioritària per al país. 

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

En aquest context, la principal conseqüència del triomf del ‘sí’ és bastant evident: es reforça un líder europeu, Renzi, que avui dia ostenta el lideratge del partit de centreesquerra que millor ha resistit a les turbulències experimentades a la resta d'Europa, tal i com opina Luca Sappino, a les pàgines de 'L’Espresso'.   

En canvi, en cas de la victòria del ‘no’, s'obre un finestral de possibilitats que van des de la seva efectiva dimissió i el caos polític, a l'eventualitat d'un Govern provisional (liderat per ell o un altre) i la convocatòria de noves eleccions. Amb les implicacions annexes: el cop a la ja fràgil i poc recuperada economia italiana i, tot seguit, convertir-se en blanc predilecte de l'especulació borsària, amenaçant també altres països europeus, segons va arribar a alertar fins i tot el Banc d'Itàlia.