Àustria es juga a les urnes la legitimació de la ultradreta

Avui a Europa es juguen alguna cosa més que unes eleccions. En un ambient cansat després de mesos d'incertesa i d'agressiva campanya electoral, els austríacs van aquest diumenge a les urnes per decidir qui serà el seu pròxim president. Malgrat que el rol del cap d'Estat és principalment simbòlic, els resultats d'aquests comicis seran analitzats amb lupa des de tot el continent, i especialment des de Brussel·les, on preocupa que una victòria del populista, xenòfob i euroescèptic Norbert Hofer pugui donar ales a aquest moviment nacionalista transversal que ja ha afectat el Regne Unit amb el 'brexit' i que pot establir-se amb el triomf de Marine Le Pen en les presidencials franceses de l'abril.

El 22 de maig el pròsper país transalpí va viure les que van ser probablement les eleccions més emocionants de la seva història. Després d'hores de recomptes i gràcies al vot per correu, l'ecologista Alexander van der Bellen li va arrabassar la victòria a Hofer per només 30.000 vots, en un ajustat resultat del 50,3% davant el 49,7%. Malgrat acceptar primer els resultats, el candidat del Partit per la Llibertat d'Àustria (FPÖ) no va abaixar els braços i els va denunciar per presumptes irregularitats. Al juny, el Tribunal Constitucional va donar la sorpresa a l'acceptar la impugnació i demanar la repetició dels comicis.

Notícies relacionades

La Viena de la por

L'extrema dreta, a l'assalt de la presidència d'Àustria

Mig any més tard, Àustria afronta aquesta kafkiana situació cansada de debats i mítings. Els resultats són incerts i les enquestes preveuen un altre resultat molt ajustat. Durant la campanya, l'FPÖ ha volgut suavitzar la seva dura retòrica contra els immigrants i l'ha maquillat prioritzant l'economia per difondre un missatge de por. “L'FPÖ pot exacerbar algunes pors però sap que ara el més intel·ligent és jugar una carta més popular com l''antiestablishment' o la lluita contra la crisi econòmica”, apunta l'analista en comunicació política resident a Viena Joan Barata. Les últimes enquestes apunten que si avui hi hagués eleccions legislatives els populistes serien el partit més votat, amb un 30% dels sufragis.

Gane quien gane el domingo en las presidenciales, queda claro que #Austria está dividida. Se hunde el centro, crecen los polos: pic.twitter.com/gDIfWySnMg

— Carles Planas Bou (@carlesplb) 1 de diciembre de 2016

Més enllà de l'impacte que tingui el seu discurs entre els austríacs, aquests comicis han certificat l'enfonsament de l''establishment', ja que per primera vegada en la història del país socialdemòcrates i democristians van patir la humiliació de no superar la primera volta. Aquesta falta d'un centre tradicional ha evidenciat una profunda divisió a l'hora de votar entre dos candidats que no agraden a molta gent.