Itàlia se submergeix en una altra crisi política que posa en suspens Europa

Matteo Renzi ha congelat la seva dimissió fins a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat del 2017, cosa que podria passar aquest cap de setmana. La decisió del primer ministre italià respon a la petició del president de la República, Sergio Mattarella, després d’un col·loqui informal d’una hora i mitja ahir al matí i mitja hora de reunió oficial al vespre. «Ho accepto per sentit de la responsabilitat», va dir Renzi, que no va emetre cap comunicat oficial. Després de la derrota de diumenge, va anunciar la seva dimissió, com hauria fet qualsevol altre primer ministre d’Europa, encara que a Itàlia ha constituït una excepció: havia passat una sola vegada en 70 anys.

 Davant el resultat del referèndum de diumenge, en què Renzi es va jugar la cara i el càrrec proposant el canvi de 47 articles de la Constitució i perdent la contesa, Mattarella havia dit que «la democràcia italiana és sòlida, però les institucions han de respectar els compromisos i els terminis». Itàlia ha d’enviar els seus comptes públics a Brussel·les, que exigeix que compleixin amb el dèficit. I Europa, malgrat els missatges de calma transmesos pels responsables comunitaris, tem que la inestabilitat italiana irradiï a tota la UE, tant en el terreny econòmic com en el polític, amb les forces populistes de tot el continent aplaudint la caiguda de Renzi sense un recanvi clar.

UN GOVERN BREU

La congelació de la dimissió frena, ara com ara, la recerca d’una solució a la crisi política oberta després del referèndum, que probablement acabarà amb el nomenament d’un nou primer ministre afí als progressistes del PD –el partit amb majoria al Parlament– que formi un Govern de durada breu, potser un any o menys. El 2017 se celebra a Roma l’aniversari dels tractats de fundació de la UE i l’ONU organitza a Itàlia una conferència mundial sobre seguretat, i per això resultaria complicat organitzar uns comicis entre unes cites internacionals tan importants.

El front heterogeni de partits que va demanar el no a les reformes de Renzi s’ha dividit ara sobre el recorregut a seguir. El Moviment 5 Estrelles (M5S) de Beppe Grillo apunta a «eleccions immediates», així com la Lliga del Nord. L’extrema dreta de Germans d’Itàlia també insta a anar de pressa a resoldre la crisi. No així la minoria d’esquerra del PD de Renzi.

La reunió de la direcció del PD en la qual s’analitzarà el resultat del referèndum tindrà lloc demà i segur que no serà gaire pacífica, ja que la plana major de l’Executiu dels que estan al voltant dels 40 anys que apuntava a rellevar els vells es presentarà derrotada, almenys en part, per la vella guàrdia, molts d’ells exmembres del Partit Comunista.

SENSE LLEI ELECTORAL 

El successor de Renzi, que no sortirà de les urnes sinó d’una solució provisional, haurà d’emprendre l’aprovació d’una nova llei electoral, ja que, per paradoxal que pugui semblar, Itàlia ara no en té: la penúltima la va tombar el Tribunal Constitucional i l’última ja estava prevista però sense el Senat, en previsió de les reformes rebutjades diumenge.

Notícies relacionades

Les reaccions a la dimissió de Renzi, en directe

L'Eurozona fa pinya i llança un missatge de calma

«El més ràpid, realista i concret per anar de seguida a les urnes és usar la llei que ja existeix», ha dit Grillo, referint-se a la llei sense el Senat, que podria ser extremadament favorable al M5S gràcies al premi en escons per al partit vencedor de cara a garantir la constitució de majoria.

«Ara teniu honors i deures, començant per la responsabilitat de proposar una llei electoral», va dir Renzi diumenge als partidaris del no a l’anunciar la seva dimissió, sub-ratllant que esperava «propostes serioses i creïbles». Per la seva part, Silvio Berlusconi i el seu Força Itàlia, segons alguns analistes, estan donant un cop de mà als progressistes per fer durar la legislatura. Segurament l’hi agrairien els parlamentaris que estan en el seu primer mandat, que així podrien madurar l’antiguitat per cobrar la jubilació.