La Cuba que deixa Fidel

La mort de Fidel Castro ha coincidit amb un nou període d'incertesa a Cuba, no solament per l'arribada a la Casa Blanca de l'imprevisible Donald Trump, sinó també per la situació de debilitat política i econòmica del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, el gran aliat del règim castrista. Ningú sap, a més, qui succeirà l'actual president cubà, Raúl Castro, que ja ha anunciat que deixarà el càrrec el 2018.

En tot cas i com ho han fet al llarg de les últimes dècades, els habitants de l'illa caribenya segueixen vivint sota un rígid control polític i social, que castiga la dissidència, impedeix la lliure expressió i el pluralisme polític. Un immobilisme que només s'ha trencat, encara que tímidament, en el camp econòmic, amb el procés de liberalització, accelerat a partir del 2010 pel president Raúl Castro, i que ha obert les portes perquè els cubans puguin obrir els seus propis negocis, encara que amb grans limitacions. Són els anomenats treballadors per compte propi (‘cuentapropistas’), més de mig milió fa un any i que segueixen creixent. Un fenomen que ha fet possible que un enginyer o un metge -treballadors de l'Estat- guanyin molt menys que un electricista, un mecànic o un taxista.

El règim de Fidel Castro ha passat, a grans trets, per tres etapes: la que va irrompre amb el triomf de la revolució, l'embargament de més de mig segle dels EUA -encara vigent- i el suport de l'extinta Unió Soviètica; la de més penúria econòmica després de la caiguda del Mur de Berlín, l'anomenat Període Especial, a partir del 1989; i la que es va iniciar amb l'aliança amb el ja mort Hugo Chávez el 1999. Etapes que han marcat, de diferent manera, les tres generacions que han viscut sota la direcció del líder de la revolució.

“Miri senyor, procedeixo d'una família camperola molt pobra i en l'època de Batista era la pura explotació de l'home per l'home. Jo i la meva família el vam patir”, diu Elijia García, una dona de 78 anys, que ha anat ben d'hora al centre de la ciutat de Santa Clara, a uns 300 quilòmetres al sud de l'Havana, a rendir l'últim adéu a Fidel. La dona espera impacient sota una gran foto del Che Guevara -“va ser qui va alliberar aquesta ciutat el 5 de gener de 1959”- l'arribada del seguici que des de dimarts passat recorre tota l'illa amb les cendres de l'expresident cubà. “Fidel em va ensenyar a llegir i a escriure, em va donar sanitat gratuïta, tinc un fill enginyer, un altre advocat i una filla que és metge. Fidel em va regalar la dignitat. ¿Com vol que no li estigui eternament agraïda?”, assenyala.

Durant el règim del general Fulgencio Batista, el 70% de les terres cultivables de l'illa estaven en mans d'empreses estrangeres, mentre que l'Havana s'havia convertit en un gran casino. La Cuba de l'interior, la de les petites ciutats i pobles d'orient, és la part de l'illa més conservadora i fidelista per l'impacte que va tenir sobre la població la revolució.

PLANS FRACASSATS

Malgrat l'embargament dels EUA, el suport econòmic soviètic va permetre al castrisme “no solament sobreviure sinó aconseguir una certa estabilitat i progrés econòmic”, afirma Juan Ramírez, un ‘cuentapropista’ de Santa Clara de 47 anys. Ramírez, que ha optat per no participar en la gran mobilització organitzada pel Govern per Fidel, va créixer durant l'etapa soviètica, la més pròspera, encara que, segons la seva opinió, els anys han acabat demostrant com els successius programes econòmics dissenyats pel castrisme “han sigut un fracàs”. Com la majoria dels cubans -per temor a “represàlies”- prefereix no pronunciar-se públicament sobre les qüestions polítiques, però assegura que el que realment importa els cubans ara “és millorar la situació econòmica de les seves famílies, no si hi ha o no eleccions lliures. He pogut viatjar a l'estranger i el que he vist del capitalisme tampoc m'ha agradat”.

Ramírez, però, critica el “dogmatisme sense matisos” que manté el règim i que va arribar a la seva màxima expressió a principis de la dècada dels 90 amb el Període Especial, quan es va imposar la “filosofia de la resistència”. En quatre anys, del 1989 al 1993, el PIB de Cuba va caure un 35%. Va néixer l'enginy per subsistir, que els cubans el tenen molt desenvolupat. “Fidel va ser llavors molt poc flexible”. Va ser l'època dels 'balseros'.

“A Fidel se'l va acabar menjant Castro”, reflexiona un acadèmic de l'Havana que prefereix guardar l'anonimat. “Part dels ideals de la revolució es van anar apagant al llarg dels anys”, sosté. “Fidel és estimat o odiat, però és una figura que no deixa indiferent a ningú, excepte potser als més joves, la nova generació”, afegeix. Molt ben formats, a nivells molt competitius, els joves cubans, que ja comencen a dotar-se de moderns mòbils, no veuen clar el futur i molts pensen a marxar del país. Ara els és molt més fàcil que fa només pocs anys i sense necessitat d'embarcar-se en improvisades i rudimentàries embarcacions.

EXPORTAR METGES

Notícies relacionades

Adéu massiu a Fidel

Fidel Castro torna a la Sierra Maestra

L'alta qualificació dels metges cubans, per exemple, va facilitar l'acord d'intercanvi entre Fidel i Chávez, que va proveir de 100.000 barrils de petroli diaris el Govern de l'Havana a preu preferencial. Un alt percentatge del personal sanitari cubà presta serveis a Veneçuela amb bons sous, que després entren a l'illa. Sens dubte, un baló d'oxigen que va arribar en un moment especialment crític, però l'excés de petrodòlars ha tocat el seu fons.

El restabliment de relacions diplomàtiques amb els EUA, acostament que va disgustar Fidel, és vist per molts cubans com la gran oportunitat. Però ha arribat Trump i les coses han canviat. Quan als cubans els preguntes què passarà ara, la majoria s'arronsa d'espatlles, també Elijia Ramírez. “Raúl i la resta ja són molt grans. S'ha de donar pas als més joves perquè segueixin mantenint els ideals de la revolució”, sosté sota la foto del Che. “Abans érem invencibles, ara hem de ser més forts”, afegeix.