L'Eurogrup dóna una treva pressupostària a Roma perquè trobi una sortida políltica

Els pressupostos del 2017 i la salvació d’almenys vuit bancs a un pas de la fallida. Són els dos arguments principals que ha tingut el president de la República, Sergio Mattarella, per resoldre la crisi política creada després de la dimissió de Matteo Renzi arran d’haver perdut el referèndum sobre la reforma de 47 articles de la Constitució, la mare del seu programa de Govern.

    

Sobre els pressupostos, l’Eurogrup es va reunir ahir a Brussel·les. Però l’absència del titular d’Economia italià, Pier Carlo Padoan, va obligar els ministres a posposar el debat sobre els comptes italians i a donar una treva pressupostària fins que Itàlia aclareixi el seu futur polític. «La conclusió és que fan falta mesures addicionals, però donada la conjuntura política ha resultat impossible», va explicar el cap de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

MESURES

Brussel·les ja ha advertit a Itàlia que «ha de prendre les mesures necessàries per respectar el 2017 el Pacte d’Estabilitat». Roma esperava que toleressin un 2,4% de dèficit (equivalent a uns 30.000 milions d’euros), en lloc d’un 2,2%, tenint en compte els desperfectes dels terratrèmols de l’estiu i d’una càrrega econòmica més gran a la UE per fer front a l’onada immigratòria (170.000 persones el 2016). Els pressupostos italians «corren el risc de no respectar el Pacte d’Estabilitat».  Per això «serien necessàries noves mesures importants», avaluades en almenys 5.000 milions, va il·lustrar l’Eurogrup.

   

A més a més dels Pressupostos per a l’any vinent, la preocupació immediata, urgent per als mercats financers, és la recapitalització d’almenys vuit bancs que estan a punt de fer fallida, que podrien danyar l’estructura de l’euro.

    El principal problema bancari afecta el Monte dei Paschi di Siena (MPS), l’institut més antic del món, que necessita una recapitalització d’almenys 5.000 milions. JP Morgan havia disposat un pla de salvació per aquest import, garantit per l’Estat, que el fracàs del referèndum posa en entredit. Si no pot seguir endavant, l’MPS hauria de ser salvat a través d’una intervenció dels bancs creditors i dels tenidors d’obligacions porqueria de l’MPS. Els analistes consideraven ahir difícil que inversors com Qatar s’arrisquin a col·locar capitals a l’MPS sense que a Roma hi hagi un Executiu que dirigeixi l’ampliació de capital.

  

 Les solucions possibles són dues, segons els analistes: la conversió forçada dels bons subordinats (4.200 milions) en accions de l’MPS, salvant així els petits estalviadors (2.100 milions), o dividir el banc en un de bo i un de dolent, com va passar a Espanya, i transformar les obligacions subordinades en accions d’un banc sense capital.

CALMA

Els ministres de l’Eurogrup van optar ahir per fer pinya i llançar un missatge de calma. «No hem de fer un psicodrama. Es tracta d’un vot italià sobre una reforma de política interna italiana, amb conseqüències polítiques importants per a Itàlia, però no hem de reaccionar amb exageració ni projectar el que ha passat en una crisi europea», va sostenir el comissari d’Afers econòmics, Pierre Moscovici.

Notícies relacionades

Les reaccions a la dimissió de Renzi, en directe

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

    

«És una qüestió de política interna italiana. No va ni sobre Europa, ni sobre la política europea ni sobre el paper d’Itàlia a Europa», advertia el ministre francès Michel Sapin. «Veurem quins són els passos següents del Govern italià i les diferents decisions que prenen», afegia el ministre espanyol Luis de Guindos. I el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble, va dir: «Els italians han decidit. S’ha de respectar. No hi ha necessitat de parlar de crisi de l’euro».