El 'sí' o el 'no' a Renzi solapa les reformes en el referèndum d'Itàlia

Uns 50 milions d'electors estan cridats a votar a Itàlia aquest diumenge en referèndum per canviar de cop 47 articles de la Constitució aprovada el 1948. És la reforma més gran que s'ha intentat mai fins ara i que hauria de certificar que Itàlia ja ha superat la por d'un retorn del feixisme, derrotat el 1945, i que es pot dedicar a construir un país més contemporani, en què les dictadures s'expressen de maneres diferents i més subtils.

De tota manera, el viatger que aterri aquests dies a Itàlia tindrà sensacions molt diferents, com que l'objecte de la contesa no és la reforma constitucional, sinó Matteo Renzi, el primer ministre, i la generació de la gent de 40 anys que el 2013 van arribar al Govern.

Sense Berlusconi els conservadors italians han desaparegut, però els cinc partits en què estan dividits estan units pel mateix objectiu: derrotar Renzi, que ha vinculat el seu futur polític al resultat de les urnes. D'aquesta manera, aquest dilluns la Constitució seria la mateixa del 1948 i els electors estarien pendents de si Renzi segueix sent el seu president del Govern i de quina manera. Tret que les dues terceres parts dels actuals indecisos decideixin donar-li suport, ja que al capdavall aquesta mena de referèndum no necessita cap quòrum de participació per ser vàlid. O que el 40% dels gairebé quatre milions d'electors residents a l'estranger que ja han votat -tendencialment favorables al 'sí'-, capgirin el resultat, com ja ha passat dues vegades.

LA MODERNITZACIÓ PENDENT

El viatger trobarà una Itàlia on els electors ancians estan en contra dels joves i al revés; on les dretes conviden a votar contra els canvis que sempre havien invocat, i les tradicionals esquerres, suposadament progressistes, defensen la conservació.

Els últims dies els partits de l'oposició han acusat Renzi d'enganyar o seduir els electors amb augments salarials (85 euros al mes per als funcionaris, increment de les pensions mínimes, ampliació del bo nadó, subvencions als jardins d'infància), encara que es tracti de mesures que ja estaven incloses en els pressupostos del 2017. L'acusen sobretot de voler “governar en solitari”, amb un Parlament disminuït de poder i un Tribunal Constitucional a mercè de l'Executiu. “No es vota una persona ni un partit, sinó modernitzar el país”, rebat Renzi, a un Estat on, per exemple, un procés civil pot durar fins a 20 anys, fet que allunya d'Itàlia els inversors estrangers.

L'últim sondeig legal donava al 'sí' a les reformes el 34% i al 'no' el 41%, amb un avanç d'aquest últim. Però el 45% declarava conèixer poc o gens les reformes, mentre que el 41% recolzava decididament Renzi.

VOT AMB L'ESTÓMAC O AMB EL CERVELL

Notícies relacionades

La reforma de la Constitució que es vota a Itàlia, en cinc claus

Renzi posa a l'aguait Europa amb la seva continuïtat en l'aire

“Voteu amb l'estómac”, ha convidat Beppe Grillo, líder dels indignats italians i del segon partit del país. “Voteu amb el cervell i el cor”, va invocar Renzi. L'ancià expresident Giorgio Napolitano votarà que 'sí' i el mateix farà l'excap del Govern Romano Prodi. Silvio Berlusconi, ja més fora que dins de la política activa, juga ambiguament, dient que votarà 'no' però que l'únic líder que hi ha és Renzi, el seu adversari polític. “Voteu contra la casta política”, ha demanat Renzi, davant unes dretes que, de fet, sempre l'havien criticat, amb èxits electorals. Grillo fa una crida, per la seva banda, a votar 'no' a unes reformes que reflecteixen tot el que demanaven els seus indignats pels carrers, i Matteo Salvini, líder de la Lliga del Nord, el més pròxim a Marine Le Pen i a tots els partits antieuropeus de la UE, carrega contra unes reformes amb què, segons ell, “Itàlia s'entrega a Brussel·les”, cosa que resulta més aviat difícil de trobar en els 47 articles en qüestió.

Pirandello -el d''És així, si us ho sembla- deu estar rient a la seva tomba, i Maquiavel, teoritzador de l'art del compromís o del pacte, s'apuntaria un punt, perquè, segons els sondejos, que ja van fallar amb el 'brexit' i Donald Trump, una aparent majoria d'electors considera que no canviar res resulta més tranquil·litzador.