La Unió Europea i Cuba obren una nova pàgina en les seves relacions

La Unió Europea i Cuba han obert aquest dilluns oficialment un nou capítol en les seves relacions bilaterals amb la firma de l'acord de diàleg polític i cooperació que van tancar el març passat i que posa fi a la posició comuna que des de fa dues dècades condicionava i limitava les relacions amb l'illa.

“Cuba està canviant profundament. Reconeixem que hi ha canvis, i volem acompanyar-los i portar la relació a un nou nivell”, ha dit la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, durant una breu cerimònia en què han estampat la seva firma també representants dels 28 estats membres. “Amb bona voluntat i reciprocitat és possible avançar en benefici mutu per sobre de les diferències”, ha subratllat per la seva part el ministre cubà d'Exteriors, Bruno Rodríguez.

El nou marc de relacions gira en tres àmbits: un impuls al diàleg polític, amb qüestions com els drets humans, la immigració o les armes de destrucció massiva; una cooperació sectorial que identifica sectors en els quals cooperar com el medi ambient, la governança, la societat civil o els drets humans; i una cooperació comercial enfocada en l'economia, les inversions, la cooperació duanera o la facilitació dels intercanvis.

“És un dia molt important per a la UE i per a Cuba. Estem molt contents que es pugui fer aquest pas. A partir de la firma s'aplicarà provisionalment una part important de l'acord i confiem que la ratificació dels estats membres es produeixi com més aviat millor”, ha explicat el ministre espanyol d'Exteriors, Alfonso Dastis. El fet que l'acord sigui un tractat mixt obliga que sigui ratificat no només per la UE -Consell i Eurocambra- sinó també per tots els estats membres. Un obstacle que Espanya confia superar sempre que no hi hagi retrocessos en matèria de drets humans a Cuba.

RESPECTE DELS DRETS HUMANS

“Esperem que el Govern cubà no prengui derives que vagin en contra d'alguna cosa que ells mateixos han subscrit”, ha manifestat Datis. Fins ara, segons Mogherini, la UE i Cuba ja han mantingut dues rondes de diàleg sobre drets humans en les quals han aconseguit abordar qüestions d'importància per a tots dos. “Són temes que avui no hem tractat, però avancem que el camí que ens ha portat a aquest acord és el de l'absolut respecte, la no ingerència en afers interns i la reciprocitat. Hi ha nombroses àrees de coincidència i àrees de profundes diferències fonamentalment d'àmbits polítics”, ha respost el canceller, recalcant la preocupació expressada en el passat per l'Havana en relació “a la garantia de l'exercici dels drets humans per a totes les persones a Europa i els Estats Units, esdeveniments dramàtics que commouen l'opinió pública internacional i diferències en el pla conceptual”.

Dastis, que ha subratllat l'objectiu que Espanya segueixi jugant un paper protagonista a l'illa, ha aprofitat la visita del canceller cubà per mantenir una reunió bilateral en la qual tots dos s'han compromès mútuament a visitar els seus respectius països, segons han explicat fonts diplomàtiques. “Després de la Xina i Veneçuela, Espanya és el primer país en presència econòmica, en inversions i comerç i és una relació que aspirem a enfortir”, ha indicat.

DESGLAÇ DESPRÉS DE 20 ANYS DE BLOQUEIG

Notícies relacionades

Espanya i Cuba, més a prop amb l'adéu a la doctrina Aznar

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El desglaç entre els dos blocs va començar fa dos anys i mig i va tenir el seu colofó el març passat a l'Havana, amb la rúbrica de l'acord bilateral. El setembre passat, la Comissió Europea proposava oficialment fer el pas definitiu i demanava als Vint-i-vuit que firmessin el pacte i deroguessin la posició comuna promoguda al seu dia per l'expresident espanyol José María Aznar.

El dirigent popular va ser el principal instigador del bloqueig polític, que ha sobreviscut dues dècades -des del 1996- i estava vinculat a l'existència d'avanços en matèria de drets humans i democratització de l'illa. El 2003, de fet, la UE va arribar a suspendre de forma temporal la cooperació quan el règim de Fidel Castro va empresonar 75 opositors al règim. Des d'aleshores les relacions van començar a viure una sèrie d'alts i baixos que van canviar de rumb amb l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la presidència del Govern espanyol. Els seus intents van caure, no obstant, en sac foradat i es va haver d'esperar fins al 2014 perquè el procés de desglaç arrenqués oficialment.