Les activistes yazidites Nadia Murad i Lamiya Aji recullen el premi Sàkharov 2016

L'agost del 2014, durant la segona ofensiva al nord d'Iraq, l'Estat Islàmic va assassinar tots els homes de Kocho, a prop de la frontera amb Síria, i va esclavitzar milers de dones i nenes de la minoria yazidita, i posteriorment les va vendre com a esclaves sexuals. Entre elles hi havia Nadia Murad Bassi i Lamiya Aji Bashar. Totes dues van sobreviure a aquell horror i van aconseguir escapar-se. Des d'aleshores s'han convertit en tot un símbol de lluita i resistència per al seu poble. Aquest dimarts han rebut durant una commovedora cerimònia al Parlament Europeu el premi Sàkharov 2016 a la llibertat de consciènciaremi Sàkharov 2016 a la llibertat de consciència.

Amb el vestita tradicional, gest seriós i llàgrimes als ulls, totes dues han relatat davant el ple d'Estrasburg les atrocitats que van viure i van patir al ser capturades per homes de l'ISIS. Primer Aji Bashar, que avui té 18 anys i que va ser capturada quan en tenia 15. “Em van comprar i van vendre quatre vegades i cada una d'elles vaig intentar sortir fugint. Em van castigar, em van pegar, em van lligar, em van violar. Un dels que em van comprar produïa explosius i em van obligar a ajudar-lo. L'últim era un metge iraquià que dirigia un hospital i ens torturava i violava”, ha relatat Lamiya davant un ple completament devastat pel tràgic relat.

Juntamet amb una amiga va aconseguir escapar-se l'abril del 2016, però una mina es va emportar la vida de la seva companya de fugida i a ella la va deixar cega. “Va ser el moment més terrible”, ha dit davant una audiència profundament commoguda. “Quan vaig aconseguir aixecar-me, em vaig adonar que mai més tornaria a veure. Tenia cremades per tot el cos i vaig pensar que no tornaria a obrir els ulls”, ha explicat. Va ser traslladada des de l'Iraq a Alemanya, on va rebre tractament i va recuperar la visió d'un ull. Un fet darrere del qual veu un senyal. “Crec que és per poder ser la veu de les víctimes. Els demano que ens prometin que no tornaran a permetre que una cosa així es repeteixi, que ens escoltaran, que es farà justícia, que es perseguiran aquests criminals”, ha demanat.

3.500 DONES I NENS ESCLAUS

Encara que han passat més de dos anys i mig des que van arrasar el seu poble, Lamiya diu que “hi ha més de 3.500 dones i nens esclaus” yazidites en mans del Daesh. Persones que no tenen cap valor “ni vius ni morts”, persones que han perdut la confiança i que necessiten reconstruir la seva terra. “Necessitem que aquests criminals siguin portats davant la justícia. Els yazidites necessitem protecció internacional”, ha proclamat davant un hemicicle dret poc abans de retrobar-se amb un germà petit que ha viscut en un campament de refugiats.

El seu discurs l'ha escoltat atentament Nadia Murad, de 23 anys, i que va aconseguir escapar-se del mateix horror el novembre del 2014, tres mesos després de ser capturada. Amb la mateixa fortalesa que Lamiya ha reclamat a la comunitat internacional que l'Estat Islàmic sigui jutjat per genocidi. “No hi ha dubte que han volgut cometre un genocidi en massa. Han volgut esclavitzar dones i segrestar nens. Acabar amb el nostre desig de viure. Han matat discapacitats, vells, dones, arrasat amb els nostres llocs de culte. Volen que no tinguem una vida”, ha explicat aquesta jove que ha sigut nomenada ambaixadora de l'ONU per a la dignitat de les víctimes del tràfic d'éssers humans i que ja va ser premiada a l'octubre amb el premi Václav Havel dels drets humans del Consell d'Europa.

ORGULL I DIGNITAT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Murad, que ha alertat del futur que els espera a l'Iraq als yazidites i a altres minories, ha agraït un guardó que diu els torna l'orgull i la dignitat. “El Daesh ha escollit el camí de la no dignitat. Europa, el camí de l'honor i la dignitat”, ha dit. "Aquestes dues dones ens recorden el nostre deure. El món ha de saber-ho i actuar. El Parlament Europeu recolza la seva exhortació al Consell de Seguretat de Nacions Unides", ha reivindicat Martin Schulz en la seva última roda de premsa a Estrasburg.

A la cerimònia també han assistit els altres dos finalistes al premi Sàkharov d'aquest any: el periodista turc Can Dundar i l'activista tàrtar Mustafa Dzhemilev. A més, el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, ha aprofitat la cerimònia per recordar la situació de l'encara empresonat i premi Sàkharov 2015, Raif Badawi, Raif Badawii demanar el seu alliberament.