Esgarrifoses veus d'auxili des d'Alep

Peticions d’auxili desesperades i constatació d’angoixa i por. Els missatges de civils que estan atrapats a la ciutat siriana d’Alep en diferents xarxes socials donen compte de la situació límit en què es troben. Des del cor de la ciutat, envoltats d’edificis en ruïnes i acompanyats per l’eixordador so de les bombes, denuncien la persecució i les execucions comeses pel règim de Baixar al-Assad després de reconquistar el considerat principal bastió rebel. L’evacuació dels civils, portada a terme 'in extremis' per Rússia i Turquia, ha quedat en paper mullat mentre milers de persones marxen tan sols amb el que duen posat formant llargues columnes humanes.

El testimoni del professor Abdul-Kafi Alhamado ha donat la volta al món. «S’acosten els últims dies», assegura mentre demana ajuda per a la seva filla i per als altres nens de la ciutat assetjada. Les seves crítiques a les institucions internacionals són demolidores: «No cregueu mai més en les Nacions Unides ni en la comunitat internacional. No penseu que ells no estan satisfets amb el que està passant. Estan satisfets que estiguem sent assassinats».

«Rússia no vol que sortim vius d’aquí, ens vol morts, igual que Assad», manifesta el professor, que afegeix a continuació: «Ahir hi va haver importants celebracions a l’altra part d’Alep –en referència a la zona controlada pel règim d’Assad–. Estaven de celebració sobre els nostres cadàvers». I acaba el seu missatge amb un apunt commovedor: «Espero que ens pugueu recordar, érem gent lliure que volia la llibertat, no volem cap altra cosa excepte llibertat». I acaba donant les gràcies.

"Espero que podáis recordarnos"
Qué triste, joder!!!!
La "última llamada" de un profesor de Aleppo.
Video via @ajplus pic.twitter.com/QBgtmZDbqk

— Miguel Morenatti (@MiguelMorenatti) 13 de diciembre de 2016

La jove Lina Shamy exposa per la seva part com els civils d’Alep estan sent víctimes d’un genocidi. «A qui em pugui sentir», arrenca, per continuar: «Potser aquest serà el meu últim vídeo. Més de 50.000 civils estan amenaçats de morir executats o per l’impacte de les bombes. D’acord amb els activistes, més de 180 persones han sigut executades sobre el terreny reconquistat pel règim, amb armes d’Assad i de les milícies que el recolzen. Els civils estan atrapats en una àrea molt petita que no supera els dos quilòmetres. Sense zona de seguretat ni vida. Cada bomba és una massacre», explica, per acabar després fent una súplica: «Salveu Alep».

Bana Alabed, la nena de 7 anys internacionalment coneguda pels seus tuits enmig de la guerra, també ha fet sentir la seva veu en les últimes hores. Assegura que no sap si viurà o morirà. El seu compte de Twitter, tal com deixa constància, està supervisat per la seva mare. Fa tan sols dos dies, la nena explicava en un missatge que acabaven de ferir el seu pare. «Estic plorant», deia. Fa poc preguntava on era l’ajuda i per quin motiu encara no les havien evacuat.

My name is Bana, I'm 7 years old. I am talking to the world now live from East #Aleppo. This is my last moment to either live or die. - Bana

— Bana Alabed (@AlabedBana) 13 de diciembre de 2016

LA VISIÓ D'UNA NEnA DE 7 ANYS

La mare de Bana, Fatemah, és una professora d’anglès que li ha ensenyat l’idioma i l’ús de les xarxes socials per explicar l’experiència de la guerra des dels ulls d’un nen. No han faltat els que han posat sobre la taula la possibilitat que tant la mare com la filla fossin en realitat personatges inventats per fer propaganda, però diverses entrevistes donen compte de la seva verdadera existència.

«Per favor, deixin de matar-nos, necessito la pau per arribar a ser una mestra», diu Bana en un tuit més antic, acompanyat d’una fotografia en què porta un cartell demanant a Assad i Putin que frenin el bombardeig. Bana vol seguir els passos de la seva mare i convertir-se en una mestra d’anglès.

DONES I NENS

Notícies relacionades

Suspesa l'evacuació de civils d'Alep

Desesperada petició d'ajuda d'un grup de nens orfes d'Alep

Monther Etaki també constata els durs moments que estan vivint la població d’Alep, amb dones i nens entre els assetjats, temorosos de què passarà si la ciutat acaba caient definitivament. «S’estan portant a terme execucions massives», relata, per afegir que els crims que s’han comès durant els anys de guerra s’han intensificat en el transcurs de l’últim mes. «Som víctimes d’un genocidi», sentencia.

«Disparen als carrers principals i a qualsevol cosa que es mogui. Així, els que intenten rescatar els ferits no aconsegueixen arribar a les àrees atacades, i això provoca la mort de moltes persones ferides o atrapades que haurien pogut sobreviure», afegeix en un altre missatge Monther Etaki.