La reforma de la Constitució que es vota a Itàlia, en cinc claus

Aquests són els cinc aspectes clau de la reforma de la Constitució italiana impulsada pel primer ministre, Matteo Renzi, i que es vota aquest diumenge.

PÈRDUA DE PES DEL SENAT

La reforma que crida més l’atenció és que el Senat deixaria de ser un doble del Congrés, de manera que les lleis serien aprovades només per aquest últim, a excepció dels tractats internacionals, revisions de la Constitució, referèndums populars i incompatibilitats. Els senadors passarien de 315 a 100 i serien elegits entre els consellers autonòmics i els alcaldes metropolitans. Es podria ser senador amb 18 anys i no amb 40, com actualment. Els nous senadors no tindrien primes, només els sous de què ja gaudirien a les seves regions o alcaldies.

NOVA LLEI ELECTORAL

La transformació del Senat comportaria una nova llei electoral adaptada, canviant les circumscripcions. El Govern ha previst una doble volta, com a França, que aixeca polseguera perquè, amb els conservadors dividits en cinc partits, afavoriria una possible victòria dels indignats del Moviment 5 Estrelles. Un altre aspecte discutit és el premi (50+1%) electoral al partit més votat perquè pugui governar amb comoditat: la discussió és sobre el percentatge i la possibilitat que els partits formin coalicions, o puguin aliar-se abans de la primera volta o de la segona.

TRÀMIT MÉS ÀGIL DE LES LLEIS

L’Executiu comptaria amb un carril preferencial per a les lleis que presenti al Parlament, que hauria de posar-les en agenda en una setmana i aprovar-les o rebutjar-les en un màxim de 85 dies (actualment poden transcórrer anys). El nou Senat podria exigir una revisió de les lleis aprovades pel Congrés, però el seu parer només seria consultiu. Amb el consens previ entre els partits, les lleis podrien ser definitivament aprovades per les comissions (que ja reflectirien la composició del ple). En cas de peticions reglamentades, haurien de passar obligatòriament per l’hemicicle.

CENTRALITZACIÓ

Notícies relacionades

El 'sí' o el 'no' a Renzi solapa les reformes en el referèndum d'Itàlia

Renzi posa a l'aguait Europa amb la seva continuïtat en l'aire

La reforma canviaria la relació entre l’Estat central i les autonomies, sostraient a aquestes últimes poders en matèria fiscal, energia, transports i infraestructures, els aspectes pels quals s’han produït més plets davant el Tribunal Constitucional. El nou principi apunta a deixar a l’Estat les matèries d’interès nacional. Per a Sanitat ja existeix, encara que no aplicada encara totalment, una central única de compres, amb el fi de frenar la corrupció en el sector i obtenir preus més baixos. «¿Per què una xeringa ha de tenir preus diferents segons les regions?», es pregunta el Govern.

SUPRESSIÓ DE LES PROVÍNCIES

«La República està formada pels municipis, les ciutats metropolitanes, les autonomies i l’Estat», diu la reforma, i suprimeix definitivament i constitucionalment les províncies (diputacions). Cap funcionari seria acomiadat, sinó que el personal seria reciclat a l’Administració. Els municipis i les ciutats metropolitanes serien titulars de competències pròpies i autònomes respecte a les de l’Estat. La supressió de les províncies ja està en marxa des de fa tres anys i ara es constitucionalitzaria.