Alexander Van der Bellen, el professor d'Àustria

«Sí, he tornat a guanyar». Eren les 18.30 hores d’ahir i el flamant vencedor de les eleccions presidencials d’Àustria, Alexander Van der Bellen, entrava a la sala de premsa al palau de Hobsburg, a Viena, exultant per una victòria àmplia i inesperada. Als 72 anys, aquest reconegut professor i economista ha aconseguit derrotar el populisme xenòfob en aquests comicis per segona vegada i reafirmar la seva imatge d’home d’Estat.

Amb una llarga trajectòria política a les espatlles, els seus orígens li han servit de relat per reforçar la seva imatge contra el xenòfob Partit per la Llibertat (FPÖ) en aquests comicis. Van der Bellen va néixer el 18 de gener de 1944 a la Viena sota domini del Reich nazi, fill d’una immigrant estoniana i d’un descendent d’holandesos emigrats a Rússia que fugien de l’estalinisme. Com a candidat ha defensat una posició oberta i tolerant amb els refugiats, molt lluny del que ha proposat Hofer.

Des de jove ja va mostrar els seus dots acadèmics. Doctorat en economia per la Universitat d’Innsbruck, Van der Bellen es va instal·lar en la progressista Viena per exercir de professor. En pocs anys es va convertir en la màxima autoritat econòmica de la universitat vienesa i més endavant va ser nomenat degà. El seu to universitari ha convençut una part de l’electorat, mentre que una altra part el criticava per «arrogant» i per exhibir «superioritat moral».

Notícies relacionades

La ultradreta austríaca admet la seva derrota en les presidencials

Àustria para els peus a la ultradreta i elegeix l'ecologista Van der Bellen com a president

La política sempre ha sigut una de les seves passions. Després de militar al Partit Socialdemòcrata (SPÖ), el 1992 es va passar a Els Verds (Die Grünen), on va ascendir ràpidament. Cinc anys més tard, Van der Bellen ja era líder de la formació i es va presentar com a candidat en tres eleccions fins que va dimitir el 2008. Es va apartar de la política i del professorat, però va continuar sent una veu rellevant i molt escoltada sobre l’actualitat d’Àustria. Dins i fora de la vida pública, ha sigut un ferri defensor dels drets humans i de la Unió Europea.

Medalla de la república

Amb la seva edat i experiència, Van der Bellen és vist majoritàriament com una figura de consens, cosa que demostren uns índexs de popularitat que sempre han sigut més alts que els del seu mateix partit. El 2004 va ser condecorat amb la medalla d’or d’honor de la república i ara, amb un país polaritzat per les eleccions, ha sabut convèncer el seu poble com a candidat independent amb un discurs progressista. La seva victòria en les presidencials, que ell mateix ha qualificat de «senyal d’esperança per a Europa», és també un èxit per als ecologistes i el somni d’un fill de refugiats.