Itàlia castiga a les urnes Renzi, que anuncia la seva dimissió

«He perdut jo, i per tant la meva experiència i la del meu Govern s’acaben aquí. Demà veuré el president de la República per presentar la dimissió».  Mitja hora després de la mitjanit, el primer ministre italià, Matteo Renzi va comparèixer en públic. «A Itàlia no perd mai ningú, però jo sóc diferent i, en veu alta, encara que amb un nus a la gola, assumeixo la responsabilitat de la derrota», va declarar. 

    Renzi va felicitar els que havien fet campanya pel no en el referèndum per a la principal reforma constitucional mai intentada a Itàlia, que amb el 92% dels vots escrutats aconseguia el 59,7% contra el 40,3%, i va afirmar que han obtingut «honors, però també deures», principalment el de «fer propostes serioses». «Ara els toca a ells», va dir. 

    Vito Crimi, dirigent de l’opositor Moviment 5 Estrelles (m5S), va emplaçar el Parlament a votar «una nova llei electoral en una setmana», ja que el Tribunal Constitucional va ordenar reformar l’actual, i anar a eleccions «immediatament». El còmic Beppe Grillo, fundador del moviment dels indignats, va penjar a la seva web un vistós «Adéu a Renzi» i un «gràcies als ciutadans», perquè «ha guanyat la democràcia». 

LA MARE DE TOTES LES REFORMES  

L’afluència a les urnes va superar  el 70%, xifra extremadament alta fins i tot per a Itàlia. Tant la majoria com l’oposició s’havien bolcat en un referèndum que uns pintaven com la mare de totes les reformes per modernitzar el país i els altres com una apocalipsi per a la democràcia. «Ara comença un període polític complex», van afirmar més o menys tots els analistes.

    Amb el rebuig a canviar els 47 articles de la Constitució que proposava el Govern, l’organització institucional d’Itàlia queda com estava fins ahir, però amb tota probabilitat canviarà l’agenda política. Renzi, que després de tres anys de govern buscava consolidar el seu programa de canvis, va optar per complir la seva promesa de dimitir si perdia, encara que l’hi havia exigit només la Lliga Nord. La Constitució preveu que el president de la República consulti els partits i prengui una decisió, que amb tota probabilitat serà la d’emplaçar Renzi a una qüestió de confiança.

    Si Renzi manté la seva dimissió, el seu partit, el PD (progressista), com a força majoritària, haurà de proposar un altre candidat. Al seu torn aquest haurà de consultar els partits i decidir si accepta l’encàrrec, cosa que comportaria un període de buit de poder i d’inestabilitat que no vol ningú, ni a Itàlia ni a Europa.

LES CONSEQÜÈNCIES

El que ahir a la nit encara no podia preveure ningú, però molts ja temien, és que amb l’obertura de les borses d’avui es produeixi una debacle borsària i es dispari la prima de risc (actualment a uns 180 punts respecte al bo alemany). En aquest cas, el Banc Central Europeu (BCE) ja està a punt per comprar una gran quantitat de títols de l’Estat amb el fi d’impedir un acarnissament de l’especulació internacional. Tot i així, la UE conté la respiració davant els efectes econòmics, polítics i per al projecte europeu d’una eventual caiguda de Renzi.

    La principal conseqüència financera, interna però amb capacitat d’irradiar inestabilitat a tota la UE, serà contra el pla ja en marxa per sanejar i recapitalitzar entre vuit i 10 entitats bancàries, entre elles diverses caixes d’estalvis en  fase de transformació  en bancs, cosa que actualment no es pot fer amb ajudes estatals, sinó tan sols recorrent als mercats. 

    De cara a Brussel·les, les pressions de Renzi per superar el dèficit 

Notícies relacionades

La ultradreta austríaca admet la seva derrota en les presidencials

Espanya, encara més sola

(el 2,4% en lloc del 2,2%) perdran embranzida, amb un efecte immediat: l’exigència de la UE que Itàlia reformuli, retallant entre 15.000 i 30.000 milions), els pressupostos del 2017.

    En l’àmbit polític, la derrota de Renzi enfortirà la minoria esquerrana del seu partit, que ha votat no, fet que pot provocar un canvi de rumb dels progressistes.