Àustria para els peus a la ultradreta i elegeix l'ecologista Van der Bellen com a president

Àustria va esquivar finalment una victòria dels populistes xenòfobs. Després de gairebé un any de procés electoral, el candidat ecologista Alexander Van der Bellen es va imposar en les eleccions presidencials celebrades ahir amb el 53,3% dels vots davant el 46,7% obtingut per l’ultradretà Norbert Hofer, del Partit per la Llibertat d’Àustria (FPÖ). «Seré un president per a tots, fins i tot per a aquells que no m’han votat», va proclamar un exultant Van der Bellen.

Després que se sabessin els resultats, Hofer va reconèixer la seva segona derrota davant Els Verds (Die Grünen) i va fer una crida a la unitat de la nació. Menys esportiu va ser el líder de l’FPÖ, Heinz-Christian Strache, que va remarcar que la victòria de Van der Bellen es deu a una «campanya massiva del sistema» contra el seu partit.

D’aquesta manera, Àustria ha evitat protagonitzar la que hauria sigut la primera gran victòria de la ultradreta a l’Europa occidental des del final de la segona guerra mundial. Encara que la funció del president a Àustria és merament representativa, una victòria de Hofer hauria enviat un simbòlic missatge de força per a les formacions populistes que creixen a Europa, des de la de la francesa Marine Le Pen fins a la de l’holandès Geert Wilders.

Àustria ha viscut un any especialment atrafegat. El 22 de juny Van der Bellen es va imposar al seu rival per només 30.000 vots, després de l’agònic escrutini dels vots per correu que va marcar les eleccions més ajustades de la història recent del país. Però Hofer va impugnar els resultats i, l’1 de juliol, el Tribunal Constitucional li va donar la raó i va anul·lar la victòria verda per suposades irregularitats. La segona volta de les presidencials s’havia de repetir el 2 d’octubre passat, però un grotesc error amb la pega dels sobres va obligar a endarrerir-la fins ahir.

 

ELS SONDEJOS 

L’avantatge, del 6,8%,  obtinguda per Van der Bellen, professor doctorat en economia de 72 anys, va ser sorprenent ja que la majoria dels sondejos pronosticaven una victòria de la formació populista i xenòfoba, impulsada per l’anomenat fenomen Trump. 

Així, dels resultats d’aquestes eleccions se’n desprenen dues conclusions més. El 65% dels electors de Van der Bellen asseguren, segons la televisió pública austríaca, que l’han votat perquè és favorable a la Unió Europea (UE). Després de la victòria del brexit al Regne Unit, l’FPÖ es va felicitar per uns resultats que expressaven el declivi del’statu quo. Hofer va anar més enllà i va dir que amb ell a la presidència arribaria l’öxit, la sortida austríaca de la UE. 

POPULISME EN ZONES RURALS

Notícies relacionades

Àustria es juga a les urnes la legitimació de la ultradreta

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Malgrat que després va matisar el que havia dit atacant les negociacions de la UE amb Turquia, sembla que això no va agradar gaire als seus conciutadans. Per una altra part, el mapa electoral s’ha tenyit de verd en grans urbs com Viena, mentre que a les zones rurals ha guanyat l’FPÖ, un fenomen que s’ha repetit en altres països on creix el populisme.

De totes maneres, malgrat que en aquesta ocasió Àustria ha girat l’esquena a l’FPÖ, la formació ha obtingut uns resultats històrics i cada cop més es consolida com a gran alternativa als principals focus de poder. Segons les últimes enquestes, si ahir hi hagués hagut eleccions legislatives els de Strache serien el partit més votat, amb un 30%. La derrota d’aquest diumenge no vol dir que el nacionalisme de caràcter racista no continuï gaudint de bona salut a Àustria.