Espanya, encara més sola

La derrota de Matteo Renzi en el referèndum sobre la reforma constitucional és una mala notícia per a Espanya per raons polítiques i econòmiques, expliquen fonts diplomàtiques. Si el primer ministre italià compleix la seva promesa de dimitir, a més de l’impacte que el resultat tingui en les borses i en les primes de risc, al Govern de Mariano Rajoy li importa perdre un aliat d’un país mediterrani amb necessitats i prioritats similars a les d’Espanya.

    En aquesta eterna divisió de la Unió Europea (UE) entre creditors, amb Alemanya al capdavant, i deutors, Espanya es quedaria sense Itàlia com a company de fatigues. La fractura entre el nord i el sud corre el risc d’augmentar si no hi ha voluntat política per superar-la. El fracàs de Renzi arriba en un moment molt delicat per a la UE, encara estupefacta pel brexit (i ja ha passat mig any), i després que les posicions de Brussel·les hagin caigut derrotades en altres referèndums com el de Grècia (per les condicions del rescat), Holanda (per l’acord entre la UE i Ucraïna) i Hongria (sobre les quotes dels refugiats).

    Renzi, amb l’economia italiana estancada, ha sigut molt incòmode per a Alemanya. S’ha enfrontat a la cancellera, Angela Merkel, obertament. L’episodi més sonat en els últims mesos va ser el que va protagonitzar després de la cimera de Bratislava de setembre, quan el primer ministre italià va criticar la falta de compromisos en economia, sense mesures per estimular el creixement, i en immigració. «No em quedaré callat per tenir una vida més tranquil·la. Si algú vol una Itàlia callada s’ha equivocat de lloc, de mètode i d’objectiu», va assegurar. Un enfrontament públic al qual mai es va sumar Rajoy però del qual, sens dubte, es podia aprofitar per frenar l’austeritat receptada per Alemanya.

Petició d’eurobons

Després del triomf del brexit, l’Executiu espanyol va demanar que la UE fes «un salt qualitatiu gegant» amb l’emissió d’eurobons per enviar un missatge inqüestionable a la comunitat internacional que la decisió dels britànics no suposa el principi de la desconstrucció del projecte europeu. La mutualització del deute és una petició compartida pels quatre partits principals representats al Congrés: PP, PSOE, Podem i Ciutadans.

Notícies relacionades

La ultradreta austríaca admet la seva derrota en les presidencials

Itàlia castiga a les urnes Renzi, que anuncia la seva dimissió

    Amb l’elevat deute públic que té Espanya, els eurobons serien una eina d’indiscutible valor. Renzi també va fer una intensa campanya a favor, però la negativa d’Alemanya i els altres socis creditors va impedir posar-los en marxa. Ara aquesta demanda perdrà encara més força, es lamenten fonts d’Exteriors. El fracàs del dirigent italià donarà ales als populistes del Moviment Cinc Estrelles i de la Lliga Nord, que advoquen per celebrar una consulta sobre la sortida del país mediterrani de l’euro i que estan encoratjats després de veure el triomf de Donald Trump en les eleccions presidencials dels EUA.

    Així, entre el divorci amb el Regne Unit, la inestabilitat d’Itàlia i l’adéu anunciat per François Hollande a França, on el Front Nacional amenaça d’arribar a l’Elisi l’any que ve i trencar l’eix francoalemany, Rajoy es quedarà com l’interlocutor més fiable per a Merkel. Difícil de pensar fa unes setmanes, quan Espanya feia gairebé un any que no tenia Govern i el PP es preparava per governar en minoria. Ja l’hi va dir Merkel al dirigent gallec fa uns dies en la reunió que va organitzar a Berlín per acomiadar Barack Obama i a la qual li va demanar que hi anés, conscient com és la cancellera de la necessitat de reformular les aliances: «Mariano, tens la pell d’elefant».