El bressol de la revolució acomiada Fidel Castro

Els nou dies de dol oficial per la mort de Fidel Castro acaben aquest diumenge, quan les restes incinerades de l'expresident cubà siguin exhumats en un acte íntim i familiar al cementiri de Santa Ifigenia, situat a Santiago de Cuba, bressol de la revolució, i on també està enterrat el pròcer de la independència José Martí. La ciutat portuària va ser aquest dissabte l'escala final del seguici fúnebre amb les cendres del líder cubà que ha recorregut al llarg de quatre dies pràcticament tota l'illa caribenya, 900 quilòmetres en total.

L'últim acte públic es va celebrar dissabte a la nit -hora local- a la plaça de la Revolució Antonio Maceo, al centre de la ciutat, on desenes de milers de persones es van congregar per sentir els discursos de reconeixement a Fidel de dirigents de l'associació d'estudiants, d'escriptors, de dones i sindicals, així com de l'actual president del país, Raúl Castro.

El mandatari cubà va agrair "les incomptables mostres d'afecte i respecte arribades de tot el planeta" arran de la mort del seu germà i va dir que per desig de Fidel no s'aixecarà cap monument, estàtua o bust en honor seu. També va mostrar la determinació de seguir endavant amb la "revolució socialista". "Sí que es va poder, sí que es pot i sí que es podrà superar qualsevol obstacle, amenaça o turbulència de construir el socialisme a Cuba per garantir la sobirania de la pàtria", va dir, abans de finalitzar el seu discurs amb un "Fidel fins a la victòria".

Hores abans, la comitiva amb les restes del líder històric de la revolució cubana va recórrer els principals carrers i places de Santiago -Fidel va néixer a Birán, una localitat pròxima-, abarrotades de gent amb petites banderes cubanes, que es protegien de l'intens sol amb paraigües de diferents colors i cridaven "Jo sóc Fidel", la frase que s'ha convertit en l'eslògan aquests dies de dol oficial. El seguici es va aturar als llocs més emblemàtics i simbòlics, com la caserna de Moncada, avui una escola, on encara són visible les empremtes de la batalla que van lliurar en la revolució els guerrillers de Sierra Maestra i les forces del règim militar del general Fulgencio Batista a finals de la dècada dels 50 i que està associada a la cèlebre frase de Fidel "la història m'absoldrà".

HIMNE NACIONAL DAVANT EL BUST DE CAMILO CIENFUEGOS

El vehicle amb les restes de comandant cubà també va fer una breu parada a la plaça Marte, que alberga un bust del destacat guerriller Camilo Cienfuegos, perquè el públic present cantés de forma solemne l'himne nacional. Les portes tancades de l'Iris Jazz Club i del Salón de Son -la música tradicional d'aquesta part de Cuba-, ubicats a la plaça, recordaven que aquests dies de dol les autoritats han prohibit els espectacles i les activitats festives, així com vendre i consumir alcohol.

Els canals de televisió, tots de l'Estat, han emès cada dia sense excepció i durant les 24 hores programes espais dedicats exclusivament a Fidel, fins i tot els informatius han sigut monotemàtics. Els aficionats al futbol, un esport cada dia més popular a l'illa, se les van haver d'enginyar dissabte per poder veure el clàssic Barcelona-Madrid. Uns joves van seguir el matx a través d'un mòbil en una cantonada de la plaça, fins que un policia, alarmat pels crits dels aficionats, els va ordenar dispersar-se.

ORGANITZACIÓ METICULOSA

Notícies relacionades

La Cuba que deixa Fidel

Testimonis incòmodes del castrisme

La mobilització popular, meticulosament organitzada pel Govern de l'Havana, ha sigut aquests dies similar a totes les ciutats i pobles per on ha passat el comboi funerari, engalanades per a l'ocasió amb fotografies del líder i frases i consignes revolucionàries escrites per tot arreu. Els centres públics han convocat, congregat i donat les instruccions necessàries als seus treballadors per participar en la llarga cadena humana que ha unit l'Havana amb Santiago de Cuba, de mig milió d'habitants i segona ciutat de l'illa caribenya.

Divendres, l'artista Tomás Aviosa, de la localitat de Jiguaní, situada a un centenar de quilòmetres de Santiago, s'afanyava a acabar abans de fer-se fosc uns enormes plafons de fusta on, amb una exquisida precisió, escrivia amb grans lletres de color vermell: "Fins a la victòria sempre, comandant".  Mentrestant, la responsable del Partit Comunista de Cuba de la localitat supervisava la resta de l'equip que estava pintant una bandera cubana de grans dimensions sota un pont. "Tot s'ha de veure de lluny i amb claredat", ordenava i repetia la responsable del partit.